Susana Díaz pot estar tranquil·la i donar per fet que tindrà el suport de Ciutadans si, després del 2-D, necessités els seus vots per ser investida de nou presidenta de la Junta. Albert Rivera ha dit el contrari, és a dir, que "la senyora Díaz i el PSOE no governaran amb els vots de Ciutadans. És hora d'un canvi i aquest no pot ser un altre govern socialista".

Llavors? A força de desmentir-se a si mateix amb una rapidesa sorprenent, el líder dels taronges s'ha convertit en un home la paraula del qual cotitza a la baixa en l'espectre polític. Cert que no és l'únic mestre en l'art de dir una cosa i fer la contrària. N'hi ha molts d'altres, però l'hemeroteca no enganya. És, sens dubte, el campió de les contradiccions amb si mateix.

Recorden el 2015? Andalusia va ser el primer lloc d'Espanya en el qual l'onada taronja va emergir amb força. Va aconseguir nou diputats i es va convertir en la clau que va obrir a Susana Díaz la porta del palau de San Telmo, després d'haver dit durant mesos que mai no ho faria.

Va utilitzar com a coartada per al seu suport als socialistes d'Andalusia el pacte de legislatura que va firmar amb Cristina Cifuentes a la Comunitat de Madrid i poder així erigir-se com a garant de la governabilitat allà on fes falta, governés la dreta o l'esquerra. En qüestió de mesos va passar de ser la bèstia negra del bipartidisme al seu aliat. El nou en auxili del vell.

A força de desmentir-se a si mateix amb una rapidesa sorprenent, el líder dels taronges s'ha convertit en un home la paraula del qual cotitza a la baixa en l'espectre polític

Ningú com ell per modular els discursos i convertir-se, segons paraules de Rajoy, en l'"aprovechategui" de la política espanyola. Precisament de Rajoy, però també de Pedro Sánchez, va dir abans de les eleccions de desembre del 2015 que mai no li donaria suport per a la presidència del govern espanyol. "No firmarem un pacte de legislatura", "no volem que segueixin els mateixos" i "mai no ho faran amb el nostre suport" van ser llavors paraules seves.

El febrer del 2016 va firmar amb gran solemnitat en el Congrés un pacte d'investidura amb Sánchez per fer-lo president del govern espanyol, però fracassada la investidura del socialista i convocades novament eleccions generals per al 26 de juny del mateix any, va donar per liquidada la seva entesa amb el PSOE i va anar endurint el seu discurs contra Rajoy però també contra Sánchez.

Després dels comicis li va faltar jurar per la bandera i per l'himne que no donaria suport ni amb una abstenció a la hipotètica investidura de Mariano Rajoy. I ho va dir en aquests termes: "Els vots de Ciutadans no donaran suport a qui va pactar amb Bárcenas. Parlaré amb el PP però no amb qui va cobrar de Bárcenas".

Durant setmanes va considerar la possibilitat que Rajoy es fes a un costat i va insinuar que donaria suport a un govern del PP només si Rajoy es feia a un costat i donava pas a un altre candidat de les seves pròpies files per impulsar la regeneració política de la qual sempre va fer bandera. El que va passar després és àmpliament conegut per tots: Rajoy va viure a La Moncloa amb els vots de Ciutadans.

Així doncs, queda clar. Díaz i el PSOE andalús poden estar tranquils amb la paraula de Rivera.