Després del desori escenogràfic, quasi de pel·lícula, que va provocar el bitxet groc de Wuhan, ara vindrà una involució silenciosa més íntima, i més difícil de percebre. La pandèmia ha servit per aplacar el clima de revolta que s’havia escampat entre les classes mitjanes d’Europa i dels Estats Units. Trump ha perdut i tot sembla que es comença a resoldre com per art de màgia.
Diumenge vaig baixar a la placeta i, mentre gaudia discretament del plaer de veure la meva germana, observava la gentada que feia el vermut. Les mateixes persones que fa uns anys es trobaven per organitzar referèndums i manifestacions, ara es trobaran per menjar olives. El nou pilar del món occidental em fa l’efecte que serà, per una bona temporada, el negoci de l’oblit i l’anestèsia.
Ara és quan l’home comú farà el que faci falta per fer veure que ell també ha guanyat la Champions. Als Estats Units, s’han disparat les reserves d'hotels de cara a l'estiu. Aquí ja es veu l’entusiasme artificial que desperta el Barça. El 1940, Franco va voler donar categoria artística al toreig; ara mirem de fer passar per esportistes d'elit unes noies que imiten els homes fins i tot en els gestos més baixos.
La pandèmia ha donat excuses a tothom per tallar els vincles amb els somnis del passat i l’únic projecte col·lectiu que queda és la substitució de les coses que hem après pel cinisme i la nostàlgia
Com passa en les èpoques de liquidació, el desconcert devaluará els valors i les jerarquies. L'angoixa és una fregidora de cervells, i la majoria de la gent hipotecarà el futur perquè li diguin que l’estimen i per fer veure que es pot tornar enrere. Ve una època fantàstica per als especuladors del desencís global. La pandèmia ha donat excuses a tothom per tallar els vincles amb els somnis del passat i l’únic projecte col·lectiu que queda és la substitució de les coses que hem après pel cinisme i la nostàlgia.
Ara que es retira la marea tothom mirarà de cobrar-se les rendicions al preu que sigui, per tapar-se les vergonyes amb parracs. El mateix gregarisme que havia de servir per agermanar els homes, servirà per finançar els espolis del futur i per augmentar la capacitat extractiva de les elits. Els barruts que ens deien que els pobres no mengen banderes intentaran servir-nos el pinso més groller com si fos l’esmorzar de Maria Antonieta.
No sé si la pandèmia s’ha acabat, ni si els danesos voldran pagar la meva pensió quan em jubili. Les dues coses em semblarien més o menys igual d’estranyes. Del que estic segur és que la impaciència arruïnarà moltes butxaques i que passaran uns anys abans que el talent no torni a trobar camins per socialitzar-se i tocar el cor dels homes.
La segona part de la pandèmia serà més divertida però més enganyosa que la primera. Sense històries ni horitzons col·lectius, els joves seran presa fàcil dels taurons i dels cants de sirena. Només els caps de brot més intel·ligents i més tenaços sabran distingir entre la vida i els cavallets amortitzats a les revetlles i les festes majors.