Amagat sota la selva

A l’Amazònia boliviana, en una zona clapejada de sabana i selva, s’han descobert les restes d’una antiga civilització precolombina, els Casarabe. Ningú esperava que s’hi trobessin restes d’una civilització en aquesta zona. La visió “ortodoxa” de l’arqueologia durant el segle XX és que a l’Amazònia només hi vivien tribus petites i nòmades, sense infraestructures d’assentaments ni coneixement de l’agricultura. Aquesta visió ha anat canviant a mesura que hem anat entrant en el segle XXI, en el qual arqueòlegs, entre els quals un grup de la Universitat de Bonn, van anar descobrint restes d’assentaments. A finals dels anys noranta, un grup d’investigadors dirigit per Heiko Prümers van començar a excavar a la zona de les terres baixes de Bolívia, al sud-est de Llanos de los Mojos. La gent nativa parla de “las lomas”, perquè tot i que hi ha molta vegetació, el terreny està farcit de suaus turons. En aquesta zona, els primers europeus que hi van arribar ja parlaven de ciutats, però els exploradors que hi van anar després no les van trobar, amb la qual cosa, es va descartar com un mite sense fonament. Tanmateix, les excavacions d’aquests arqueòlegs van demostrar que aquestes llomes no eren naturals, ni cúmuls de deixalla, sinó que van trobar plataformes rectangulars i parets, corresponents a edificis, i objectes diversos. Hi van descobrir fins a 120 tombes, algunes amb aixovars i ofrenes, fet que conjuntament indicava l’existència d’una societat jerarquitzada i complexa.

Utilitzant una tecnologia des de l’aire anomenada LiDAR, que consisteix en un làser de llum infraroja que des d’un helicòpter va escanejant el terreny de sota, tot rebent la reflexió dels objectes que hi ha i calculant-ne la distància i la forma. Encara que hi hagi una vegetació molt densa i no es pugui distingir res especial, després es poden analitzar les dades, “pelant” digitalment capa a capa, descartant tota la informació que no interessa i revelant les estructures que hi poden haver per sota, fent-ne un mapa en 3D. Després d’escanejar 200 km² de selva, allí estaven, amagades sota el fullatge de la selva: piràmides còniques de fins a 22 metres d’alçària, plataformes rectangulars, muralles defensives poligonals, canals i basses d’aigua, i llargues i estretes carreteres que anaven connectant els diferents enclavaments. Al tractar-se de planes de baixa altitud, eren terreny inundable, i per això van construir plataformes i terrasses artificials elevades. Els assentaments més petits tenen terrasses també més petites, mostren segurament la localització de grups de cases perifèriques, petits temples o llocs d’estada temporals.

Existien poblacions amazòniques sedentàries a l’època precolombina que havien desenvolupat una societat complexa i agrícola, amb canalitzacions, reservoris d’aigua i zones prou fèrtils per cultivar blat de moro

El LiDAR ha permès localitzar més d’un centenar de restes arqueològiques que indiquen diferents assentaments, totes connectades a una hora o dos de camí, amb 26 enclavaments (només se’n coneixien prèviament 11, de mida mitjana), com El Cerrito i Salvatierra, i amb dos grans enclavaments, Cotoca i Landívar, que conjuntament ocupen més de 1.000 hectàrees de terreny (l’equivalent a tres vegades l’àrea de la ciutat del Vaticà) i que devien ser els centres administratius. A l’interior d’aquestes grans ciutats, hi troben grans places cerimonials rodejades de piràmides còniques que segurament corresponen a llocs de culte, i estructures de pedra en forma d’U sobre turonets de terra. Aquí us mostro la imatge de Cotoca, l’assentament més gran, amb extensos terrenys per conrear, carreteres elevades, a més de canals que portaven l’aigua des de la llacuna de San José, a 7 km de distància i cisternes que permetien emmagatzemar l’aigua. Penseu que aquest descobriment és tan important que ocupa la portada de la revista Nature de la setmana (a més de ser tema de notícies arreu del món).

Els indicis són clars, existien poblacions amazòniques sedentàries a l’època precolombina (en anglès, prehispànica) que havien desenvolupat una societat complexa i agrícola, amb canalitzacions, reservoris d’aigua i zones prou fèrtils per cultivar blat de moro (les restes de pol·len demostren que en aquesta zona es va cultivar blat de moro durant més de 10.000 anys), i segurament, aconseguien la proteïna animal necessària per a la seva dieta de la pesca i la caça. Els Casarabe hi van viure des d’aproximadament l’any 500 de la nostra època fins al 1400. No sabem per què després de quasi un mil·lenni aquesta civilització va desaparèixer, deixant aquests enclavaments. Un cop abandonades les poblacions, la vegetació ràpidament va ocupar-ho tot, amagant sota la seva exuberància les edificacions construïdes pels humans. Us recomano que mireu aquest vídeo, en el qual s’explica molt bé aquesta troballa, el seu context i el que implica.

Què sabem d’aquesta civilització oblidada i amagada sota la selva? Ben poca cosa. És una nova civilització, una nova cultura per descobrir, de la qual tenim encara tot per saber. Com diu Prümers, l’arqueòleg director d’aquest treball, és un somni fet realitat.