Quan jo era jove, encara es podia comprar llet directament a les vaqueries. En teníem dues prop de casa, a Barcelona, i també al poble. Hi anàvem amb la lletera i ens mesuraven la llet. Un cop a casa, la llet crua s'havia de bullir per esterilitzar-la. Hi havia uns bullidors, peces planes de vidre, que, posats dins del pot de la llet, quan aquesta començava a bullir, feien que no es vessés. Aquests bullidors, gràcies a les bombolles d'aire que es generaven, feien soroll i repicaven contra el fons del pot amb un soroll rítmic característic. La llet no vessava i després d'uns minuts de bullir, estava llesta per guardar a la nevera i beure-la. Tots els que hem fet aquest procés sabem que la llet bullida no és homogènia, sinó que les micel·les dels greixos van surant i s'acumulen a la superfície. A casa, els germans ens barallàvem a l'hora de berenar per recollir aquesta nata sobrenedant i posar-la sobre una llesca de pa, amb sucre o sense. Una nata deliciosa (és la memòria que guardo d'aquesta petita delicatessen gastronòmica). Com més bona era la llet, més bona la nata. Perquè la qualitat de la llet de la vaca, tot i ser força uniforme, no és idèntica, depenent de l'alimentació de la vaca, és més o menys rica en greixos, proteïnes i sucres, dins d'uns marges. Ja veiem que sense llet, no pot haver-hi nata. També sabem que es necessita molt volum de llet per una petita proporció de nata.

Parlo d'aquest exemple per parlar de la ciència, la recerca i el finançament de la recerca. El nostre país té molt bons centres de recerca, que són excel·lents i fan recerca d'excel·lència. Però aquest sistema d'excel·lència es pot mantenir perquè existeix un volum superior de grups de recerca que són la llet, que alimentem i fem que pugui sobresortir aquesta excel·lència. Som centenars de grups de recerca repartits per les universitats i centres d'investigació que som bons sense ser nata, i que treballem no només per l'èxit dins del nostre camp, sinó per fer una recerca digna i sòlida, que permeti formar a estudiants i joves científics, amb esforç i dedicació, ensenyant què és el mètode científic, la dignitat del treball intel·lectual, la integritat personal en ciència i a la vida. A la investigació, ha d'haver-hi lloc tant per a la nata com per a la llet.

Amb una mica més de recursos econòmics, una petita quantitat comparada amb altres despeses, més similar a la que hi dediquen els països europeus del nostre voltant, es permetria que tots els grups que fan bona recerca poguessin sobreviure, i que la gent jove que s'està formant pogués dedicar-se a la investigació

Els grups de recerca, tant els que fan ciència aplicada com bàsica, necessiten inversió pública. Necessiten finançament per pagar els productes necessaris per fer la recerca experimental (o computacional), els aparells per fer els tests i assajos (penseu en les màquines de PCR, que ara tots n'hem sentit parlar, doncs molts laboratoris en requereixen per al seu dia a dia) i, també, per pagar el sou dels investigadors joves que són els que, dia a dia, fan feina i s'esforcen per fer front a tots els reptes de la recerca. Si no hi ha finançament, hi ha gent molt ben formada que es queda sense feina, i la recerca que es deixa de fer no es pot recuperar en anys, perquè es desmunta un petit ecosistema que lluitava per generar coneixement.

Per què us explico tot això?, perquè el cap de setmana passat hi va haver una mica de rebombori dins de la xarxa social Twitter amb l'etiqueta #SinCienciaNoHayFuturo, que va arribar a ser trending topic mundial durant unes hores. El motiu era una queixa general dels científics, sobretot dels que estan dins del sistema espanyol, perquè acabaven de sortir les resolucions temporals dels projectes de recerca amb finançament per part del Ministeri de Ciència i Innovació, que és la font principal de finançament de la gran majoria de grups. Hi ha moltes restriccions per demanar-los, i un investigador a temps complet només en pot demanar un cada tres anys, suposant que li financin. No es poden solapar en el temps i són molt competitius. A altres països hi ha moltes més fonts de finançament i no són exclusives, com en aquest cas. Es van presentar 6.533 projectes, però només s'han finançat el 44% (2.882). Aquests projectes finançats han rebut 360 milions d'euros per a 3 anys. Us pot semblar molt, però és l'equivalent de 14-15 km d'AVE. Per tres anys de recerca. No és gaire cosa, perquè Espanya dedica al voltant de l'1% del seu producte interior brut a recerca, quan a França hi dediquen el doble, i no diguem a altres països com Alemanya o Dinamarca. Estem per sota de la mitjana europea en finançament de la recerca. Una de les conseqüències més punyents és que hi ha 1.530 projectes que han sigut molt ben valorats, superen el llindar de finançament clarament, però com que no hi ha més diners, no es poden finançar. Estem parlant del voltant de 190 milions d'euros més, de 7 km d'AVE. Aquests grups estan condemnats a la desaparició, no podran mantenir la gent, s'interrompran les tesis doctorals, s'hauran de perdre molts recursos, perquè una vegada surts fora del sistema, és molt difícil tornar-hi, l'esforç és ingent i si no hi ha diners, ja em direu com es pot fer. Perquè us feu a la idea de la situació, imagineu-vos que us examineu d'un examen molt difícil, i aproveu sobradament, teniu un 7, i encara que us mereixeu passar de curs, us diuen que ho senten molt, però no hi ha prou diners i, per tant, et toca repetir curs, però sense diners ni recursos. 

Els científics ens hem queixat, perquè tot i que tothom s'omple la boca sobre que la ciència és molt valuosa i és el futur de la nostra societat, a l'hora de la veritat no s'hi dediquen prou recursos. I no és culpa dels avaluadors dels projectes ni de les comissions de cada àmbit, que són altres científics com nosaltres que intenten fer mans i mànigues amb els recursos exigus que han de repartir, sinó que el que manca és una política decidida per afavorir la ciència de veritat. Amb una mica més de recursos econòmics, una petita quantitat comparada amb altres despeses, més similar a la que hi dediquen els països europeus del nostre voltant, es permetria que tots els grups que fan bona recerca puguin sobreviure, i que la gent jove que s'està formant pugui dedicar-se a la investigació, anar a altres laboratoris, nacionals i internacionals i tornar, perquè tenen un futur, i no com ara, on molts desisteixen a mitjan camí, o decideixen no tornar perquè no hi ha oportunitats per als joves. Des de fa anys que als científics ens estan ofegant i aviat no podrem respirar. Per això ens queixem, a veure si algú ens escolta.

No hi ha futur sense una ciència digna i de qualitat. No hi ha nata sense llet.