"La primera petita mentida que es va dir en nom de la veritat, la primera petita injustícia que es va cometre en nom de la justícia, la primera minúscula immoralitat en nom de la moral, sempre significaran el camí segur cap a la fi".
Václav Havel

Hom pot voler enredar el jutge, d'acord. Hom pot furgar el dret processal per buscar-hi un plec que l'empari, d'acord. I després hi ha això de l'Ábalos, que no saps si riure o plorar.

Juro que no faig cas dels que diuen que els pols —del color que siguin— l'han deixat trastocat. Que jo crec que és ell i només ell el responsable del despropòsit. M'ha recordat moltíssim a l'exjutge Silva, el que enmig del seu judici per prevaricació va renunciar a la defensa de Cándido Conde-Pumpido júnior sobre la marxa, per mirar d'aturar tot allò. No se'n va sortir. En tots dos casos, es tractava d'intents absurds i abocats al fracàs d'entorpir el procediment i paralitzar una acció judicial que anava directa al nucli de llurs interessos.

Per descomptat, la llei no és il·lògica. És curiós que hi hagi polítics i periodistes disposats a esplaiar-se sobre com el diputat bagasser acusat de corrupte driblarà el Tribunal Suprem mitjançant el bast sistema de despatxar el seu lletrat just abans de necessitar-lo per a una declaració importantíssima, una en què serà interrogat sobre les dades incriminatòries que ha descobert l'UCO. S’ha publicat durant dies que Ábalos demanaria que s'endarrerís, com va fer Koldo —què els ha agafat perquè importin tant uns dies? Per què aquest afany embogit per endarrerir-ho?—, que si renunciaria a l’acta per retornar el cas a l’Audiència Nacional, que si renunciaria a l’advocat… En resum, que s’han retransmès les enganyifes. Que ningú no diu que no intentis un truc, Houdini, però el mínim que pots fer és no mostrar-ne la mecànica abans.

Així que, amb redoblament de tambors mediàtic, José Luis Ábalos, l'home dels pols blancs i blaus, els àudios, diuen, va avisar els periodistes que no volia anar avui dimecres al Suprem per si l'envien amb una bosseta de quadres cap a Soto, com a Cerdán. Mira que és estrany que fins ara no li hagi fet companyia. I com que no li ve de gust la idea, s'ha bolcat a explicar i concedir entrevistes i explicar com ja no es fia del seu advocat, quina paciència José Aníbal!, i com l'enviaria a pastar fang, motiu pel qual no podria declarar, perquè estaria desprotegit. Ábalos, el que va ordenar a Koldo que donés 100 € a la dona prostituïda romanesa, Gabriela de nom, que li feia el ploricó perquè els seus fills feia dos dies que no menjaven. Soc feminista perquè soc socialista i soc socialista… perquè ho dic jo. Enganyifes a dojo.

La justícia podrà tenir vel·leïtats en defensa de l'Estat, no dic que no, però en matèria de lladres no té fre

El diputat anirà avui sol —sense Torrente ni tan sols— al Tribunal Suprem, i se sotmetrà a una vista del 505 sobre el seu ingrés en presó preventiva. El jutge ho mana així. I ho farà amb la companyia de l'advocat del qual ha abjurat o d'un altre que nomeni pel camí, però al Suprem no li aixecarà la camisa. És una conya, perquè com que Leopoldo Puente Segura no només és bon magistrat, sinó que va ser de Jueces para la Democracia fins que l'associació va començar a desbarrar, ningú no gosa fer amb ell una operació Peinado. Així que continua sense haver-hi qui qüestioni aquesta interlocutòria, en què respon punt per punt a les ximpleries que Ábalos li ha enviat a través del seu procurador, com si el pobre volgués defensar-se sol.

El magistrat no es talla i, d'acord amb el dret, li insinua allò de la bossa de quadres. Vaja, que li recorda que Cerdán està engarjolat des del juny i que, després de la seva declaració, hi haurà una vista de l'article 505 de la Llei d'Enjudiciament Criminal. Per abreujar, que se'n demanarà l'ingrés a presó i que es valorarà. A més a més, el magistrat li explica en llenguatge jurídic que això d'intentar fer llum de gas al tribunal és més vell que el món: "Tanmateix, ja l'article 6.4 del Codi Civil determina que: Els actes realitzats a l'empara del text d'una norma que persegueixin un resultat prohibit per l'ordenament jurídic, o contrari a aquest, es consideraran executats en frau de llei i no impediran la deguda aplicació de la norma que s'hagués intentat eludir" i que fa el mateix temps que els tribunals han arbitrat els mecanismes perquè no els facin beure a galet.

Què pretén José Luis Ábalos amb tot aquest enrenou? Què, al·legant que el seu advocat li va recomanar col·laborar i que per això el va fer fora? Què passa si aquest advocat és el mateix que el de Dolset, que al seu torn és l'íntim de Leire, que al seu torn ho és de Cerdán, que no ha trencat amb el PSOE? Tant li fan els sobres, els missatges, la polsera de la puta 1, la conya de les xistorres… l'instructor del Suprem continuarà. En aquest cas, amb tota la raó, per més que ell cregui que com que és diputat té dret a anar al Congrés cada dia i, per tant, no el podran enviar a presó preventiva. Fa molt que no parla amb cap polític català. Mentrestant, les sibil·les avancen si podria votar o no des de Soto, perquè, no ho oblideu, el vot d'Ábalos és imprescindible per tirar endavant qualsevol iniciativa del govern espanyol, ja que forma part d'aquesta anomenada majoria progressista que no és tal, i que no només presenta símptomes de descomposició, sinó que fa una pudor de podrit que fa fàstic.

Un magistrat em va dir una vegada que la justícia és com un paquebot d'altura. No corre com les narcollanxes, no carrega com un metaner, simplement va entossudit, milla a milla, fins que arriba a port. Els corruptes ho tenen malament en aquest pla. Ho va tenir malament Roldán, ho va tenir malament Gil, ho van tenir malament els ministres de Felipe, ho van tenir malament els dels ERO, ho va tenir malament Conde, ho va tenir malament Ruiz Mateos, ho van tenir malament tants i tants xoriços. No, la justícia podrà tenir vel·leïtats en defensa de l'Estat, no dic que no, però en matèria de lladres no té fre.

Ensarronar Puente no és tan fàcil com encarregar noies a Koldo. Ho veurem.