Quan era adolescent, m'encantava (i encara m'agrada) llegir novel·les negres en què calia resoldre qui havia comès l'assassinat i per què. Tinc una amiga que tenia tota la col·lecció d'obres d'Agatha Christie, i la vaig "devorar" sencera. De les meves obres preferides, en recordo perfectament la trama i com em mantenia en joli mentre intentava esbrinar qui era l'assassí o assassins. A diferència d'altres novel·les en què els assassinats solen ser truculents i emprar violència física, un dels mètodes per assassinar més emprats a les obres de Christie és el verí. I no un verí qualsevol, com ara arsènic o cianur, sinó tot un arsenal de verins diferents, molts d'ells obtinguts a partir de plantes, ja que l'autora tenia coneixements precisos de toxicologia i farmàcia. Sabia si eren sòlids o líquids, si tenien sabor o olor i com es podien administrar, perquè durant la Primera Guerra Mundial havia sigut voluntària com a ajudant d'apotecari. Podia descriure perfectament els diferents símptomes de cada verí, la qual cosa donava veracitat a les descripcions dels seus efectes a les seves obres. Hi ha llibres i articles de divulgació sobre la gran diversitat de verins usats en les seves novel·les. Fins i tot, s'han salvat vides humanes gràcies a l'excel·lent descripció que en feia dels símptomes. A finals dels anys setanta, una nena va arribar a l'hospital amb signes d'enverinament i la infermera, que acabava de llegir una de les històries de l'autora, va comentar que els símptomes que presentava eren molt similars als de l'enverinament per tal·li (un element químic molt tòxic, usat en raticides) descrits a la novel·la, com efectivament es va demostrar.
El verí és un mètode per deslliurar-se de persones "molestes" que té un cert halo de misteri, perquè l'actuació sobre les cèl·lules del nostre cos no és visible a simple vista. Hi ha hagut èpoques històriques en què el verí ha sigut una arma sense braç, des de l'Imperi Romà a l'època dels Borja, amb famílies d'enverinadors quasi professionals. La por a morir per enverinament era tan alta que molts monarques i nobles tenien un criat perquè fes de "tastador del menjar", persones entrenades per detectar el gust d'alguns verins dipositats en el menjar i beure, i també, perquè si n'hi havia d'efecte immediat, poguessin donar la veu d'alarma, en patir-ne les conseqüències. No tot és negatiu en els verins, i alguns poden tenir efectes potents sobre el nostre organisme i són usats com a medicament. Paracels ja va dir que el més important en un verí és la dosi, ja que en dosis més baixes pot tenir un efecte terapèutic.
Aquells que pensen que l'enverinament és un mètode arcaic de matar no s'han adonat que els humans continuem usant verí per eliminar humans, com a arma de guerra. El gas mostassa es va usar durant la Primera Guerra Mundial (un agent irritant i, a més de ser molt dolorós, lesiona el DNA, per la qual cosa és mutagènic i afavoreix l'aparició de càncer). Mentre cercaven pesticides més potents, als anys trenta, a uns laboratoris alemanys es van sintetitzar quatre gasos que van mostrar ser neurotòxics molt potents, d'aquí que se'ls anomenés de forma genèrica gasos nerviosos. Són considerats arma de destrucció massiva per l'ONU. El més potent i letal d'aquests gasos és el gas sarín (el nom és un acrònim dels quatre científics alemanys que el van descobrir), que, de fet, és un líquid que no té ni olor ni color. Potser us sona, perquè va ser emprat per Saddam Hussein contra els kurds als anys vuitanta, i en un atac terrorista al metro de Tòquio el 1994. Més recentment, es considera que el govern sirià va usar gas sarín (o un gas nerviós similar) contra la seva població civil en diverses ocasions, amb efectes devastadors innegables. Perquè us en feu una idea, el gas sarín és 81 vegades més letal que el cianur i 28 vegades més letal que el gas mostassa.
Als anys setanta i vuitanta, el govern soviètic va sintetitzar nous inhibidors de l'enzim acetilcolinesterasa, són els Novitxok, més potents, més estables i indetectables pels estàndards de l'OTAN
El gas sarín i altres gasos nerviosos, així com verins neurotòxics més antics, com ara l'eserina o fisostigmina (l'Agatha Christie va usar aquest compost, obtingut de la fava de Calabar i usat per tractar glaucoma, a La casa torcida i Telón), comparteixen el mateix mecanisme d'acció, són inhibidors de l'acetilcolinesterasa, un enzim molt important en la transmissió nerviosa neuromuscular. A aquestes sinapsis, les neurones alliberen acetilcolina, el neurotransmissor que és rebut per receptors a la membrana de la cèl·lula muscular per tal que aquesta es contragui. Aquest neurotransmissor s'ha de destruir un cop ha fet la seva feina. Si no, s'acumula l'acetilcolina a l'espai sinàptic i fa que els músculs quedin permanentment activats. Doncs bé, als anys setanta i vuitanta, el govern soviètic va sintetitzar nous inhibidors d'aquest enzim, són els Novitxok ("novells", en rus), més potents, més estables i indetectables pels estàndards de l'OTAN. Almenys hi ha set Novitxoks, diferents i exquisidament neurotòxics. No se'n sap gaire cosa, perquè quan als anys noranta un químic rus va revelar-ne alguns detalls, els Estats Units i el Regne Unit ho van declarar secret d'estat.
En teoria, aquests agents químics no s'han utilitzat mai a la guerra, però sí que s'han usat per enverinar opositors o dissidents russos. Fa dos anys, l'exespia rus Serguei Skripal i la seva filla Yulia, residents a Salisbury (Regne Unit), van ser enverinats amb el Novitxok A234. Poden ser usats en quantitats ínfimes, en pols o líquid, posem per cas en una colònia o crema per a la pell. En aquest cas, Skripal i la seva filla van estar molt greus, però no van morir. No va tenir tanta sort una dona que va usar el perfum on hi havia el verí, que va morir posteriorment. L'escàndol de l'enverinament a Salisbury va fer sortir els Novitxoks de l'ombra. S'han declarat armes químiques altament tòxiques i, actualment, se n'estan buscant antídots i tractaments.
A finals d'agost hem sentit a les notícies com l'opositor polític de Putin Aleksei Navalni va ser traslladat a Berlín amb sospites serioses que havia sigut enverinat. Sembla que el verí es trobava dins un te que Navalni va prendre a l'aeroport siberià de Tomsk, mentre esperava per agafar un vol cap a Moscou. Va patir nàusees, problemes de respiració i convulsions i, finalment, coma, tots símptomes clars d'enverinament per agent neurotòxic. Aquesta setmana, s'ha confirmat que Nalvani va ser enverinat amb un dels agents Novitxok. A diferència del gas sarín, que es degrada a les primeres hores després de l'enverinament, els Novitxoks s'uneixen de forma irreversible a l'enzim acetilcolinesterasa i són més estables. Amb una mostra de sang de la persona afectada, es pot comprovar la presència de Novitxoks de diferents maneres: la membrana dels glòbuls vermells conté l'enzim acetilcolinesterasa, a més els Novitxoks també s'uneixen a l'albúmina i altres proteïnes que circulen en sang. Es poden separar aquestes proteïnes unides a Novitxok, i detectar la seva presència per mètodes d'anàlisi química d'alta resolució, com ara l'espectrometria de masses. Tenint en compte que la cancellera alemanya Angela Merkel és química de formació, segur que ha comprès la rellevància i fiabilitat de les anàlisis realitzades en un laboratori militar de Munich. Una barreja de novel·les de l'Agatha Christie i la millor pel·lícula d'espies, però, desgraciadament, és real. A, d'arsènic. N, de Novitxok.