Aliança Catalana fa manetes amb l’establishment espanyolista desacomplexadament. Aquí ja us vam avisar. Els poders de l’estat veuen en Orriols l’oportunitat d’oferir una marca d'extrema dreta de proximitat que propulsi els seus interessos i, alhora, mantingui el nacionalisme català a ratlla amb l’aparença de boc expiatori de les frustracions del procés. Aliança Catalana és l’artefacte capaç de compatibilitzar ambdues ambicions per mitjà d’una fórmula prou senzilla: si l’objectiu és abatre els moros, els catalans i els espanyols hem de ser aliats. Virant el blanc, desendrecen l’ordre de prioritats i converteixen la repressió espanyola i la idea de la independència en una mena de medalla folklòrica.
En realitat, això és el que van intentar fer els partits del procés un cop acabat el procés per frenar el cop de l’abstencionisme: reivindicar-se com els de la barretina per segrestar el vot dels catalans i fondre la crítica. No els va funcionar. En el cas d’Orriols, aquesta estratègia la presenta com una mascota a les mans de l’espanyolisme. Si que Emilio Cuatrecasas et lloï per la qualitat del teu català no et fa sentir insultada, és que has desprogramat el cervell de tot allò que et permeti detectar els mecanismes de subjugació que empra l’espanyolisme. I que has acceptat la teva catalanitat com a poca cosa més que un accessori diferenciador en allò que és estètic, sense conseqüències polítiques reals. En això, Illa i Orriols s’assemblen més del que es pensen.
Aliança Catalana necessita que Vox tingui poder al Congrés espanyol i espai al govern espanyol per poder fer les polítiques que diu que vol fer a Catalunya
Perquè l’entesa entre l’extrema dreta espanyola i l’extrema dreta catalana funcioni, això és, perquè Orriols pugui mantenir convençuda la part catalanista de la seva base i alhora pugui desplegar el seu programa electoral, hi ha d’haver un repartiment d’espais que permeti sostenir els rols sense trencar el simulacre. Aliança Catalana necessita que Vox tingui poder al Congrés espanyol i espai al govern espanyol per poder fer les polítiques que diu que vol fer a Catalunya. Aliança necessita una Espanya governada per Vox. Contribuir a fer que Vox arribi al poder espanyol passa per no interposar-se en el seu camí, per no plantar-li cara: per no presentar-se a les eleccions espanyoles, l’escenari que palesaria l’afinitat evident entre ambdues forces d’extrema dreta i l’accessorietat del nacionalisme d’Orriols. Aquesta és la recepta per a cedir l’electorat d’Aliança que prioritza la qüestió migratòria per davant de qualsevol altra cosa als espanyols i, alhora, no incomodar l’electorat català.
L’extrema dreta ha entès que necessita repartir-se el pastís. Que no podrà ocupar l’espai que vol ocupar si el braç polític és nacionalment homogeni i demana als catalans votar contra la seva pròpia existència. Catalunya necessitava una marca pròpia que aglutinés, però que tampoc no demanés al votant espanyolista de renunciar al seu espanyolisme. I Aliança no ho fa: prioritzar la immigració converteix en secundari tota la resta sense, aparentment, forçar ningú a la renúncia. El votant espanyol d’Aliança —o votant potencial—, de fet, troba en l’elogi de la catalanitat d’Orriols una manera de petrificar aquesta mateixa catalanitat, de convertir-la en un complement simpàtic, però buit i mort i, per tant, de refermar el seu espanyolisme. Sílvia Orriols ho accepta perquè les carícies de l’enemic són irremeiablement seductores i perquè la idea que Espanya es pot catalanitzar és tan enganxifosa que impedeix de veure quan s’està espanyolitzant Catalunya. O potser és que aquest és un preu que Aliança està disposada a pagar. Potser els sembla que per netejar Catalunya de moros paga la pena renunciar a la catalanitat.