En un exercici de decòrum —o a saber de si grotesca prudència— el diputat va fer servir un acrònim. Ras i curt, sense trencar-s'hi gaire la closca. "FDLGP!", així d'elaborat i sofisticat. Sense més ni més va despatxar la qüestió un dels flamants diputats d'allò que es proclama com a ‘independentisme nítid’ del que fuig com la pesta Xavier Trias. Cal deduir que per oposició, és clar, hi deu haver un independentisme tèrbol. Indigne. Rendit. Nyordo. Que és la retòrica més civilitzada que fan anar a tort i a dret. Literalment sembla que fitxin el millor de cada casa per confeccionar les llistes electorals. Deu anar així, la meritocràcia, cada matxada al ciberespai deu sumar.
I no és que el "FDLGP" fos un antiavalots de la brigada mòbil obrint-se pas a trompades amb una cobertura d’escopeters disparant foam. Ni que la invitació a seguir-lo amb una ‘amabilitat’ gairebé embafadora fos seguida de la més lleu insinuació de pacífica resistència per l’eurodiputada requerida. Val a dir que ni per part de la protagonista, ni d’absolutament ningú. En resum: un sol home es va atansar a la comitiva i se’n va anar acompanyat de la protagonista. No es pot pas dir que el "FDLGP" no resolgués amb eficiència i màxima cordialitat l’encàrrec.
El manual bàsic d’aquesta desobediència que es proclama gallejant i s’exigeix a altri —però de la que no se’n va veure ni rastre— hauria prescrit almenys una seguda en la seva versió més light. Però no va anar així. Tot el que es va veure va ser d’una mansa docilitat. I no, segur que no va estar preparat tot i que convidava a pensar-ho. D’haver estat pactada la invitació-detenció hauria estat salpebrada de comèdia. I en lloc de l’exultant exhibició de patriotisme des del sofà de casa hi hauria hagut exemples més inequívocs i aparents de combativitat. I que haurien semblat infinitament més exemplars.
Diu el refrany que per la boca s’escalfa el forn i que als farsants se'ls caça al vol; que és el millor que es pot dir davant aquesta verborrea i disposició al sacrifici. Tant d’heroisme no salva de res, però aclapara de tan barroer i tan baix nivell. Quan l’ardor guerrer s’expressa amb tanta valentia i vehemència es retrata sol. Ai si per aquests viaranys en pot sortir res de bo!