A l'article anterior, vàrem parlar sobre un cas sonat en què es van barrejar les emocions i les realitats, i vaig començar a esbossar-ne un altre relatiu a les acusacions a l'estat d'Israel de cometre un "genocidi", tot emprant la terrible amenaça de la fam respecte de la població de la Franja de Gaza.
De fet, les Nacions Unides, l'agost del 2025, i el mecanisme internacional anomenat Nutrition Cluster, van alertar sobre la realitat de la fam a la Franja. Veiem com va anar i com ha acabat.
En el frec a frec que es va instal·lar a favor i en contra d'aquesta acusació, l'estat d'Israel va arribar a ser acusat de "privació d'aliments organitzada", cosa que, òbviament i com era de suposar, Israel va negar.
Però, passada l'emoció de l'instant i apartat —en bona part— el focus de la realitat de la Franja, un any més tard, s'ha produït un punt d'inflexió en aquesta guerra de relats (perquè ara la victòria en la guerra mediàtica —que és un component de la guerra— es basa molt en qui és capaç d'imposar el seu relat de cara a l'opinió pública i publicada).
Una enquesta sobre el terreny feta pel mateix Nutrition Cluster ha arribat a conclusions radicalment diferents de les presentades ara fa una mica més d'un any. Aquest cop, les xifres ho testimonien de manera clara: no s'ha trobat cap traça de fam generalitzada.
El protocol emprat és sòlid i es basa en l'escrutini de 1.350 infants que han estat pesats i mesurats en tres zones diferents de la Franja. Els resultats són precisos: entre un 0,2% i un 0,8% dels infants participants patien malnutrició aguda global, segons la relació pes-talla (WHZ), el mètode científic de referència internacional.
Es tracta, en realitat, d'un percentatge molt baix; de fet, comparable al dels països desenvolupats i fins i tot inferior al d'alguns països veïns, com ara Egipte, on l'UNICEF i l'OMS estimen una malnutrició aguda infantil que oscil·la entre el 7,5 i el 9,5%, i no és balder recordar que es parla de "fam" quan s'arriba al nivell del 30%. Per tant, la realitat és que no és correcte emprar el mot "fam" pel que respecta als infants gazians.
Això ens permet concloure que no hi va haver fam entre els nens i nenes de Gaza el 2025? Permet concloure que tot fou només propaganda, com es va dir amb les fotos d'infants demacrats, sabent que alguns patien malalties genètiques o trastorns preexistents?
"Vulnerabilitat nutricional" és l'expressió correcta, la que correspon a la situació real, i no "fam"
El tema és que el 2025, l'IPC no va poder fer estudis de terreny complets, i es va fiar en part dels seus contactes locals (controlats per Hamàs), i les conclusions es van basar en estudis fets més ràpidament però amb menys fiabilitat. Van emprar el MUAC (mesura de la circumferència del braç), un sistema en què el llindar de la fam és dues vegades més baix.
Ara, totes les fonts coincideixen que la situació, des del punt de vista alimentari, ha millorat, i tothom coincideix també que els criteris emprats i les dades resultants són més fiables. Tot i que els autors de l'informe precisen que el 17% de la població (unes 358.000 persones) no s'ha pogut incloure en l'enquesta 2026, consideren que el resultat és tranquil·litzador.
De tota manera, cal deixar clar que hi continua havent problemes ben reals a la Franja de Gaza, perquè un de cada vuit infants pateix un retard de creixement, seqüela d'una subalimentació durable.
Les diarrees i les febres estan generalitzades, de manera que els autors de l'informe de l'IPC indiquen que "la malnutrició aguda continua sent baixa, però la vulnerabilitat nutricional continua sent elevada".
"Vulnerabilitat nutricional" és l'expressió correcta, la que correspon a la situació real, i no "fam". Però, qui s'ho creurà, i ho explicarà? Les realitats no fan vendre ni sortir electe. Però restablir els fets, malgrat les emocions, sovint només us propicia insults, embolics i enuigs. Per això n'hi ha tants que callen.
Algunes conclusions a la llum d'aquests dos articles:
— Les emocions no haurien de poder negar les realitats.
— No es tracta de guerres de relats, sinó de tenir dades reals.
— Cal raonar abans d'enraonar.
— Cal fer possibles les condicions per al diàleg.
— Cal tenir conviccions, però cal guardar-se de les fidelitats irreflexives.
— El sistema ONU funciona, tot i que, de vegades, en diferit.