Explica la llegenda –i Google- que era costum entre els homes de l'Edat Mitjana convidar l'amic que s'anava a casar a una nit de festa on havia de demostrar com d'enamorat estava de la seva futura esposa mentre provocadores dones temptaven la seva fidelitat posant a prova els instints carnals. Partint de la base que la dona a l'Edat Mitjana no tenia veu ni vot, i era lliurada al marit a canvi d'un dot, el rigor històric d'aquesta afirmació que defineix els medievals com a homes enamorats, queda una mica en dubte.

Una altra llegenda, repartida en diversos fòrums, relata la història d'un alemany de condició humil -del qual no he aconseguit esbrinar-ne el nom ni època històrica- que el seu futur sogre li va prohibir casar-se amb la filla negant-li el dot a la nena. Veient que el seu amor perillava per falta de fons, els amics de la parella van decidir organitzar un crowdfunding per regalar-los tot el que necessitaven per a la vida en comú, i es van encarregar, entre altres coses, de finançar la tarima flotant i la finestra doble. Més o menys.

Comença l'època de casaments i, per tant, la dels comiats de solters i de solteres

Comença l'època de casaments i, per tant, la dels comiats de solters i de solteres. Una tradició tan arrelada a Espanya que pressuposa que la setmana abans de casar-te amb la persona que –suposadament- estimes has d'assolir un estat proper al coma etílic (els budistes l'anomenaven Nirvanna), posar la vida en perill practicant diversos esports d'aventura i follar-te algú amb alguna tara mental com a cirereta perfecta per a la benvinguda al matrimoni. 

Tots, absolutament tots, els homes que conec que reconeixen haver anat de putes –o haver entrat en un prostíbul-, afirmen haver-ho fet durant un comiat de solter. Naturalment, no era el seu i va ser fa molts anys. El relat sol ser el següent: organitzem un comiat de solter i per vacil·lar a fulanito que es casa demà passat; vam anar a prendre unes copes al puticlub, perquè tothom sap que els còctels més saborosos els serveixen als prostíbuls de carretera. L'entrevistat sol acabar la seva exposició amb un però jo no hi vaig pujar, per descomptat.

Espanya és un poble de tradicions i acabar la nit del comiat anant de putes és un costum que els homes han après dels seus pares, i aquests dels avis, que alhora el van mamar del rebesavi. Tots ells van ser homes responsables que continuen donant valor a l'ofici més antic del món. I és que dels romans vam aprendre moltes coses i construir aqüeductes no va ser una d'elles.

Acabar la nit del comiat anant de putes és un costum que els homes han après dels seus pares

Anar-se'n de putes en el comiat de solter es troba encara en els llimbs de la legalitat de parella. El comiat de solter confereix al futur espòs cert grau d'immunitat que li permet fer-ho sense que hagi de sentir-se'n culpable, desgraciat i roí. Són molts els fòrums d'internet on nois innocents i càndids pregunten a d'altres si ficar-se al llit amb algú el dia del comiat podria considerar-se infidelitat. Altres joves innocents i càndids responen amb un “no” o un “sí” depenent, bàsicament, del que ells hagin fet en la seu.

Tanmateix, no només de putes viuen els futurs esposos. Els serveis que ofereixen les empreses de comiats de solters i de solteres estan plens d'alternatives variades com boys, girls, strippers, bodi sushi (menjar-se aquest plat tradicional japonès sobre les mamelles d'una girl), tupper sex o balls privats amb final feliç.

Els esports de risc són una altra de les activitats que un es veurà obligat a fer si vol passar per l'altar. Paracaigudisme, barranquisme, ràfting, caiacs, pònting o paintball asseguraran que algú arribi al casament amb una lesió medul·lar irreversible.

Els comiats de soltera no són menys indignes

Els comiats de soltera no són menys indignes. Observo com l'habitual és que les amigues de la núvia et treguin al carrer amb una disfressa ridícula, una cinta de miss no sé què –que sempre avança que et cases- i una enorme cigala de plàstic sobre el cap. A partir d'allà, tot el que et mengis que tingui a veure amb el comiat tindrà forma de penis: el pa, el pastís o el cambrer brasiler. Espero que hi hagi alternativa lèsbica.

Però el pitjor, el pitjor, són aquests comiats de soltera als quals algú se li va ocórrer la genial idea de convidar la mare de la núvia, la cunyada o LA SOGRA que per descomptat, no surt des del 1993 i tenen ganes de cigala. I allà la veus, al capdavant de la taula del restaurant, la pobra Anna Maria, de 41 anys, vestida de ratolina amb un fal·lus de goma rosa que no li deixa de ballar sobre el front, mentre la sogra es fa selfies amb el pa ficat a la boca i la flama avorrida. I llavors arriba el boy en tanga que, per cert, sol ser més lleig que un dolor de part –el boy i el tanga-, i agafa la núvia per ruixar-li nata per les mamelles mentre la sogra li dóna plantofades al cul alegrement. I en un exercici de vergonya aliena t'apiades de la núvia i de totes les núvies del món, i decideixes que tu mai no li faries això a una amiga.

Veient com comencem els matrimonis a Espanya no és estrany que siguem el cinquè país del món en nombre de divorcis. Segons l'INE, l'edat mitjana de durada dels matrimonis a Espanya se situa en 15,8 anys i el 61% de les parelles a qui ara els paguem el boy o la girl es divorciaran. L'edat crítica és entre els 40 i els 49 anys. Per això jo sóc de les que opina que ningú no ha assolit prou maduresa per al casament abans dels 50 anys. Aquesta dada que pot semblar trista a ulls de romàntics, reflecteix tanmateix una tendència econòmica positiva, ja que els divorcis i separacions han pujat a nivells anteriors a la crisi, símptoma ineludible que Espanya va bé.

Així que si et toca divorciar-te pensa que estàs fent pàtria –tant és quina pàtria, l'important és fer-la- i si et toca casar-te, emborratxa't tant durant el sopar del comiat que no recordis mai més la indignitat dels teus actes.