El lector em dispensarà l’eufemisme “plaga” per a referir-me a les emissions de CO₂, un dels agents que més contribueix al canvi climàtic del planeta. El terme plaga s’aplica quan la sobrepoblació d’una espècie animal determinada ocasiona perjudicis en les persones. En aquest cas, és l’emissió d’ingents quantitats de gasos d’efecte hivernacle (GEH) a l’atmosfera que ocasiona l’escalfament global i l’alteració dels equilibris planetaris naturals vigents fa menys de 100 anys i, amb això, greus perjudicis sobre la vida d’animals i plantes.

Situats a l’agost del 2022, cada vegada tenim més evidències del canvi climàtic (calorades, incendis, sequera, temperatures extremes del mar, pujada del seu nivell...), que venen certificades per la comunitat científica internacional. No estem davant de fets puntuals que es corregiran en els anys vinents, sinó que ens trobem instal·lats en una tendència inequívoca de major escalfament i també d’acceleració del procés.

Un cop controlada la pandèmia del coronavirus, els catalans, els europeus i pràcticament tot el món més desenvolupat han recuperat produccions i consums semblants als d’abans de la COVID-19, i amb ells les emissions de GEH. És cert que estan en marxa moviments internacionals per corregir el greu problema del canvi climàtic, però anem tard, les mesures són insuficients per revertir el dany que ja s’ha ocasionat, i estem en la via d’empitjorar les coses.

La recuperació econòmica el 2021 va portar associat el repunt en les emissions globals de CO₂ fins a situar-les en el rècord històric de 36,1 gigatones (milers de milions de tones), després que el 2020 baixessin a causa de la pandèmia. Quan s’observa l’evolució des de l’època preindustrial (l’estadística dona dades anuals des del 1750, per països) es veu com, a partir dels anys 1950 les emissions de GEH es disparen. Concretament, el 1950 les emissions globals de CO₂ foren de 6 gigatones; el 1970 en van ser 15; el 1990 en foren 23; i l'any 2020 ja s’havien enfilat fins a les 33, fins a arribar actualment a les més de 36 gigatones ja indicades.

El planeta tal com el coneixíem fins ara, se’n va a la deriva. I amb ell, els principals causants del fenomen, l’espècie humana. Bé, la nostra generació no en patirà totes les conseqüències, perquè el pitjor ho patiran les generacions que venen darrere

En la citada evolució hi ha jugat un paper clau la contribució dels països asiàtics, amb la Xina al capdavant de tot. A tall d’exemple, aquest país que s’ha convertit en la fàbrica del món la qual cosa li ha permès reduir dràsticament la pobresa, emetia el 1972 una gigatona de CO₂. Vint anys més tard n’emetia 3 i el 2021 n’ha emès 12 (una tercera part del total mundial). La resta d’Àsia (sense la Xina i l'Índia) ja emet més de 7 gigatones, de les quals Japó n’emet 1. Al seu costat la UE27, que va enregistrar el seu màxim d’emissions el 1979, amb 4 gigatones, no ha parat de reduir-les, fins a situar-se actualment en 2,5. Els Estats Units en el mateix període de 50 anys emet de manera força constant 5 gigatones de CO₂ cada any.

És evident que la progressió global de les emissions va en paral·lel a la incorporació de nous països al que anomenem desenvolupament econòmic. Aquesta incorporació es fa seguint els patrons sobre els quals van descansar des de l’inici de la industrialització els països més avançats, això és, primer el carbó i després el petroli i el gas natural. Tants anys fa que això va així, que les emissions de CO₂ acumulades que hi ha a l’atmosfera des del 1751 han estat degudes, en primer lloc, als Estats Units (25% del total) i a Europa (22%). La Xina i l’Índia, que porten ritmes d’emissions acceleradíssims, ja comencen a ser significatius en el CO₂ històric acumulat. El panorama global, essent greu, encara pot ser pitjor en la mesura que la majoria d’experts coincideixen a assenyalar que encara no s’ha assolit el punt més alt d’emissions, que seguirà creixent.

El canvi climàtic empitjorarà mentre les energies renovables no assoleixin nivells moltíssim superiors als actuals i les societats no adaptin sistemes de producció i hàbits de consum a les possibilitats que ofereixen aquestes energies. L’alternativa seria que es descobrissin formes alternatives de produir energia, però això sembla que queda lluny.

Mentrestant, el planeta tal com el coneixíem fins ara, se’n va a la deriva. I amb ell, els principals causants del fenomen, l’espècie humana. Bé, la nostra generació no en patirà totes les conseqüències, perquè el pitjor ho patiran les generacions que venen darrere. Quin llegat més lamentable. Mirarem els nostres nets als ulls quan ens preguntin: però quin planeta ens heu deixat?

Modest Guinjoan, economista 

 

(Quatre dels indicadors clau per mesurar l'emergència climàtica van batre rècords l'any passat, i tres relacionats amb els oceans. La temperatura de l'aigua, l'acidificació i la pujada del nivell del mar van arribar a màxims sense precedents en l'any que hem deixat enrere, segons l'informe publicat aquest dimarts per l'Organització Mundial de Meteorologia (OMM). El quart indicador que va batre rècords va ser l'acumulació de gasos d'efecte hivernacle, que segueix pujant any rere any i que el 2021 va arribar ja a les 413 parts per milió (ppm) de CO₂ a l'atmosfera, un 146% més que en l'època preindustrial.

Al llarg del 2021, la temperatura global del planeta va pujar fins a 1,1 °C respecte de l'època preindustrial, un fet que ja va portar l'OMM a advertir fa només una setmana que el límit fixat a l'Acord de París d'1,5 °C d'escalfament global podria arribar a superar-se (hi ha una probabilitat del 50%) abans del 2026. 

Més de la meitat de les malalties infeccioses s'han vist agreujades els últims anys per l'emergència climàtica, que ha intensificat la interacció entre els éssers humans i els microorganismes que les causen: els virus, els bacteris, els fongs i els paràsits. L'emissió de gasos d'efecte hivernacle i les seves conseqüències, com l'escalfament del planeta, la desforestació, les inundacions o les sequeres, per exemple, esdevenen un viver de noves amenaces de salut pública: en concret, l'escalfament del planeta es relaciona amb 160 malalties.)