El progressisme s'ha quedat cada vegada amb menys arguments per defensar la continuïtat de Pedro Sánchez, més enllà del "que ve el llop" en forma de Santiago Abascal. Alguns columnistes fins i tot ho admeten resignadament. És com quan animes el Barça, però l'equip no va, que la grada s'acaba quedant muda. La campanya del color i l'alegria versus la tornada al blanc i negre ja no funciona.
La gestió del ministre Puente de l'accident de l'AVE s'ha assemblat massa a les dues línies d'investigació d'Ángel Acebes i l'atemptat d'Atocha. Un era ETA, l'altre un error humà. Després ha rectificat, però l'error ja hi era. Després, ha dimitit. Però ja no se sap si n'hi haurà prou per reactivar la campanya del PSOE. Ni amb l'onada —paradoxalment blava— de les eleccions als Estats Units.
Si ho extraiem de la campanya, l'accident és el que li faltava a la Marca Espanya. L'AVE és la joia de la corona de l'Espanya radial. La gran aposta d'Aznar. Connectar totes les capitals de província amb Madrid. L'aposta que ha aconseguit convertir la capital d'Espanya en una aspiradora. De talent i de diners.
Espanya torna a ser, a ulls del món, com aquell país d'autopistes sense cotxes, aeroports sense avions i trens sense passatgers
Però, com va passar amb la crisi del 2008, sempre hi ha un moment per despertar-se dels somnis megalòmans. O, pitjor, sempre hi ha un moment perquè els somnis esdevinguin un malson.
Espanya torna a ser, a ulls del món, com aquell país d'autopistes sense cotxes, aeroports sense avions i trens sense passatgers. Aquell país que ja va quedar davant del mirall amb aquella portada de The Economist. "The party is over". Ara ha quedat patent que Espanya és com aquella gent que presumeix de cotxe, però ha de sopar molles de pa. Espanya, ha escrit Ignacio Sánchez-Cuenca, fa cinquanta anys que intenta ser un país normal. A estones ho aconsegueix. A estones passa com amb els esports, que torna el complex d'inferioritat que van tenir durant dècades. Ha tornat a passar ara.
I la culpa no és d'un treballador d'Adif. La culpa és dels dos grans partits. Del PP i del PSOE. D'Aznar i d'Álvarez Cascos. I de Zapatero i de Maleni. La que cosia Espanya amb cables d'acer.
I, per cert, sort que ha plegat Óscar Puente. Va fer molta por quan ahir va dir que incorporaran la IA per controlar els trens i que això és inèdit al món. "Entramos en territorio ignoto", va dir. Ocult, misteriós, aliè, inexplorat. No hi entri, home, no hi entri, va pensar mitja Espanya.