Preparin-se perquè això només ha fet que començar. L'economia va millor però la política anirà molt pitjor. Passa sempre que la dreta torna a l'oposició. I ara, que ens hem acostumat a la inestabilitat, passarà molt més. No hi haurà temes d'Estat ni matèries susceptibles d'acordar. Ni Catalunya, ni la UE, ni les pensions, ni l'educació... El blindatge a la monarquia potser serà ja l'únic espai en el qual es trobarà el desgastat bipartidisme.

Pablo Casado sap que si vol recuperar els vots que van marxar a Ciutadans haurà d'endurir el to, i surt al terreny de joc amb més presència que continguts, però sense complexos ni vergonyes. Tant és així que en la seva primera junta directiva va obrir la seva intervenció amb una sorprenent glossa a Esperanza Aguirre i governs.

Cal tenir molt valor per invocar el monstre, que en aquest cas és la mare de la Gürtel, la privatització dels serveis públics, la corrupció i el finançament il·legal.

I no només això. L'ocorregut en els últims dies amb la immigració és només una mostra del que està per arribar, una dreta extrema, abrandada, que busca les seves essències i que a la vegada utilitza el dolor en benefici propi, que atia la por i oblida el que va fer.

El nou president del PP torna d'on mai no s'han mogut per abraçar, com altres líders de la dreta europea i dels EUA, la defensa de les fronteres

I en matèria d'immigració, aquí algunes dades. El 1996, quan el PP es va fer càrrec per primera vegada del govern espanyol, vivien a Espanya poc més de mig milió d'estrangers. Tots ells regularitzats.

Vuit anys més tard, el gener del 2004, el nombre d'estrangers residents a Espanya era de 2,5 milions, dels quals més de 800.000 es trobaven en situació irregular, malgrat que Aznar va fer quatre reformes per endurir la llei d'estrangeria.

Però, això sí, després era Aznar qui acusava Zapatero de fer regularitzacions massives, provocar efectes crida i donar ales a les màfies que trafiquen amb éssers humans. Déu n'hi do!

Han passat onze anys d'allò, i el nou president del PP torna d'on mai no s'han mogut per abraçar, com altres líders de la dreta europea i dels EUA, la defensa de les fronteres.

"No és possible que hi hagi papers per a tothom, i que Espanya pugui absorbir milions d'africans", ha dit encara que són poc més de 20.000 els que en aquest any han arribat a les nostres costes.

Per tant no és error ni és oblit, és desmemòria i és mentida. Ja és dit: han tornat per esclafar VOX, despistar Ciutadans i deixar lliure el centre...