El poder que Xi Jinping ha agafat a la Xina ha posat en guàrdia la premsa sobre la possibilitat que l'autoritarisme acabi destruint l'hegemonia, fins fa poc incontestable, que la democràcia ostentava en termes de prestigi. El fet que el partit comunista xinès hagi donat a Jinping uns poders comparables als de Mao Tse Tung dona mal exemple al món i sembla que promet d'exacerbar les tensions internacionals. 

Les notícies que arriben sobre els mètodes de censura que Pequín utilitza per controlar els ciutadans es barregen amb el fet que el govern xinès es pot vantar d'haver tret més de 40 milions de ciutadans de la pobresa en molt pocs anys. A l'hora que Pequín veta l'osset Winnie de Pooh a Internet, per evitar sàtires sobre el físic del seu president, la tecnologia xinesa comença a empetitir, de forma preocupant, el mite de Silicon Valley.

Mentre les democràcies debaten sobre la desigualtat i la pobresa, Iran es pot permetre de prohibir el dòlar en les transaccions comercials gràcies a la influència que l'autoritarisme ha guanyat els darrers anys, en el terreny econòmic. La riquesa col·lectiva d'Occident ha caigut per sota del 50 per cent i això afecta la credibilitat dels discursos democràtics, que són percebuts com hipòcrites o bonistes, per la seva incapacitat d'oferir beneficis ràpids i concrets.

El xoc de civilitzacions que Samuel Huntington va vaticinar responent a les tesis de Francis Fukuyama sobre el final de la història sembla més a prop que mai. El Financial Times alertava ahir que la relació entre Rússia i la Xina cada dia és més bona. Quan Trump va guanyar les eleccions, alguns analistes van interpretar les seves connexions moscovites en termes geopolítics. Es deia si Trump seguiria, amb l'autoritarisme, la mateixa tàctica que Nixon va seguir amb el comunisme, quan va pactar amb la Xina per evitar que fes front comú amb Rússia. 

Tot i que Washington necessitaria mantenir Putin a prop dels seus interessos, el líder rus i el líder xinès no paren de llençar-se floretes i, de moment, tots dos es necessiten per acabar de consolidar el seu poder autocràtic i convertir-lo en vitalici. Per enredar-ho una mica més, Putin s'ha sumat a la fatxenderia atòmica de Trump i dijous passat va anunciar a la Duma que Rússia ha desenvolupat un míssil "invencible" capaç de superar totes les defenses de l'OTAN. 

Davant d'aquest panorama, el Foreign Policy del darrer número aposta per superar la política de Bush i Obama i adaptar la política proteccionista de Trump al segle XXI per erigir els Estats Units en una referència política i moral pels països democràtics. Els Estats Units -deia la revista- han de mantenir la concepció messiànica de la política, però han d'abandonar la seva missió de croada i tornar a la vocació de ser una nació exemplar, com en d'altres èpoques d'aïllament. 

Mentrestant, enmig d'aquest merder, fa gràcia veure com els polítics independentistes, que tantes lliçons de democràcia havien donat al món i a Madrid, intenten justificar la baixada de pantalons davant l'autoritarisme espanyol amb discursos que semblen trets del fons d'un cubell d'escombraries. Igual que alguns diaris autonomistes, sembla que no s'adonin que és possible morir de decadència, de covardia i de manca d'imaginació, però que no es possible oblidar tot allò que ja s'ha après.