He llegit a Núvol un article de la meva estimada Anna Punsoda que m'ha recordat la bruixa que tendeix a créixer dins les dones quan no se senten prou reconegudes o prou protegides. Núvol ha esdevingut sota el règim de Vichy una mena d'E-notícies de la cultura. No sé si recorden la feina que Xavier Rius feia a l'inici del procés, com furgava en les ferides del conflicte i les omplia de puces; les visites que va arribar a donar al seu digital jugant amb l'odi dels lectors que ja només obtenen el plaer de gratar les seves nafres, igual que els gossos moribunds. Ara que la política s'ha autodestruït, Núvol fa el mateix paper amb la cultura.

L'Anna, que és molt intel·ligent, i és capaç de donar peixet en les situacions més complicades, ha trobat un espai literari en l'ús que el règim de Vichy fa de les limitacions i la feblesa de les dones. En totes les guerres, la vanitat de les dones s'acaba utilitzant per acabar de castrar l'orgull dels homes derrotats d'una manera o altra. Amb l'Anna n'havíem parlat moltes vegades i no m'estranya que si ha tingut un "fill mascle" ara estigui preocupada. Ella sap perfectament, i ho té escrit en un llibre, el mal que la insatisfacció desfermada de les dones pot arribar a fer en un home desarmat —políticament i nacionalment.

Com que jo dec ser un dels "homes embussats" que l'Anna ha conegut, em sembla que puc explicar que és difícil deixar-se gronxar per les emocions, i estar satisfet amb un mateix, quan tens la sensació que la teva nòvia es vol llençar per la finestra. O per posar-ho més prosaic, quan la dona que estimes no està contenta ni amb el món ni amb la seva vida. Em sembla que si els homes catalans necessiten alguna cosa és tenir pares espiritualment lliures i mares fortes i serenes, i després lliçons de defensa personal, algunes lectures i armes, per aquest ordre. Inflar les emocions pot servir per organitzar manifestacions processistes i per lluir-se amb articles que no defensen res, però no serveix per educar un home.

A Catalunya els homes estem fotuts perquè venim de perdre moltes guerres, i de mitjana les dones solen ser millors perquè no venen d'estar sotmeses a una exposició política tan devastadora

Un home no se sentirà mai prou home si no pot protegir una estructura material que li permeti satisfer les fantasies d'una dona; per això la masculinitat ara va de baixa. Els homes tendeixen a contenir les emocions, precisament perquè les dones puguin tenir-ne i recrear-s'hi sense caure pel barranc. Les emocions són un producte de la por que fa el buit, i un home i una dona no podran omplir mai la buidor de les mateixes coses, per més tecnologia i més demagògia que s'hi posi. Una dona, si és molt bona, pot fer-se la cegueta i defugir el conflicte com fa l'Anna amb el seu estil sorneguer i no perdre l'encant, però no he conegut cap home evasiu, cap, que no hagi acabat semblant un pallasso, un capellà o un pervertit.

L'intent de feminitzar Catalunya és un intent pervers d'estalviar-se diners en policia, una mica com aquestes polítiques bancàries que miren d'acabar amb els diners físics per poder controlar millor la riquesa i els estalvis de la gent. Em fa pena veure que l'Anna aprofita els temes de la repressió espanyola com Josep Pla jugava a fer-se el pagès, però sense la intenció de fons ni la força visceral que va permetre al nostre heroi d'elevar-se per sobre del femer. Una part del problema, segurament, és que la sensibilitat femenina és més bona per decorar un territori que no pas per defensar-lo, i que la relació entre la força i la veritat és un camp que s'escapa a moltes dones.

De petit vaig veure com s'atiava la inseguretat dels immigrants per contenir l'expansió de les famílies catalanes i trencar el país, i ara veig entristit com els traumes de les dones es llancen contra els homes amb la mateixa eficàcia incendiària. L'Anna recordarà que, fa anys, vaig haver d'avisar-la que el Guillem Carol, ara camàlic de Jaume Giró, mirava d'explotar els seus drames emocionals en un vídeo de la Fundació Jordi Pujol dedicat, teòricament, a "nous talents". Com que llavors ja l'animava a treballar per mirar d'esdevenir una intel·lectual d'abast europeu, em sembla que ara li puc dir que està malvenent la seva intel·ligència i que l'Estat juga amb les seves pors i les seves ambicions igual que abans jugava amb les dels castellans analfabets.

A Catalunya els homes estem fotuts perquè venim de perdre moltes guerres, i de mitjana les dones solen ser millors perquè no venen d'estar sotmeses a una exposició política tan devastadora. Però ja veig que aviat no ens quedarà ni això. Quan els homes que queden drets deixin de fer força, la frivolitat efeminada de l'època caurà sobre del país amb la mateixa ràbia que hi va caure el militarisme fa 100 anys, o el catolicisme fa dos segles. Llavors ja veurem com ens ho fem per defensar-nos amb aquests articles que publica i promociona Núvol, que no entrarien ni en el llibre d'autoajuda del venedor de fum més arrilat i coix.