Diuen que els massatges es van inventar al Japó per restablir l’equilibri psicològic dels samurais que tornaven de la guerra. Quan havien acabat de tallar braços i caps i de fer tombarelles a l’aire sense perdre la cueta ni l’espasa, els samurais es posaven en mans d’unes senyores molt atentes que intentaven relaxar-los amb carícies a la cara.
No he llegit Tirant Lo Blanch. No sé si les donzelles valencianes de l’edat mitjana sabien fer massatges tan sofisticats com el kobido o si amb els cavallers que tornaven de la guerra només hi fornicaven, però és difícil pensar bé si no trobes moments per abaixar la guàrdia. Per educar la intuïció i per aprendre dels errors has d’estar receptiu i, per poder estar receptiu, t’has de sentir fora de perill.
La sensibilitat només s'eleva i es desenvolupa en els moments de pau. Només quan et sents segur i creus que no et passarà res, abandones els automatismes, tens acudits de bomber i fas proves que després et serveixen en els moments difícils. Tots els conills que ens traiem del barret per sobreviure quan ens trobem amb l’aigua al coll són herència dels instants que hem viscut al paradís.
Igual que el cor, l’ànima necessita eixamplar-se i contraure’s constantment per no apagar-se
Churchill va començar a guanyar la Segona Guerra Mundial molt abans que Hitler envaís Polònia, quan xalava amb els historiadors victorians o quan investigava la vida del primer duc de Malborough en el castell de Blenheim. En els moments durs de la guerra, Churchill mirava pel·lícules de Hollywood abans d’anar a dormir i això, juntament amb els cigars i el brandi, l’ajudava a mantenir la calma.
La meva mare intentava trobar cada dia un moment de pau per tal de no embogir amb mi i les meves tres germanes. De vegades em pregunto si no va fer dues carreres mentre treballava per poder tenir el pis per ella sola una bona estona abans de caure morta al llit. Els meus llibres es van començar a escriure sense que jo ni tan sols ho sospités, mentre feia campana amb els amics a l’hora de literatura catalana.
Igual que el cor, l’ànima necessita eixamplar-se i contraure’s constantment per no apagar-se. Quan la gent se’m fa feixuga i em prenc les coses un punt massa seriosament sempre em recordo de la sort que tinc de poder pagar-me un massatge a la setmana. A la llitera, mentre el cos se’m va desfent, s’evapora aquella sensació que de vegades tots tenim de ser com un pou sec o una guitarra desafinada.
A mesura que el cos es relaxa, la imaginació s’envola, les idees s’oxigenen i els sentiments perden aquella mena de plom cancerigen que els fums dels cotxes deixen sobre les superfícies més boniques i més artístiques de la ciutat. Si no sabés trobar moments de pau tan absoluts no podria viure-ho tot amb tanta intensitat ni veure-ho tot tan clar, sense espatllar-me.
Hi ha gent que en té prou de parlar una estona amb els amics, de fer unes quantes copes o de gaudir d’una bona revolcada. A mi tot això m’agrada molt i també m’agrada mirar vídeos de You Tube i llegir biografies en pijama. Però res no em reconcilia més de pressa amb el somriure màgic de l’eternitat com deixar-me fer un bon massatge.