El pacte de legislatura entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont és una imposició política de Catalunya a Espanya. No té res a veure amb la clemència de l'Estat, ni amb la generositat de les esquerres espanyoles, ni amb la persistència del gen convergent. Igual que l'Estat va poder imposar i fer complir l'article 155, la força de Catalunya ha imposat el pacte de l'amnistia a través del PSOE —que ja veurem com acabarà. És important entendre això per no perdre's en sectarismes polítics ni nacionalistes.

El vell Madrid està encabritat perquè, com ja he explicat a Casablanca, a Madrid no hi cap tothom. Però també perquè el pacte de l'amnistia suposa el reconeixement d'una força històrica que no va ser reconeguda en els pactes de la Transició, i que té una influència subterrània a Europa des dels temps de Westfàlia. Els espanyols tenen l'esperit autoritari que els ha donat la cultura militar i es tornen bojos quan els falla el ordeno y mando. No és una cosa només de la dreta madrilenya. Si llegiu La Vanguardia veureu que el federalisme de les esquerres espanyoles també tendeix a ser un federalisme "por cojones".

Els collonets d'Espanya es fan petits perquè el món s'està fent gran. Madrid perd influència a les velles colònies sud-americanes, i perd influència a Catalunya i a la resta de nacions no castellanes de l'Estat. Els castellans van sacrificar la seva nació per dominar Espanya i no entenen que el passat es pot dissimular o menysprear, però mai no s'acaba de matar. El passat ressuscita sempre o, per dir-ho com Francesc Pujols, sempre acaba sorprenent els seus il·lusos enterradors. És un fenomen que vam veure a les antigues colònies europees mentre durava el procés. Només cal recordar com era el món no europeu en temps del Tripartit o del pacte del Majèstic.

Si Occident no fos un espai pacificat, faria anys que els castellans haurien entrat a Catalunya amb els tancs i amb els fusells

Les manifestacions multitudinàries de Madrid tenen similituds amb les que vam viure a Barcelona, però no estan fetes de la mateixa pasta. Si Occident no fos un espai pacificat, faria anys que els castellans haurien entrat a Catalunya amb els tancs i amb els fusells. Ara, com a molt, poden entrar amb autocars de lloguer perquè els alemanys ja no es maten amb ningú pel control d'Europa. Les nacions del Vell Continent encara són el centre de l'equilibri mundial, però estan escarmentades per les guerres internes. A més, Europa no tenia enemics tan forts des dels temps de la Batalla de Lepant.

Madrid pot cridar els espanyols a sortir al carrer i pot fer veure que les seves mobilitzacions són més legítimes, més legals i menys nostàlgiques que les de Barcelona. Fins i tot pot esperar un gir de la història, com el que es va produir fa un segle, quan els nazis van arribar al poder i van mecanitzar els deliris de grandesa dels militars africanistes. Ningú no sap què pot passar demà. Però de moment, el fet és que cap jutjat europeu no ha extradit Puigdemont, i que la rendició descarnada d'ERC, combinada amb l'abstenció, s'ha convertit en una font inesperada de conflictes per Espanya.

Fins i tot donant el seu perfil més baix, Catalunya ha tornat la bufetada, a la seva manera. Els espanyols es pensaven que havien estovat l'independentisme amb la presó i amb la presó han estovat les seves institucions i la seva cohesió política. De moment, el PSC aprofita l'espai electoral que ha guanyat amb la persecució de l'independentisme per intentar catalanitzar Espanya a través de Pedro Sánchez i del Círculo Ecuestre. Seria un error oblidar que darrere de les reformes que volen impulsar hi ha la força nacional de Catalunya. És l'error que va cometre el món de convergència durant el procés, i no se n’ha refet.

Jo encara no me'n sé avenir de veure fins a quin punt els catalans que mai no havien cregut en la independència ara no se la poden treure del cap. La llibertat ens ha connectat amb la història i ara tots juguem més a prop de l'abisme. Els espanyols que trafiquen amb les necessitats de Puigdemont per igualar-nos a Canàries, i els que flirtegen amb els mites de Tejero, també.