En les reunions d'aquest cap de setmana a Xangai del G-20 ho sabien: amb els tsunamis passa el mateix. Arriba una onada molt forta, i es retira. El cas és si arriba una segona ona devastadora. L'any 1937, vuit anys després del crac de 1929, es va produir una rèplica del xoc sofert el dijous negre, la qual cosa va implicar, en la seva nova versió, un descens del 30% de l'activitat als Estats Units. Va ser brutal. El 2016 som a vuit anys després de la Gran Recessió del 2008. Repetirem l'experiència?

Segons Christine Lagarde, "el creixement és decebedor". I agrega l'FMI: "La recuperació mundial s'ha debilitat encara més al mig de creixents turbulències financeres i la caiguda de preus dels actius". Segons el seu parer, "es necessiten respostes polítiques fortes, tant a nivell nacional i multilateral per contenir els riscos i impulsar a l'economia mundial a un camí més pròsper."

El problema és que en l'actualitat les posicions particulars de governs, economies i bancs centrals van orientades al xoc.

L'amfitriona de la cimera, Xina, té un problema greu de sobreproducció, que ha de corregir frenant-se, la qual cosa, atès el pes de la seva economia –el 15% del PIB mundial– no serà del gust de tots. El problema és que l'excés d'oferta de béns i productes no se circumscriu tan sols a l'Imperi del Centre, sinó que és general.

No és un secret que Alemanya, i en particular el Bundesbank, estan en contra de les polítiques dutes a terme per Mario Draghi

Per això, el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schauble, va demanar de no culpar-se mútuament de les turbulències que travessen els mercats, per no augmentar la desconfiança entre uns i d'altres. En vista del fracàs de les mesures adoptades en els últims anys, Schauble es va oposar a les demandes de més programes d'estímul conjuntural i de més mesures d'expansió monetària. No és un secret que Alemanya, i en particular el Bundesbank, estan en contra de les polítiques dutes a terme per Mario Draghi, president del BCE.

Per la seva part, Draghi creu que la zona euro necessita un impuls monetari per reaccionar, i així ho ha fet saber de cara a la reunió que celebrarà el BCE a començaments de març. "Actuarem sense dubtar si detectem risc", ha dit.

Schauble insisteix que no es pot continuar abusant de la màquina de crear diners per solucionar els problemes de les economies. Els tipus d'interès negatius fan mal als bancs i al finançament de les empreses.

La qüestió és que aquest no és només un debat europeu . El Banc del Japó ha assegurat que si és precís recórrer a una facilitat monetària més gran per estabilitzar uns mercats financers a la deriva no dubtarà a fer-ho.

La creació de diners ex nihilo comporta que el valor d'una moneda es depreciï

Sobre això, Schauble respon que, en tot cas, la creació de diners ex nihilo comporta que el valor d'una moneda es depreciï, amb el risc que es produeixi una guerra de divises, com va passar en els anys trenta del segle XX.

Per tirar més llenya al foc, Janet Yellen ha reconegut que les turbulències dels mercats poden danyar les economies i provocar una recessió, amb què, va assenyalar, la Reserva Federal americana estudiarà l'aplicació de tipus d'interès reals negatius, la qual cosa faria baixar la cotització del dòlar.

Amb tot això s'aprecia una certa incompatibilitat de les polítiques monetàries sobretot quan dijous es va saber que el comerç mundial ha caigut per sota dels nivells anteriors a la crisi del 2008. Una guerra comercial per col·locar els excedents d'oferta no està de cap manera 100% descartada.

Així mateix, el preu del petroli està jugant un paper crucial als mercats en els últims temps, ja que països emergents depenen dels ingressos que els ofereix el cru i les matèries primeres que es mouen amb ell. La cotització del barril ha baixat en picat per la decisió de països com l'Aràbia Saudita de no frenar la seva producció. Notícies sobre que la família Saud i Rússia havien arribat a un acord per posar un stop al creixement de l'oferta, va motivar una recuperació dels mercats dilluns passat, però aviat van quedar desmentides quan el president de l'OPEP, Abdalla Salem el Badri, va indicar que els preus no podrien pujar gaire més –és a dir no allunyar-se massa dels 31 dòlars el barril de West Texas i 34 el Brent– perquè en aquest cas Estats Units podria continuar produint i oferint shale oil, o shale petroli. I com va dir Salem el Badri, "l'OPEP i el shale oil no poden coexistir". I això al marge de les franges de preus en què cabria una negociació.

Hi ha un camp on es podria assolir consensos, com el que es refereix a les reformes necessàries de cara a millorar el creixement. En aquest sentit, l'OCDE va ser bastant explícita."Les perspectives de creixement global segueixen entelades en el curt termini, en moments en què les economies de mercats emergents perden impuls, el comerç mundial s'alenteix i la recuperació en les economies avançades està sent llastada per una inversió persistentment feble", va dir al seu informe davant del G-20. "L'argument a favor de les reformes estructurals (...) continua sent fort per impulsar de forma sostenible la productivitat i la creació d'ocupació", va assenyalar.

Coneixent la falta d'entesa global regnant, la volatilitat ja no torna a tornar i introduir-se en la capsa de Pandora

Doncs bé, va afegir, el 2014 a fi d'augmentar el creixement econòmic global en un 2% per al 2018 a través d'una sèrie d'ajustaments estructurals coordinats, tots els països del G-20 es van comprometre a lliurar unes 800 reformes en total, "però la seva aplicació ha estat deficient", va dir el cap de l'OCDE, Ángel Gurría, en una conferència de premsa en el marc de la reunió de Xangai.

"Just en el moment en què ho necessitem més, quan hem d'accelerar la reforma, hi ha una desacceleració", va dir Gurría. "El problema és que no està passant, fins i tot el 2% que acordem no està passant", va dir Gurría. "Això és una cosa que preocupa molt".

Aquesta vegada pot ser diferent, clar, com ironitzaven en la primera fase de la crisi Carmen Reinhart i Kennett Rogoff, però també pot ser igual. O sigui, no tant, però una mica semblant a 1937. Dependrà dels bancs centrals, si tiren més lluny la pilota o no. Que l'allunyin és el que volen els mercats. Però encara que ho facin, la inestabilitat seguirà. Perquè coneixent la falta d'entesa global regnant, la volatilitat ja no torna a tornar i introduir-se en la capsa de Pandora. Ara veurem les coses més nues. Així que lliguin-se els cinturons...