Són molts els angles possibles des dels quals es pot analitzar la victòria aclaparadora del Partit Demòcrata a les eleccions de mig mandat d'aquest dimarts als Estats Units. Com també són moltes les incògnites respecte de com aquests resultats influiran en l'erràtica conducta del president Trump en els dos anys que li queden de mandat.
Ara bé, entre els molts aspectes a destacar d'aquests resultats tant contundents, com incerts fins a darrera hora, crec que val la pena subratllar que aquesta victòria del Partit Demòcrata s'ha produït malgrat un conjunt de factors que feien que molts especialistes —molts d'americans— creguessin que la democràcia nord-americana estava en una situació de crisi gairebé irreversible, si no ja tocada de mort.
De fet, com han subratllat alguns dels diaris més importants d'aquell país, com The New York Times o The Washington Post, la de dimarts és una victòria de la decència i de la democràcia.
I és que la qüestió de la corrupció i els enormes conflictes d'interessos de Trump, de la seva família i del seu entorn ha tingut un pes molt significatiu en aquestes eleccions. Com ja indicava al meu darrer article, les alarmes van saltar fa unes setmanes en molts entorns republicans, quan les enquestes —entre les quals les d'un mitjà tan trumpista com la Fox— posaven la "corrupció" al capdavant de les preocupacions dels ciutadans nord-americans, fins i tot per damunt de la inflació, l'increment del cost de la vida i la guerra amb l'Iran.
Per tant, ens trobem amb una reconfortant victòria de la decència pel rebuig frontal d'aquella societat a les impúdiques mostres de riquesa, barrejades amb negocis tèrbols a l'ombra del poder, que tant abunden actualment a la Casa Blanca. Però també de la decència davant d'escandaloses —i alhora fantasmagòriques— estratègies de compra de vot, com el suposat "dividend Trump", és a dir, la promesa de 5.000 dòlars per adult estatunidenc en cas de victòria republicana.
I, igualment de reconfortant, estem davant d'una victòria de la democràcia nord-americana quan aquesta estava més amenaçada que mai. Una robustesa democràtica que ha sorprès a molts, sobretot si tenim en compte la realitat a la qual ha hagut de fer front. Per una banda, la confusió generada des de la Casa Blanca sobre un possible frau electoral, com també l'intent de federalització de les eleccions, en contra de la Constitució dels Estats Units, que deixa ben clar que la gestió de les eleccions és competència dels estats. Això ha acabat posant en una situació límit el sistema electoral del país, així com el seu sistema postal, en relació amb el vot per correu, clau en el sistema nord-americà.
La victòria del Partit Demòcrata s'ha produït malgrat un conjunt de factors que feien que molts especialistes creguessin que la democràcia nord-americana estava en una situació de crisi gairebé irreversible
Això s'afegeix a una pràctica, tant polèmica com legal, que es coneix com a gerrymandering; és a dir, la redefinició dels districtes electorals per tal d'afavorir els interessos d'un partit (en aquest cas, el Republicà, si bé és cert que en el seu moment també ho havia fet el Demòcrata, tot s'ha de dir), amb el suport favorable del Tribunal Suprem quan alguna d'aquestes remodelacions havia arribat als tribunals. O el pes creixent del trumpisme en els mitjans de comunicació tradicionals, sobretot televisió o ràdio, cada vegada més propers als interessos de l'actual administració, en especial després de la fusió de Paramount amb Warner Bros.
O la més que coneguda manipulació a les xarxes socials, amb el control que hi exerceixen els tecnooligarques, que de fa temps s'han llançat als braços del trumpisme a la recerca del seu suport per a la seva desenfrenada carrera per la IA i pel control —i els enormes beneficis— del món de les criptomonedes. Uns tecnooligarques que, a més a més, han regat amb riuades de centenars de milions de dòlars les campanyes de molts candidats republicans (Elon Musk, només, s'hi ha gastat més de 500 milions), sense que —per sort— això hagi tingut un especial impacte en els resultats finals.
Per tant, que dues de les principals democràcies del món (el Brasil i els Estats Units) ens hagin sorprès positivament els darrers dies per la seva resiliència contra tot pronòstic és un motiu que convida a l'optimisme, cosa que, en els temps que corren, és molt d'agrair.
I, alhora, això s'esdevé en un moment clau per a la regulació de la IA, abans que el seu desenvolupament descontrolat no faci que el poder dels esmentats tecnooligarques sigui molt més gran del que acaben de demostrar tant al Brasil com als EUA.
Menys clar és que això hagi de comportar un efecte contagi immediat a les nostres latituds —per aspectes que ara no és el moment de desenvolupar—, però, en qualsevol cas, sí que és un poderós argument a tenir en compte davant d'aquells que encara plantegen l'ocàs indefectible de la democràcia de tradició liberal. Reitero, al Brasil i als Estats Units ha guanyat la decència i la democràcia, i en els temps que vivim això és un bàlsam que ens permet entomar el futur amb una mica més d'esperança.