Tant es veia revestit de glòria que va arribar a l'extrem d'erigir-se en Rafael Casanova prometent un Acord Històric tan transcendent com el 1714. Ja es veu de lluny que tanta grandesa només pot ser pròpia d'un neci o d'algú que s'ha pensat que és un heroi messiànic amb el partit postrat als seus peus. Així que cal abordar el gir copernicà amb certa compassió, comprensió i política de braços oberts. Malgrat que tota la saliva esmerçada en maledicència no hagi deixat res més que un esvoranc i terra cremada.

Hi ha un moment que fins i tot al millor mag li cau la carta que té amagada a la màniga. El truc queda retratat i la màgia s'evapora.

Si hi ha res d'històric en aquesta investidura de Pedro Sánchez només pot ser el gripau gegantí que s'ha empassat Waterloo com a colofó a sis anys de frustració alimentant la cridòria estèril i la crispació.

De Nosurrender a fer exactament el mateix que has estat blasmant del dret i del revés a la primera de canvi, fa certa basarda. Val a dir que en un temps rècord —tan aviat com has deixat de ser irrellevant a efectes aritmètics—. És l’evidència palmària que l’esmena patriòtica a la via del diàleg i la negociació era purament i simple l’expressió de la impotència per no haver-ne estat l’artífex i protagonista. El problema no va ser mai de continguts ni de metodologia estratègica. L’enrabiada colèrica era per qui n’era l’artífex.

La progressiva polarització de la política espanyola ha definit dos blocs que dificulten tota operació de geometria variable.

El més porno del cas, però, és com els glosadors incondicionals flairen a perfum celestial quan ensumen el cul de l’arriada. I canten amb una fe incondicional les virtuts de la ventositat talment com si es tractés d’un anunci d’una sofisticada colònia. S’ha de tenir un coratge no apte per a qualsevol llengua marró.

Tocar el dos a la francesa —per molt que pensis que t’empaiten— tampoc no va ser mai un acte de dignitat. Ni d’audàcia. Sí que ho hauria estat tornar clandestinament arriscant la pròpia llibertat. Però la cosa certa és que de riscos, cap. El retorn només es produirà sota cobertura política i jurídica de la legalitat espanyola que és humanament comprensible.

D'altra banda, a decisió de vetar qualsevol mena de coordinació estratègica en una conjuntura com l’actual ha estat d’una falta de generositat sense parangó. M’ho ventilo jo sol i que ningú s’atansi a fer-me ombra ha estat l’única certesa i la filosofia negociadora.

Atès que els vots atorgats per les urnes no tenien res a veure amb els fums exhibits que només s’entenen en una ànima profundament ressentida. Per no advertir que és un error colossal haver regalat al PSOE el coneixement de tot en una negociació tan complexa. De retruc, l’Acord Històric ja es va veure eclipsat per l’anunci previ d’acord amb ERC. El que a sobre va generar un atac de banyes tant ridícul com lògic i comprensible.

Les oportunitats s’han de saber rendibilitzar. La progressiva polarització de la política espanyola ha definit dos blocs que dificulten tota operació de geometria variable. L’ensulsiada i absència de Ciudadanos impossibilita el marge per abaratir les aliances que sí que era possible a l’anterior legislatura. Atès que presumiblement ara no hi haurà una força independentista que no tingui cap més criteri que dinamitar la iniciativa de l’altra. Tot i que en aquest punt és agosarat ser optimista. Rere la justificació barroera del Gripau Històric perviu una obsessió malaltissa antirepublicana. Podia ser un recurs útil mentre s’ha tractat només d’anar a la contra. Però és dubtós que segueixi sent vàlid quan es tracta de ser propositiu tocant de peus a terra.

És aviat per constatar res de tangible, més enllà d’un esperançador horitzó de possibilitats i expectatives que hauran de superar no pocs paranys. De certesa, només una. Sánchez serà novament president del govern espanyol.