La democràcia liberal ha perdut no només presència quantitativa al món els últims quinze o vint anys, sinó també qualitat fins i tot on constitueix la base del sistema juridicopolític. Abans existia l'autoritarisme de mercat, dirigit pel Partit Comunista Xinès, i la dictadura personalista del seu estat associat (Corea del Nord), juntament amb la teocràcia iraniana, les monarquies feudals de la península Aràbiga i del golf Pèrsic i la dictadura cubana. Aquests últims quinze o vint anys, la democràcia a la Federació Russa va deixar pas, primer, a un règim híbrid, i ara ja a un sistema autoritari, on l'oposició ja no té possibilitat de competir electoralment. El mateix que està passant a la República d'El Salvador o a la Nicaragua d'Ortega, mentre que a Turquia o Hongria els allargats mandats d'Erdoğan i Orbán han afeblit les institucions democràtiques, malgrat que la hibridació entre praxi autoritària i institucions democràtiques ferides pugui ser denominada autoritarisme competitiu, perquè, malgrat que l'oposició pugui competir en un país en una manera molt desigual, encara és possible l'alternança, com va aconseguir el 2023 a Polònia el primer ministre liberal D. Tusk.

Ara la Unió Europea (fa quinze anys la primera potència comercial del món) afronta la realitat de la seva manca de pes polític, que pugui defensar com correspon el seu encara important —malgrat que minvant— poder econòmic. Davant la UE, els autoritarismes rus i xinès adopten la fàscia d'imperis, i els EUA (encara primera potencial militar i econòmica del món) transiten, a tot córrer, des del començament de la segona presidència de Trump, aquest últim gener, cap a l'autoritarisme competitiu i, a l'exterior, cap a formes purament imperials i de confrontament, liquidant la diplomàcia, el diàleg i el soft power i destruint els sistemes d'aliances i equilibris definits des del final de la Segona Guerra Mundial, el 1945.

Un precedent indubtable, el final del primer mandat de Trump (gener, 2021) va ser el qüestionament dels resultats de les eleccions presidencials del 2020, que va culminar en l'assalt violent al Capitoli el 6 de gener del 2021. Un esdeveniment sense precedents a la història moderna dels Estats Units, que va tenir com a objectiu impedir la transferència pacífica de poder. Un cop d'estat del qual el Tribunal Suprem dels EUA (amb una majoria de sis magistrats conservadors dels nou in office, tres d'aquests nomenats durant el primer mandat de Trump) va eximir l'actual president de tota responsabilitat, mentre ell mateix atorgava el perdó presidencial als condemnats i deixava sense efecte els processos dels que quedaven pendents de judici.

Segons alguns experts, el deteriorament de les institucions democràtiques nord-americanes no serà fàcilment reversible i pot requerir dècades i generacions

Però des de l'inici de l'actual mandat (basat en una curta majoria a la Cambra de Representants i una altra una mica més còmoda al Senat i en la pròpia majoria asfixiant del Tribunal Suprem), les ordres executives de Trump han desenvolupat una campanya policial per a l'expulsió de milions de persones residents als EUA —en alguns casos, des de desenes d'anys enrere—, un programa de reducció de l'administració federal que va acomiadar desenes de milers de treballadors públics i liquidar programes essencials per a les persones més vulnerables, mentre la constant deslegitimació de l'Amèrica aliena al trumpisme MAGA (minories racialitzades, dones feministes, col·lectius LGTB, universitats, Partit Demòcrata, opinadors, periodistes, jutges i advocats liberals i progressistes) polaritza la societat i la política i titlla d'antiamericana l'Amèrica no trumpista (ara per ara encara majoritària, segons els sondejos d'aquest estiu).

Alhora, el qüestionament de la independència judicial i el menyspreu per les normes legals i constitucionals tendeixen a la concentració del poder i estan trencant el mateix estat de dret, mentre una ona d'autoritarisme populista recorre el país, basada en una retòrica que apel·la directament al “poble” enfront d'elits percebudes com a corruptes, juntament amb la tendència a concentrar el poder. Malgrat que algunes ordres executives van ser suspeses o fins i tot declarades inconstitucionals per diversos tribunals federals, la tendència del Tribunal Suprem és la de ratificar gairebé tota classe d'inconstitucionalitats.

D'altra banda, la difusió de notícies falses o teories conspiratives i l'atac a la premsa independent i liberal (considerada enemiga del poble) com a font d'informació fiable, està limitant substancialment la llibertat d'expressió, mentre que la invasió dels espais propis del control judicial o parlamentari deteriora substancialment les institucions democràtiques. En aquest context, la professora Lilian Bobea (Fitchburg State University, Massachusetts) pronostica que el deteriorament de les institucions democràtiques nord-americanes no serà fàcilment reversible i pot requerir dècades i generacions.

A la cimera de la UE i dels governs dels principals estats membres, confien, si més no, en la pèrdua de la majoria trumpista a la Cambra de Representants a les eleccions de mitjan mandat, a la tardor del 2026. Però alguns Estats amb majoria conservadora, com Texas, estan aprovant legislacions electorals que volen blindar aquesta majoria, mentre l'ampli teixit empresarial, industrial, financer i tecnològic nord-americà semblen inerts —si no passivament conformes— enfront d'aquesta deriva autoritària, com si fos l'única manera amb què els EUA puguin combatre la seva tendència minvant.