Ni és el carboni 14, ni és una correcció dels deures de sisè d'EGB, ni és un assumpte menor... El secretari general del PP, Teodoro García, s'ha proposat de llançar bestieses a la mateixa velocitat amb què escopia fa anys pinyols d'oliva i li va servir per aconseguir el títol de campió mundial de la cosa. El que s'ha escrit i dit sobre el màster de Casado no és més que el que consta en lletra impresa en una exposició raonada de 54 fulls amb què la jutgessa Carmen Rodríguez-Medel considera que hi ha indicis de responsabilitat penal en l'obtenció d'un títol acadèmic del president del PP.

García i altres dirigents populars han sortit en bloc a defensar Casado amb arguments tan peregrins com inconsistents. Tot i que no sorprèn en absolut veure ara els mateixos que van estar anys sense veure delicte en el saqueig continuat del públic, els sobresous o el dopatge electoral fer el mateix davant d'un assumpte que té a veure amb la mentida flagrant i amb el clar abús de poder per fabricar-se un enlluernador currículum.

Ara sabem que quan defensaven la cultura de l'esforç, el mèrit i la capacitat no era per a ells, sinó per als altres. Però, en el "cas Casado" l'important ja no és si hi va haver irregularitat en la conducta o si en cas que hagués comès una pràctica il·legal, aquesta estigués prescrita. El que importa a hores d'ara no és la llei, sinó l'ètica. I tot el que s'escapa d'ella en la vida pública, es miri com es miri, és corrupció.

Si ho va ser amb Cristina Cifuentes, ho és amb l'acabat d'elegir president del PP, encara que no hi hagi en el seu cas cap vídeo que mostri la seva afició per l'aliè i el conservi algun enemic íntim que vulgui acabar amb ell, com va passar amb l'expresidenta de la Comunitat de Madrid.

La vergonya de no recordar si va anar o no a classe o d'haver engreixat el seu currículum per posar que havia cursat postgraus a Georgetown i Harvard quan no va sortir d'Aravaca és, si més no, perquè Casado demani perdó

Ni Cifuentes va fer el màster ni el va fer Casado. L'hi van regalar per la cara... o pel càrrec que ostentava. S'ha de recordar que el president del PP era llavors diputat autonòmic, protegit d'Esperanza Aguirre i alumne avantatjat a la FAES. I, segons la jutgessa, queda "indiciàriament acreditat" que "li van regalar" el títol.

Es demostri o no que hi va haver suborn impropi o prevaricació administrativa, la vergonya de no recordar si va anar o no a classe, d'haver engreixat el seu currículum per posar que havia cursat postgraus a Georgetown i Harvard quan no va sortir d'Aravaca o d'aprovar en quatre mesos la meitat de la carrera en un centre privat després d'anys adscrit a la Cumplutense és, si més no, perquè Casado demani perdó i, a més, digui als seus que almenys no facin d'escopidors de bestieses.

Per molt menys d'altres van dimitir en altres democràcies. Però això és Espanya i encara portem a terme el que va deixar escrit Orwell sobre el llenguatge polític dissenyat perquè "les mentides semblin veritats, l'assassinat una acció respectable i per donar al vent aparença de solidesa". Doncs això: que l'expedient acadèmic de Casado no és més que vent, cometés o no delicte per fabricar-lo.