L’Aina Vidal no sap quina és la capital de la Cerdanya i Míriam Nogueras, tot i fer algun gest simpàtic per dissimular-ho, va igual de peixa pel que fa al lligam amb el país. El test que aquests dies fa Nació Digital als candidats catalans a les eleccions espanyoles ha destapat que la classe política catalana no sap gaire cosa de la gent a qui demana el vot. Els motius són diversos però tot acaba en el fet que no només els catalans viuen cada vegada més desconnectats dels seus polítics, ans els polítics també viuen cada vegada més desconnectats dels catalans. Que algú com Aina Vidal, dels comuns, no sàpiga res d’un país que desconeix perquè, en el fons, el menysprea, ens hauria de ser el menor dels problemes. Que algú com Míriam Nogueras, que llueix espardenyes setvetades i ens demana el vot amb el lligam ètnic com a únic programa electoral, vagi pel mateix camí és perquè, d’ençà del 2017, la classe política catalana ens tracta com històricament ho havia fet l’espanyola: amb promeses buides, estratègies de seducció barates i una confiança trencada que no saben reconstruir. Aina Vidal i Míriam Nogueras comparteixen avui que, per a elles, el país és poc més que quatre vots.
Després de l’1 d’octubre, Junts només s’ha pogut centrar en l’apropiació de la retòrica octubrista per maquillar totes i cadascuna de les renúncies a què s'ha abocat
Junts ha perdut el respecte per la gent a qui diu representar. Han fugit de l’ombra de Pujol tant de temps perquè no haurien pogut estar a l’altura de les virtuts: un país apamat de nord a sud i d’est a oest i la capacitat d’oferir alguna cosa als catalans cada cop que es vinclava davant els espanyols. Després de l’1 d’octubre, però, Junts només s’ha pogut centrar en l’apropiació de la retòrica octubrista per maquillar totes i cadascuna de les renúncies a què s'ha abocat. Mentrestant, Roger Montañola els avança per la dreta volent fer pujolisme de la vella escola, com si els catalans tinguéssim una memòria finita de cinc anys en cinc anys. Míriam Nogueras es posa espardenyes per recordar-nos que és catalana i ens ho ha de recordar perquè sap que la radicalitat del seu discurs és incompatible amb seure a l’escó del Congrés espanyol. Fins i tot el seu eslògan de campanya “Ja n’hi ha prou” —una cosa que s’ha d’acabar— és incompatible amb demanar el vot per encetar una legislatura —una cosa que comença—. No tenir projecte no és cap projecte per molt que t’ho expliqui algú que du el calçat que et recorda el teu avi.
Nogueras fa servir tot el que als espanyols els molesta —la nostra diferència, el nostre existir— per participar en la política espanyola que ens vol eliminar
Fa temps que Junts és tot carcassa. Una carcassa feta del llegat que diuen menysprear i d’una identitat que no tenen força per protegir. Ara resulta, però, que la carcassa també és un miratge trampós. S’ha de ser molt barroer per pensar que n’hi ha prou amb dur unes espardenyes per relligar-se amb la nació. És insultant pensar que n’hi ha prou amb set vetes per suturar la confiança de la gent. Fa temps que Junts explota el simbolisme i vampiritza les representacions de la nació per fer-se perdonar no haver-la alliberat quan tocava. Unes espardenyes per refundar la colla de balls tradicionals del poble, per reivindicar l’elegància del desacomplexament, per honorar el saber-se fill d’una història i d’uns costums, són lluïment d’un orgull. Unes espardenyes per tapar la incapacitat de bastir un projecte polític, per simular profunditat on només hi ha superficialitat i per falcar la idea que n’hi ha prou amb ser català perquè els catalans et votin, són poca cosa més que mandra i infantilització, que és tot el que li queda a Junts.
A Junts fa sis anys que es redimeixen a través de l’ERC pactista i frustrada del cove sense peix per parlar de la reculada d’ERC com si la reculada no fos també la seva
Nogueras retira la bandera espanyola a la sala de premsa del Congreso per fer-te oblidar que Carles Puigdemont no la va treure de Palau. Nogueras demana amb espardenyes que els catalans participin —democràticament, això sí— en l’espanyolitat. Nogueras fa servir tot el que als espanyols els molesta —la nostra diferència, el nostre existir— per participar en la política espanyola que ens vol eliminar. Tot el que avui fan servir per dir que ens defensen és el que servirà per destruir-nos. El problema és que a Junts fa sis anys que es redimeixen a través de l’ERC pactista i frustrada del cove sense peix per parlar de la reculada d’ERC com si la reculada no fos també la seva. D’una persona de l’òrbita de Junts en vaig conèixer l’expressió “no es pot fer palanca amb un xurro”. Tampoc no es pot fer palanca amb unes espardenyes, ni amb un partit que no sap on va, ni amb una candidata que als debats i a les entrevistes no rasca bola. Ja n’hi ha prou.