Si com va dir Andreotti governar no consisteix a solucionar problemes, sinó a fer callar els que els provoquen, Rajoy ja arriba tard amb el tal Gregorio Serrano, exregidor de Festes Majors de Sevilla i encara avui director general de Trànsit, perquè vostès li posin nom i càrrec.

La cara segur que ja els sona. Va sortir a totes les televisions abans que haguessin passat 24 hores de la "gran nevada" per culpar els conductors per haver-se posat al volant per tornar a les seves llars després de les vacances nadalenques.

A l'amic inseparable del ministre Zoido —al qual, per cert, encara no hem escoltat una paraula sobre el desastre a l'AP-6— li ha semblat poc esbroncar els automobilistes, amagar el cap sota l'ala, repartir culpes —que també les té— a l'empresa adjudicatària de l'autopista i relatar que va coordinar la crisi des del despatx de la seva casa sevillana. Així que ha recorregut al sarcasme i ha demanat perdó des del seu compte de Twitter a tots aquells que s'hagin sentit ofesos perquè hagués seguit les incidències des del seu domicili mentre passava el dia de Reis amb la seva família. Això a més d'ironitzar sobre el bon funcionament de les línies telefòniques i internet al sud d'Espanya. El que estava en qüestió no era la bona marxa de les comunicacions, sinó la seva pròpia competència.

Per què els costa tant? Acceptar errors humanitza i si es gestionen amb habilitat, fins i tot poden convertir-se en una oportunitat política

72 hores després d'haver desinformat els ciutadans, no haver previst les conseqüències de la nevada i ser incapaç d'obrir la ratera en què es va convertir per a milers de persones l'autopista fins que no va arribar l'UME —aquesta unitat militar que Rajoy va titllar de "pensada" zapateriana i caprici faraònic—, l'exregidor de Festes Majors continua sense demanar perdó als afectats. Ni ell ni el seu immediat superior, ni el responsable de Foment, Íñigo de la Serna, que alguna responsabilitat té també en l'assumpte, i que ni tan sols no va anar al gabinet de crisi que es va crear quan la crisi ja havia passat. Només el titular de Justícia, Rafael Catalá, s'ha dignat a complir la primera norma de la decència política, que és demanar perdó quan algú s'equivoca en l'exercici de la seva responsabilitat pública.

Per què els costa tant? Acceptar errors humanitza i si es gestionen amb habilitat, fins i tot poden convertir-se en una oportunitat política. Però ells, tretze són tretze amb la matraca d'escampar culpes. Si no ho van fer quan alguns dels seus van saquejar les administracions públiques per les quals van campar al seu aire, per què ho faran ara. Total, si els afectats han estat 3.000 automobilistes! Que es fotin!, que diria Andrea Fabra com va etzibar des del seu escó del Congrés sobre els aturats espanyols quan l'atur passava dels 5 milions d'espanyols.

Sense entrar en la seva notòria falta de competència tècnica per ocupar el càrrec, és discutible que Gregorio Serrano hagués de marxar de la DGT perquè a Espanya hagi nevat, fins i tot encara que la seva direcció no preveiés les conseqüències, però del que no hi ha dubte és que, després de la pentinada que va clavar als afectats i la seva posterior sornegueria, està tardant a tornar a Sevilla, i no només per gaudir d'uns dies amb la família. Si no és així, que algú el faci callar immediatament. En això consisteix també governar i liderar, si és que Rajoy encara recorda el que és una cosa i l'altra.