Una amiga que durant el darrer any s’ha fet mig món i ha conegut molta gent i ha viscut un munt d’aventures troba que estic més guapo que quan va marxar. De vegades passa que hi ha èpoques que sembla que, en comptes d’envellir, et tornis més jove. Quan aconsegueixes d’establir-te en el teu centre i que tot t’importi en la mesura justa, fins i tot hi ha dies que el món es mou al voltant teu a càmera lenta, i et sents com aquells mestres de les arts marcials que poden esquivar les bales i les fletxes i els cops dels seus rivals sense esforçar-se gaire.

La meva amiga va marxar a netejar hotels a Islàndia perquè Barcelona l’ofegava i, després, es va passejar per tots de ranxos de l’Amèrica del Sud i alguns hotels de Califòrnia. L’altre dia vaig parlar amb el fill d’un periodista molt famós que va tornar per viure de primera mà la independència i que ara s’ha instal·lat a Àsia per mantenir desperta la imaginació. Mentre escric, rebo whatsapps d’un jove de Ripoll que fa el doctorat a Manchester amb una beca empresarial. A la foto que m’envia va vestit de submarinista. La noia que l’abraça és una instructora sueca i la platja on es treu el títol és a les Filipines.

Cadascú té les seves maneres de sentir-se viu i de mantenir la bèstia controlada però desperta. El meu professor de gimnàs va baixar la setmana passada a la plaça del Pi a comprar una navalla per a un amic i se’n va acabar comprant una per a ell. Diu que li va costar vora 100 euros, que té el mànec de fusta d’alzina i que la farà servir per arreglar les plantes del jardí i per pelar fruita. Ahir va deixar caure que troba un plaer estrany a passar el dit pel tall de la fulla, que li desperta una energia gairebé atàvica. Potser seria un bon experiment comprar-me una navalla i deixar-la oberta al costat de l’ipad que utilitzo per escriure. 

De vegades, quan la senyora de fer feines arriba a casa, em troba fent flexions. “Escribiendo, eh, senyor Enric”, em saluda amb una riallada. La Jeta és forta com un tanc i alegre com una joveneta. Té unes cames gruixudes com les d’un hipopòtam i una agilitat de ballarina. De vegades trenca alguna cosa, però si no fos per ella, les plantes que vaig comprar l’any passat per decorar la casa ja serien mortes. Tot i les xacres que la torturen, hi ha una part d’ella que necessita treballar per sentir-se viva. A Moldàvia pintava parets i, sense una mica de dolor, la dolçor de Catalunya la narcotitzaria.

Es creix millor contra l’entorn, perquè només en el teu medi pots desenvolupar tota la potència de la bèstia. El que passa és que per créixer contra l’entorn has de ser molt fort i molt flexible. Si no ets un geni, abans de desafiar la societat t’has d’entrenar i, si no vols prendre mal, l’entrenament només el pots fer o bé a l’estranger o bé tancat a casa, sobretot a Catalunya que té una societat tan tova i que dona respostes tan confuses. Els vincles amb la història i amb la sang tenen una força desestabilitzadora irracional, molt sovint imprevisible, però si aquest és el seu perill també és la seva gràcia. 

Quan aconsegueixes equilibrar les diverses parts de tu mateix, les espirituals, les racionals i les de caire físic, descobreixes que el conjunt rendeix més que les parts. Per això, quan les idees no flueixen, surto a córrer o faig flexions, i per això suposo que la meva amiga m’ha trobat tan guapo. L’exercici m’oxigena. Igual que un esportista necessita mantenir el cap despert per poder dominar el cos i dur-lo més enllà dels propis límits quan la musculatura li fa figa, l’escriptor necessita estar en forma per aguantar sobre el terreny el pes de les seves idees. 

Si la força mental influeix en els resultats de l'esportista, el rendiment de l'escriptor depèn de la força física. En l’escriure, hi ha un moment que el físic marca la diferència. Quan el cervell se satura, per restablir l'equilibri interior i recuperar la lucidesa, has de triar entre ofegar la intel·ligència en un mar d’alcohol o suar els fantasmes que genera pensar massa. L’opció de l’exercici no resulta tan estètica ni tan divertida, però a la llarga és més saludable i rendible.