La incertesa general es va estendre davant de l'amenaça d'una variant del coronavirus quan el 25 de novembre el ministre de Sanitat sud-africà va revelar que s'havia descobert. En l'arrencada de l'òmicron, Stephen Bancer, president del laboratori Moderna, va trencar el temps d'espera habitual en aquests casos declarant al Financial Times: "Tots els experts amb qui he parlat perceben que això no és bo".

Quan li van arribar les notícies, el president de la Reserva Federal americana, Jerome Powell, va dir que la nova variant "pot crear riscos per a l'ocupació i l'activitat econòmica", raó per la qual mantindria la política d'estímuls.

Davant d'aquest panorama, Wall Street va començar a caure. Les borses europees van tancar novembre amb un retrocés del 3%, mentre que el preu del petroli va baixar el mateix divendres un 10%.

Tanmateix, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, es va mostrar més audaç dient: "Nosaltres coneixem el nostre enemic i sabem quines mesures prendre. Estem millor equipats per respondre als riscos de la cinquena onada o de la variant òmicron".

El mal moment que travessava Alemanya, on els hospitals es trobaven "en una situació altament perillosa" i on el Tribunal Constitucional va avalar les mesures de confinament imposades pel govern Merkel, van apaivagar els apreciables comentaris de Lagarde.

Joe Biden va dir que no preveu "en aquests moments més restriccions de viatges per la nova variant"

Des del món financer, Goldman Sachs va presentar una llista de quatre escenaris. El primer, una caiguda de l'activitat no dramàtica; un segon amb una caiguda més severa, i un tercer en què el suposat risc es tractava d'"una falsa alerta". I un últim en el qual el virus seria més contagiós que la mitjana, però menys greu, presentant-lo com una via de normalització.

Però, alhora, s'observava la incontrolada pujada de la inflació a l'octubre, del 4,9% en la zona euro i del 6,2% als EUA. Per això, pràcticament tots els bancs centrals del G-7 estaven disposats a aplicar una política monetària restrictiva per frenar-la.

En aquell cas, el gran problema seria que els nous riscos de la covid i de la variant òmicron facin malbé la producció i que la inflació no s'evaporés. El còctel resultant seria una estagflació (estancament econòmic i inflació), el pitjor escenari possible. El món s'inclinaria a acceptar un futur tan pessimista?

Això semblava fins que la bola va arribar als EUA, on va aparèixer una persona encomanada per la nova variant a Califòrnia. A partir d'allà tot va canviar.

Anthony Fauci, assessor mèdic del president nord-americà, va afirmar que el seu país "està en alerta". I va afegir: "Davant d'una variant com l'òmicron, una cosa que sí que sabem és que les persones vacunades contra el coronavirus se'n surten molt, molt millor que els no vacunats". I va afegir: "En lloc d'esperar que les farmacèutiques adaptin les dosis específicament a la variant òmicron, és millor vacunar-se ara ja contra el coronavirus".

Fauci no va fer curt i va recomanar "als nord-americans completament vacunats continuar les vacances de Cap d'Any". Per donar-li suport, Joe Biden va dir que no preveu "en aquests moments més restriccions de viatges per la nova variant".

En vista de la reacció de les institucions, el primer banc americà, el JP Morgan, va transmetre un missatge advertint els inversors que "comprin la caiguda, ja que els temors de l'òmicron poden cedir".

I, en aquest escenari, Wall Street va pujar aquest dijous iniciant una nova fase de normalitat. Jerome Powell va seguir l'exemple, fent que la Fed suprimeixi els estímuls, eliminant així els riscos inflacionistes. Ara és cosa de dies, ja no de trimestres. Tan aviat com es pugui, normalitat.