Europa hauria de mirar de no caure en la temptació fàcil d'intentar resoldre els seus problemes polítics i sentimentals a través d'Ucraïna. Tot i que ens dolgui, els russos tenen la guerra guanyada i si no l'enllesteixen més de pressa és perquè, en el fons, també estan subjectes a una agenda i a uns principis. Els ucraïnesos van ser condemnats fa temps pels seus propis governants, i pels interessos dels Estats Units, que van forçar Kíiv a cedir les armes nuclears a Rússia a canvi de promeses vagues.
En una situació difícil, Moscou sempre pot disparar un parell de míssils nuclears de segon rang i acabar la guerra en sec. Tothom s'esgarrifarà i tothom demanarà el cap de Putin, però no passarà res, a banda que tots viurem més espantats i que el món es tornarà més bèstia. Entenguem-nos: els ucraïnesos tenen tot el dret del món de defensar-se, i d'intentar convertir la vida de l'exèrcit rus en un infern, però no hauríem d'enganyar-nos. I no hauríem de voler per als altres el que mai no hem volgut per a casa nostra.
Com més destruït quedi el territori ucraïnès, millor per a Rússia i per a la Xina i també per als Estats Units i, en canvi, pitjor per a Europa i pel que queda de Kíiv. No és clar que els ucraïnesos hagin pres la decisió més intel·ligent convertint el seu país en un camp de batalla, tot i que la nostra obligació és respectar-la, fins i tot si no ens afavoreix. El que no hauríem de permetre és que la guerra ens confongui. Putin segueix la mateixa política que tots els governs moscovites des de fa 400 anys, i en el cas del monstre rus sempre val més un boig conegut que no pas un savi per conèixer.
Al món, i especialment a Ucraïna, li convé una Europa forta i cohesionada, que es faci escoltar entre les grans superpotències
La idea que Putin pot acabar en un tribunal internacional és un deliri propagandístic que no contempla un mal que un col·lapse de la jerarquia russa podria fer al conjunt del món. Encara que no ens agradi, la guerra d'Ucraïna ha alçat un altre mur de Berlín entre Washington i Moscou. Els alemanys deuen mirar l'olla de grills que és Europa i suposo que pensen que aquesta vegada com a mínim no els han pogut posar la paret al bell mig de casa. Els països europeus haurem de treballar molt fort per reinventar les nostres aliances, o bé ens esllanguirem fins a caure en la irrellevància i la servitud.
Al món, i especialment a Ucraïna, li convé una Europa forta i cohesionada, que es faci escoltar entre les grans superpotències. Però Europa s'ha de reinventar a través d'Espanya, de França, d'Itàlia, d'Alemanya, no pas a través de les desgràcies d'un país que no forma part del Tractat de Maastricht, ni molt menys del cor de la seva història i els seus mites democràtics. Un enemic extern pot servir per galvanitzar els ànims, per remoure consciències o per tapar contradiccions internes, però al final sempre és un problema passatger.
Els partits catalans hi podrien jugar un paper, en aquesta transformació interior d'Europa, però han llançat el prestigi per la finestra. Fa dos dies ho teníem tot preparat per fer la independència i ara, mentre ens venem el català, esperem que Ucraïna resisteixi, i critiquem els alemanys perquè no lideren una resposta prou unificada davant dels russos i els americans. Quan hi penso, em marejo. Suposo que hi veig el súmmum de les hipocresies europees i de les temptacions que tindrà Brussel·les de resoldre les pressions que li vindran de fora amb fugides endavant.