L’objectiu de les properes eleccions és segar el vincle polític i emocional dels catalans amb el vot de l’1 d’octubre. Els partits de la Generalitat fa anys que hi treballen, cadascun amb la seva agenda de pallús, com aquests pobres desgraciats que traeixen els seus companys o es baten en un circ abans de ser executats.

Gabriel Rufián ja fa anys que maltracta la part dels seus votants que més van treballar per arrossegar Junqueras fins al referèndum. Quan es va adonar que no n’hi hauria prou de tenir un màrtir per guanyar les eleccions als convergents, es va oblidar de les monedes de plata i es va girar contra la part més patriota del seu electorat. 

Puigdemont és més subtil perquè el nucli del seu món es deixaria matar per la llibertat del seu país. Primer es va guanyar una part de Primàries i es va assegurar el lloc d’eurodiputat pactant amb el PSC a la Diputació. Després va copiar l’invent de Jordi Graupera per legitimar Laura Borràs, que vendrà la paròdia feminista de la primera presidenta del país. 

Fins ara, ERC i JxCat han mantingut el vincle dels catalans amb l’1 d’octubre a través de les seves mentides i tergiversacions. Els partits de la Generalitat pagaven el preu del descrèdit a canvi de tenir diners públics per repartir. La finalitat de les eleccions és socialitzar el desprestigi que han acumulat aquests anys per la via d’obligar els catalans a subscriure les seves pallassades amb el vot.

Cada concessió que els polítics i els seus propagandistes han fet, la pagaran multiplicada els ciutadans que van fer l’esforç de portar el país fins a l’1 d’octubre

L’obsessió d’ERC i JxCat per empastifar el seu poble ha sigut tan forta que els polítics s’han trobat convocant unes eleccions en el període més mortífer de la pandèmia, després de mesos d’anar-les anunciant. Empesos pels diaris subvencionats, Junqueras i Puigdemont s’han passat de frenada i ara els jutges espanyols tenen l’oportunitat d’obligar els catalans a jugar-se la salut per certificar que són igual de pepes que els seus líders.

No sé si Espanya preferirà posar en perill la salut dels catalans per demostrar que mana o si deixarà que els partits de la Generalitat es beneficiïn del descrèdit que la legalitat vigent ja té a Catalunya. Tant si les eleccions se celebren al febrer com si s’ajornen, l’efecte serà el mateix. La política autonòmica està destruïda i, per salvar la barraqueta, els riquets de Barcelona reclamaran cada vegada amb més insistència el desembarcament del PP.

Cada concessió que els polítics i els seus propagandistes han fet, la pagaran multiplicada els ciutadans que van fer l’esforç de portar el país fins a l’1 d’octubre. Com que el geni no es pot tornar a ficar dins l’ampolla, l’única manera que Espanya té de frenar el conflicte nacional sense matar gent és empastifar-lo amb la manca de coratge cívic dels seus representants polítics i intel·lectuals. 

En els carrers d’Amsterdam hem tornat a veure que, en el món que ve, la llibertat la destruiran els sectors socials que haurien d’estar més interessats a conservar-la. La qüestió és destruir la democràcia democràticament. Només cal polaritzar la societat amb marranades i esperar que la gent se’n cansi i s’envileixi. A diferència de Franco, que es va gastar tot l’honor que quedava a Espanya amb la seva insurrecció, els nazis ja ho van intentar i no se’n van sortir pels pèls.