La justícia espanyola, inclòs el Tribunal Suprem, va arxivar no una, ni dos, ni tres, ni quatre, ni cinc, ni sis, sinó fins a 14 querelles contra Podemos i els seus dirigents polítics per suposat frau fiscal i finançament il·legal. És igual. El nyic-nyic d'alguns mitjans amb la connivència de la dreta espanyola no només segueix, sinó que pretén situar-la en el focus de l'agenda política. I això malgrat que l'abril passat, el màxim òrgan fiscalitzador de l'Estat va auditar els comptes de la formació morada i fins a cinc auditors van concloure que no hi havia cap irregularitat.

Encara així el Senat —que com tothom sap, és una Cambra que serveix per a poc més que per donar una jubilació daurada a aquells "il·lustres" que la majoria dels partits no volen en la seva primera línia— ha decidit investigar el finançament de tots els partits polítics. Bé, el de tots és un dir i això d'investigar, un eufemisme, perquè allà es parla dels comptes d'aquelles formacions que no siguin el PP i es capbussen en papers que no són els de Bárcenas, ni els de la Gürtel, ni els de Lezo, ni els de la Púnica.

Convé recordar a més que només el PP i UPN formen part d'aquest nyap parlamentari, una espècie de colla d'amigots que capitaneja un senador que respon al nom de Luis Aznar i del qual vostès no coneixeran més obra política que la de fer de portaveu dels argumentaris que rep de Génova i d'aquell Ministeri de l'Interior que dirigia un ministre d'infaust record com Jorge Fernández Díaz, que es va dedicar durant algun temps a crear una policia política que fabricava informes falsos contra alguns dels seus adversaris polítics. D'això van viure informativament desenes de periodistes que s'arroguen sovint el títol de paladins de la decència.

El nyic-nyic d'alguns mitjans amb la connivència de la dreta espanyola no només segueix, sinó que pretén situar-la en el focus de l'agenda política

El cas és que la comissió es va crear, com tothom sap, només per contrarestar la tasca d'una altra de creada en el Congrés, on els populars no gaudeixen de majoria absoluta, per indagar sobre la presumpta corrupció en el PP. Els seus treballs, que van començar fa mesos perquè el Senat també té els seus propis ritmes, han passat sense pena ni glòria per les pàgines dels diaris i les portades dels informatius. Però vet aquí que va arribar el torn de compareixença de Juan Carlos Monedero i es va muntar l'embolic, no per la desimboltura del fundador de Podemos en les seves respostes, sinó perquè la TVE, la pública, la de tots es va recrear durant diversos minuts en l'assumpte en els seus informatius.

Res a objectar si no fos perquè fa exactament una setmana la mateixa cadena va ocultar la compareixença en el Congrés de l'inspector cap de la UDEF, Manuel Morocho, en la qual va assenyalar amb tot luxe de detalls que existien indicis que Rajoy havia rebut pagaments de la "caixa B" del PP. Ni un sumari, ni una contra.

Tot el desplegament es va reservar per informar de la compareixença, set dies després en el Senat, del propietari d'una televisió local de Madrid que va emetre La Tuerka i que, per TVE, ha de tenir la mateixa credibilitat que un alt cap policial.

No hi ha gaire dubte: igual que per a una part de l'esquerra, el franquisme no va morir a Madrid el 1975, per a una part de la dreta, Podemos i els seus dirigents continuen excitant els seus sucs gàstrics. Si ja ho va dir cap als noranta Vázquez Montalbán amb aquella frase tan ocurrent com descriptiva: "Contra Franco vivíem millor". Doncs avui passa el mateix amb el PP i els morats: "Contra Podemos vivíem millor".