M’explicava un amic del món de la salut que a Israel hi va haver el 1973 una vaga de metges que es va allargar més de trenta dies, amb una disminució del 90% d’actes mèdics… En aquestes mateixes dates, la taxa de mortalitat va baixar en un 50%. Un cop acabada la vaga, la mortalitat va tornar a ser la d’abans. Però aquesta paradoxa no es va produir sols a Israel. També hi ha dades en el mateix sentit a les vagues del personal de la salut a Colòmbia i a Los Angeles (i també a Barcelona). En tots els casos hi va haver un important descens de la mortalitat.
La resposta probablement encertada és que el personal sanitari no perdia temps en protocols innecessaris ni en omplir formularis: s’atenien les persones que estaven més greus, amb les proves imprescindibles i moltes menys de les inespecífiques i perilloses. Urgències i serveis mínims coberts amb molta dedicació durant les vagues ajudaven a fer que es complís la màxima de primum non noscere… i se salvessin més vides.
I de nou, penso en els avantatges d’acostar-se a la política d’una manera gens tòxica. Recordem que Bèlgica, el 2020, va tardar 493 dies a formar govern des de les darreres eleccions i 650 des de la caiguda de l'últim Executiu federal presidit pel liberal francòfon Charles Michel. Superava així el seu propi récord de 541 dies dels anys 2010 i 2011. Finalment, el càrrec de primer ministre va ser per al liberal flamenc Alexander De Croo que liderava la sisena força del país.
I recordar el cas de Bèlgica encara dona més arguments per no posar-nos nerviosos i passar molt de propostes com les de regirar la brossa madrilenya a la recerca de la no nul·litat de prou vots nuls per recuperar un escó perdut. I passar també molt de llegir notícies fantasmes a diaris que poden decretar que les vaques volen i es dediquen a vendre'ns les preferències dels suports d’investidura de l'upper Diagonal. La mateixa elit més que alta del món empresarial, que no dubta a canviar de seu i allunyar-se fiscalment de Catalunya si a la Cort borbònica li abelleix un 3 d’octubre, amb el sabre ben vistós en segon pla.
Sí, les vagues de metges poden salvar vides i a Bèlgica es va acabar finalment formant govern sota la presidència de la sisena força política. I ves per on, la sisena força política és Junts
Del que no passo és de la gent que va anar a votar pressionada en el seu deure i dret cívic i moralment obligada per comentaris de menysteniment de gent que respectava (o no) però que la responsabilitzaven dels mals endèmics d’un estat incívic. De la gent desconsolada ara perquè el seu vot tampoc ha reforçat l’abstenció insurrecta que no es volia entendre. I que s’ha perdut en els buits democràtics propis de la pell de brau, intentant aconseguir que veus d’esquerres amb biaix social poguessin (potser aquesta vegada si) plantar cara al Congrés.
I passo molt més encara de les salmòdies angoixades del president farinós i de les seves convocatòries i ultimàtums que ningú escolta, tot i ser el perdedor amb més vots de la darrera contesa electoral del Regne. I és que aquestes són les paradoxes de la vida. Sí, les vagues de metges poden salvar vides i a Bèlgica es va acabar finalment formant govern sota la presidència de la sisena força política. I ves per on, la sisena força política és Junts, i la podria representar o la MHP del Parlament Laura Borràs o el MHP de Catalunya Carles Puigdemont. Triïn, si ho poden arribar a imaginar, segons les seves preferències, si seria més efectiu Puigdemont o Borràs a la Moncloa… però no es descuidin d’especificar per què aquesta solució podria ser una de les maneres més adients d’aturar el feixisme.
I si veuen aquesta solució, com jo mateixa, molt poc probable, no es deixin entabanar per politiqueries alienes. No hauríem de deixar-nos distreure i no deixar ni un bri, ni un segon, de treballar per aconseguir la Catalunya que ens vàrem guanyar, amb la dignitat per endavant i el vot a les urnes, un 1 d’octubre.