"El dubte sobre els fets reals, tal com els he de revelar, és inevitable; tanmateix, si suprimís el que semblarà extravagant i increïble, no quedaria res".

H.P. Lovecraft


Pensar que Vox s'ha erigit ara en defensor dels drets de les dones és una bogeria, com ho és que l'esquerra, per oposar-s'hi, es negui també a defensar-los. El que importa és el què i el com, el qui és perfectament esquivable quan el que es busca és l'acció política eficaç. I si el problema és Vox, espero que donin suport a la proposta de Junts sobre els vels integrals, que està molt ben formulada. Veuran que no, perquè han relliscat cap a un flanc en el qual els principis bàsics de drets fonamentals han estat pervertits.

Tot els patina com si caminessin sobre la gelor espantosa de les muntanyes de la bogeria. Tant que les feministes contemplem l'espectacle amb una ganyota d'horror, produït, sobretot, per les rocambolesques contorsions dels grups d'esquerra i del mateix PSOE per dir el contrari del que sempre van defensar. És de bojos. De bojos veure una vicepresidenta del govern d'Espanya, en una compareixença oficial del Consell de Ministres, defensant que prohibir les imposicions més patriarcals de submissió a les dones va contra la nostra Carta Magna. Una dona que es diu feminista i progressista advocant per la imposició de costums medievals a dones com ella, que tan a gust es vesteix d'això i d'allò altre, però que no és capaç de lluitar perquè totes les dones que viuen al nostre territori puguin fer-ho. Poden treballar aquestes dones, senyora ministra? El que va dir ahir Yolanda Díaz és jurídicament un disbarat i personalment una renúncia al seu pretès feminisme.

De veritat creuen que les dones ens empassarem que treure les nostres germanes d'una gàbia imposada per homes que es creuen els seus amos és una prova de racisme o de feixisme?

És difícil veure arguments més esparracats que els esgrimits per l'esquerra en aquesta vergonyosa baixada de pantalons. Després es pregunten que per què perden vots. De veritat creuen que les dones ens empassarem que treure les nostres germanes d'una gàbia imposada per homes que es creuen els seus amos és una prova de racisme o de feixisme? Respecteu-vos i respecteu-nos una mica, almenys perquè la vergonya no ens cobreixi als qui alguna vegada vam pensar que els seus principis valien la pena.

La veritat és que la majoria del Congrés està d'acord a alliberar aquestes dones d'una opressió que, si es pensa consentida, és degut a un vici de consentiment. Anul·lar la identitat de les dones és tan constitucional com amputar-los el clítoris, fer-les viure en un harem o casar-les a la força sent menors. Cap d'aquestes coses pot ser consentida en una democràcia liberal. Per què surt, doncs, l'esquerra amb aquestes aberracions? Per què defensen a capa i espasa els drets a la pràctica d'una religió clarament medieval mentre s'aferrissen amb qualsevol cosa que no els agrada d'una altra religió, la catòlica, que ja ha estat domada per la democràcia? L'esquerra identitària no és esquerra i els socialistes, per mor de deixar-se arrossegar per la conveniència, han caigut a la mateixa trampa. Les feministes socialistes no els compren ni un gram d'aquesta porqueria, no se sap si identitària o autodestructiva.

L'esquerra radical o extrema esquerra o esquerra veritable s'ha tornat boja fa temps. Han abandonat les lluites que els eren pròpies i s'han ficat en una novel·la d'Houellebecq, com Mélenchon, i així els va. Estan a una empipada de donar suport a la lapidació d'adúlteres, a penjar homosexuals i a tantes altres expressions libèrrimes d'aquesta religió tan compatible amb la democràcia.

Els comprarem que la proposta de Vox té poc a veure amb els drets de les dones, encara que a l'hora de votar la prohibició ens hauria de ser igual, ja que hi ha molts altres arguments des del feminisme i els principis europeus. Suposo aleshores que acolliran entusiasmats la proposta de Junts i aprovaran la prohibició amb una amplíssima majoria. La proposta de Junts té una molt sòlida exposició de motius que tira a terra bastants dels falsos arguments esgrimits per l'esquerra. Basen la prohibició dels vels integrals en la protecció de drets fonamentals, la igualtat efectiva entre home i dona, la seguretat pública i la convivència democràtica. Valors, tots ells, clarament constitucionals. "La llibertat individual no pot convertir-se en quelcom que empara pràctiques discriminatòries o que introdueix en l'espai públic imposicions incompatibles amb la plena ciutadania de la meitat de la població". I així, argument a argument, la proposició desmunta tots els sofismes embogits posats en circulació. No hi ha res en els arguments de Junts a què l'esquerra no pugui donar suport, que tampoc ho farà perquè el que posen són excuses i la realitat és una entrega submisa a un respecte islàmic que mai van tenir amb el cristianisme i els seus dogmes i símbols. Deuen voler-ne treure vots?

Però és que Junts fins i tot ha pensat en el principal problema de la prohibició, que no és altre que el risc que la possessió patriarcal que pateixen aquestes dones acabi recloent-les o segrestant-les per impedir que surtin al carrer sense tapar. Els diran els de Lovecraft que no sortirien per decisió pròpia, perquè abans enterrades en vida que sense tapar, per la glòria d'Al·là. Per això Junts sol·licita l'assignació de recursos públics i polítiques d'integració que controlin i impedeixin aquest efecte indesitjat i, alhora, assentin les bases perquè aquestes dones puguin exercir els seus drets a la nostra societat. Alguna trava hi trobaran per no votar-ho tampoc. 

I així és com l'esquerra radical fa bo a Vox i el revalida davant una part de la ciutadania. Així és com deixaran que Vox proclami que la nostra forma de vida corre perill, que ens reemplaçaran, que els nostres espais democràtics tornaran a ser teocràtics si badem una mica. És de bojos que no se n'adonin. Tot és de bojos, el món al revés.

El que passa és que ho havien d'haver proposat ells, l'esquerra laica; com l'abolició de la prostitució que ara defensen com un treball. No existeix la llibertat de ser esclava. I si l'esquerra en la seva deriva creu que sí, com tantes altres traïcions que s'han marcat, és hora de sortir netejant-te els peus a l'estoreta i intentar que les dones immigrants que arriben al nostre país siguin realment tan lliures com ens volem nosaltres.