Per guanyar unes eleccions és molt important que l'electorat sigui una mica curt de gambals i que tingui l'autoestima una mica tocada. Suposo que per això ja els va bé que el sistema educatiu a Espanya faci aigües, que la majoria de la gent depengui d'ansiolítics i d'antidepressius per aixecar-se cada dia del llit i que la comprensió lectora de les noves generacions sigui quasi nul·la. Quan del que es tracta és de manipular i de fer trucs de màgia perquè l'electorat et voti, el millor que pot passar —o el que s'ha d'intentar— és que la gent no tingui gaire temps per pensar i per fer-se preguntes. Això en Pedro Sánchez ho sap molt bé, i també sap molt bé com manipular el relat perquè ell sempre aparegui com la víctima i el salvador dels pobres i la resta de candidats es converteixin en els malvats que cal combatre; és a dir, en l'extrema dreta. Amb això no estic pas dient que els altres siguin millors que ell, només dic que ni els uns ni els altres són el que diuen que són, sinó més aviat tot el contrari. Quan algú parla molt bé de si mateix, normalment fa tot el contrari del que diu que fa. A una persona honesta no li cal estar-se nit i dia venent-te una moto: els seus actes ja parlen per si sols.
Quan la política es converteix en un pati d'escola en què els candidats es tiren dards i es foten cops de puny per veure qui cau primer, l'única sortida no és votar el mal menor (teòricament el PSOE, però no sé qui guanyaria en casos de corrupció i de polítiques desastroses), és negar-se a votar i fer net de corruptes i d'ineptes. Imagineu-vos que a un nen el fessin triar entre el seu pare, que n'abusa, i la seva mare, que l'humilia i el pega cada dia sense cap motiu lògic. Oi que us semblaria absurd que en triés un i que no l'apartessin d'aquests pares maltractadors? Doncs això és el que se'ns demana als electors.
Quan la política es converteix en un pati d'escola en què els candidats es tiren dards i es foten cops de puny per veure qui cau primer, l'única sortida no és votar el mal menor, és negar-se a votar i fer net de corruptes i d'ineptes
A en Pedro Sánchez, tot i els casos de corrupció que l'envolten i tot i que ha sigut durant el seu govern que els preus dels lloguers han sigut els més alts de la història, no li ha tremolat el pols per avançar les eleccions generals i convertir-les en un plebiscit sobre l'estat del benestar i l'habitatge, és a dir, per presentar-se com el salvador dels pobres (els mateixos que les seves polítiques han empobrit) i com l'única alternativa possible. O em trieu a mi, el salvador dels pobres, o ningú us protegirà: "Frente a sus áticos, sus recortes y su servilismo a las élites, nuestro compromiso con la gente: vivienda asequible, servicios públicos y derechos sociales. España tiene que seguir avanzando y, para eso, necesitamos que la ciudadanía amplíe nuestra fuerza en el Parlamento. Toca movilizarse. Toca pelear. El 29 de noviembre vamos a hacer historia. Otra vez". Com veieu, cal ser una mica curt de gambals per no veure com n'és de pervers —i ridícul alhora— el que diu en aquesta piulada. Provoca el problema i llavors es presenta com el salvador del problema. No és que li preocupi que la gent pobra no tingui una llar tan humil com la seva i la gent del seu entorn més immediat i que vulgui salvar tots els immigrants de les urpes del que ell —i tota l'extrema esquerra—anomena extrema dreta, és que l'aterreix perdre el seu estatus social, que els casos de corrupció li explotin a la cara i que l'apartin de l'escenari públic. Per guanyar unes eleccions, calen votants, i si et vens com un salvador dels pobres, et calen pobres perquè et votin. Així doncs, d'una banda, s'ha d'empobrir la població i importar-ne tanta com sigui possible, i de l'altra, s'ha de crear un relat en què ell sigui la Caputxeta Vermella i els altres el llop.
Un exemple d'això, i que s'ha presentat com una gran estratègia d'en Pedro Sánchez, més que com un acte de perversitat, són els decrets d'habitatge que s'ha tret de la màniga per desviar l'atenció del seu mal govern i per presentar-se —com era d'esperar— com una víctima que l'únic que vol és lluitar contra el monstre de l'extrema dreta (que s'inventa casos de corrupció del seu partit i del seu entorn familiar) i ajudar els més desvalguts. I per aconseguir-ho ha ficat Junts en un atzucac: tant si votaven a favor dels decrets com en contra hi guanyava el PSOE i hi perdia Junts. Si hi votaven en contra, quedaven com els dolents de la pel·lícula —o del conte, seguint la història de la Caputxeta Vermella— i en Pedro Sánchez com l'heroi; i si hi votaven a favor, el PSOE aconseguia el seu objectiu de tirar endavant els decrets i conservava l'estatus de salvador dels pobres. Escac i mat. Ha aconseguit convertir el 29 de novembre en un plebiscit en què la gent haurà de triar entre el llop disfressat de Caputxeta Vermella o el llop. A veure si la gent veu les orelles al llop i les coses canvien una mica. No s'ha de perdre mai l'esperança.