Després de l’èxit incontestable de la Global Sumud Flotilla (a saber, aquella simpàtica excursió amb la qual Ada Colau i Greta Thunberg volien trencar el bloqueig israelià de Gaza armades amb quatre menorquines i unes llaunes de cigrons), una aventura que acabà com de fet volien llurs propagandistes (a saber, amb la bòfia aquàtica dels jueus parant-los els peus i quedant-se’ls les escassíssimes viandes que no s’havien halat, els molt bandidos), la progressia catalana torna a salpar de Barcelona amb una bona pila d’ajuda humanitària per tal de salvar els gazians de la inanició. La segona flotilla —i em dol escriure aquest mot castellà, tan desagradós en la fonètica— havia de salpar de la nostra capital ahir diumenge, però els avisos de tempesta ho varen impedir. La cosa ja s’esdevingué la primera vegada, amb la qual cosa podem convenir que, davant d’una futura manca d’aigua, serà molt millor viatjar a Gaza en canoa que no pas peregrinar a Montserrat.
En aquesta ocasió, l’objectiu no és organitzar un pícnic a alta mar, sinó treballar activament en la reconstrucció de Gaza
Davant la impossibilitat de salpar del Port Vell barceloní, els integrants d’aquesta nova congregació de xalupes realitzaren una “sortida simbòlica”, consistent en moure les embarcacions de lloc: ho trobo una cosa molt catalana, puix que ja se sap que —al nostre país— quan no compleixes els terminis de qualsevol afer, ja sigui un viatge a Palestina o la independència mateixa, el millor que pots fer és abraçar el simbolisme (espero que el moviment aquàtic, ai las, hagi durat més de vuit segons). Sigui com sigui, que ningú no es pensi que la Flotilla II és una mera repetició del primer invent, car la nova armada invencible constarà de quaranta embarcacions i uns tres-cents activistes, tots ells comandats pel vaixell d’Open Arms. En aquesta ocasió, l’objectiu no és organitzar un pícnic a alta mar, sinó treballar activament en la reconstrucció de Gaza, sempre sota el lideratge palestí, per la qual cosa hi viatgen especialistes en àmbits com la salut o l’ecoconstrucció.
En això haig de dir que els nostres viatgers l’han encertat de ple, perquè, si jo fos palestí i hagués sobreviscut a la devastació causada pel govern criminal de Netanyahu amb la paciència necessària, res em faria més il·lusió... que conèixer un ecoconstructor de Barcelona expert en el tema de les superilles. També m’ha semblat la mar d’oportú que, aquest passat cap de setmana, els impulsors de la Flotilla II omplissin el Port Vell d’activitats culturals com ara Community textile workshop against genocide o Decolonizing the land, una sèrie de saraus que, malgrat que toquin això de les invasions culturals, semblen al·lèrgics a poder ser enunciats en catalana llengua (que deu ser una cosa massa provinciana per als mariners, ja ho entenc). Comptat i debatut, podeu comprovar com el paradigma de la flotilla comença a anar molt més enllà d’un viatge que no arriba on promet —una mica com l’Ítaca d’Artur Mas—, entrant de ple en la secta de l’entreteniment solidari.
Com també resulta fàcil d’imaginar, el futur d’aquest segon intent de la flotilla acabarà igual que el primer; per dir-ho sense gaires embuts, amb una joliua excursió fins a Palestina (la qual, a cada port on descansi per enrolar més bergantins a la causa, guanyarà una mica més d’atenció mediàtica, mercès als corresponsals dels mitjans públics que hi hauran volgut viatjar de franc) que s’acabarà quan la màfia israelita detingui les embarcacions en aigües internacionals, saltant-se novament la legalitat vigent i dipositant després els aventurers en una garjola temporal per enviar-los on s’escaigui en pocs dies. Aquests activistes denunciaran el tracte inhumà en qüestió i, posteriorment, tornaran a les seves respectives ocupacions per tal de reciclar el material que no els hagin confiscat els dòbermans jueus. Així acabarà la cosa, espero que sense cap ferit ni víctima d’angoixa existencial; i així serà publicitada i oblidada a tot el món en pocs dies... i see you a la tercera edició.
A casa estem a favor que tothom gasti el seu temps lliure com vulgui, però jo diria a la gent que està a punt de salpar que, més enllà de sortir a la foto per enèsima i poder explicar anècdotes en sopars graciencs i en comptes de fer el numeret per Gaza..., promoguin un activisme molt més senzill, arriscat i efectiu: anar-se’n a Israel per intentar convèncer els jueus que fotin al carrer el seu actual govern de psicòpates. Els gazians, que per fortuna ignoren els seus viatgets de tres al quarto, els ho agrairan durant dècades.