Ens trobem en un moment d’ampliació de plantilles per part de la Generalitat de Catalunya a remolc de necessitats generades en els darrers anys (pandèmia i metges i infermeres, congelacions de contractació a educació, etcètera) i de l’alçament de restriccions a contractar. Al mateix temps que està en curs l’anomenat “procés d’estabilització”, una actuació que consolidarà prop de 47.000 places que estaven ocupades de manera temporal.

En aquest context m’ha semblat oportú recollir algunes dades publicades recentment sobre el nombre d’empleats públics a Catalunya i el seu pes en el nostre mercat laboral, fent-ne una comparativa amb països desenvolupats i amb altres comunitats autònomes de l’estat espanyol.

Començant per la comparativa internacional, d’acord amb les dades publicades per l’OCDE del pes que tenen els empleats públics sobre el total d’ocupació, la mitjana dels països membres de l’organització el 2020 era del 18,4%, és a dir, que prop d’1 de cada 5 ocupats era un empleat públic. Tanmateix, entre països hi ha moltes diferències, perquè als nòrdics els empleats públics representen de mitjana el 28%, mentre que a l’extrem oposat hi trobem països que en tenen al voltant del 10% (Corea, Suïssa i Alemanya). Catalunya s’ubica dintre d’aquest darrer grup, com veurem. Ben mirat, la distància de presència d’empleats públics entre els nòrdics (1 d’entre cada 3-4 ocupats) i els que en tenen menys (1 de cada 10 ocupats) és enorme. Al darrere de les diferències hi trobaríem el paper que assumeix l’Estat en la prestació de serveis de tot tipus, qui se n'encarrega de prestar-los i, al cap del carrer, la pressió fiscal i les polítiques redistributives que s’apliquen.

Al llarg dels darrers 10 anys el nombre d’empleats públics ha crescut a totes les comunitats, però el seu pes sobre el total d’ocupació s’ha mantingut molt estable tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat

Si ens centrem en l’estat espanyol, les darreres dades disponibles, que publica el Ministeri d’Hisenda i de Funció Pública, corresponen al mes de gener d’enguany. D’acord amb aquesta font, a Espanya hi havia 2.880.481 empleats públics; a Catalunya, 362.871 entre personal funcionari de carrera, personal laboral i altre personal. La distribució pel tipus de sector en què treballen és la següent: 25.667 al sector públic de l’Estat (ministeris, forces de seguretat, etc.), 217.117 a la Generalitat, 90.763 a l’administració local (ajuntaments i diputacions) i 29.324 a les universitats (dos terços dels quals són personal docent i l’altre terç, personal d’administració i serveis).

En dades absolutes, la comunitat espanyola on hi ha més empleats públics és la de Madrid, amb 441.045 empleats públics, dels quals una mica més de 150.000 treballen al sector públic de l’Estat, autèntic centre de poder polític i estructura d’estat amb totes les de la llei.

Al conjunt de l’Estat, el pes dels empleats públics sobre el total d’ocupats és del 14,6%. Però no totes les comunitats autònomes tenen aquest percentatge. A gener del 2022, Catalunya és la comunitat amb el pes d’empleats públics més baix, concretament, un 10,6%; la segueixen de ben a prop les Illes Balears, amb un valor de 10,9% (al País Valencià la ràtio és del 13,6%, i a Madrid del 14,1%). A l’altre extrem hi trobem Extremadura, on el 23,5% dels ocupats són empleats públics. Així, mentre en aquesta darrera comunitat pràcticament 1 de cada 4 ocupats pengen de l’administració pública, a Catalunya (i a les Illes) n’hi treballen 1 de cada 10. Un cas encara més extrem, però no representatiu, són Ceuta i Melilla, on prop d’1 de cada tres ocupats treballen a l’Administració.

Una altra perspectiva rellevant de la situació comparada entre comunitats és la dotació d’empleats públics respecte a la població a la que serveixen, concretament, la ràtio empleats públics/1.000 habitants. En aquest paràmetre, Catalunya també és la comunitat amb un registre més baix: 46,7 davant la mitjana estatal de 60,8, i lluny d’Extremadura, que en té 88,9.

Al llarg dels darrers 10 anys el nombre d’empleats públics ha crescut a totes les comunitats, però el seu pes sobre el total d’ocupació s’ha mantingut molt estable tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat, mentre que els empleats públics per 1.000 habitants han crescut a tot arreu, per raons demogràfiques.

Mirant al futur, en la mesura en què Catalunya té un volum d’empleats públics comparativament baix en relació a la majoria de països i a la resta de comunitats autònomes, hi ha unes altes probabilitats que aquest sector creixi, com ja està fent. Podria esmorteir una mica aquesta tendència si s’opta per aprofundir en la col·laboració publicoprivada per prestar alguns dels serveis. Cal tenir en compte que aquesta és una faceta en què Catalunya històricament (per exemple en sanitat o educació) ha excel·lit.

El temps dirà, i els polítics que manen en cada moment també, perquè la cosa té una càrrega ideològica considerable.