Hi ha Estats que celebren la seva Fiesta Nacional amb exèrcits, soldats, avions, tancs, marxes militars i xais que passen com a cabres i que, quan moren, s'anuncia que seran incinerats embolicats en la bandera... cosa que significa cremar la bandera. Sacrilegi!

Hi ha Estats que celebren la seva Fiesta Nacional usant la llei per impedir a una administració local obrir i, a la vegada, ignorar altres 30 que sí que obriran sense cap problema. Són Estats que, per cert, amenacen amb celebrar eleccions el dia de Nadal.

I hi ha Estats que el dia de la seva Festa Nacional fan desfilar els nens i els joves com a metàfora de futur. I quan dic desfilar no imagini marcialitat. Pensi més en allò que fan els atletes a la cerimònia d'inauguració d'uns JJOO, un passeig conjunt per grups. En aquest cas escolars.

Són Estats com Noruega, que el 17 de maig no celebren haver conquerit ningú ni res sinó que el 1817 van tenir una Constitució que els va significar la fi de la dominació danesa, i que després d'una invasió sueca de 90 anys, els va permetre ser lliures. Ah, i important, una Constitució que no usen contra ningú.

És aquell dia, l'anomenat Folketog, en que tots els noruecs surten al carrer. Bé, tots menys els militars, els partits polítics, els sindicats i els capellans i similars. Si un militar, un polític, un sindicalista, un mossèn o una monja volen desfilar, ho fan com a ciutadans sense representar cap estament. I els immigrants hi participen lluint els vestits tradicionals (per cert, tremolo pensant de què es deuen vestir alguns nadius d'alguns països que vostè i jo coneixem).

Això és al migdia, perquè al matí pels carrers del país hi passegen totes les escoles i universitats amb els alumnes lluint les millors gales. Ells americana i corbata i elles vestits llargs. I al capdavant de tot, els únics que es presenten com a col·lectiu reconegut: els bombers, la gran institució nacional.

Com és normal, tanta gent circulant a la vegada per ciutats i pobles necessita molta organització i que tot funcioni com un rellotge. És espectacular veure com a l'hora exacta surt la primera columna de nens, tots amb banderes del país a la mà i, amb una gran precisió, i a mesura que van passant, dels carrers laterals surten les classes de les diferents escoles amb els professors, la banda de música i l'estendard del centre, i s'hi van afegint.

Les famílies segueixen la desfilada amb el vestit tradicional (el bunad) i lluint també petites banderes que agiten incansablement. I quan veuen passar la descendència, o el veí que és professor, o el xarcuter que toca la trompeta, criden i saluden.  

I quan acaben, arengades, salmó, salsitxes, carn rostida i puré de patates.

Que el dia de la seva Festa Nacional un país arraconi qualsevol tipus de poder oficial i faci desfilar la canalla com a símbol de prosperitat i de mirar endavant és un signe de civilització destacable. I envejable. Molt.