"Si pots mantenir intacta la teva fermesa quan tots vacil·len (...) teva és la terra"
Rudyard Kipling
La "gent d'ordre" ha pres el poder en aquest país. La "gent d'ordre" a tots els sectors però, sobretot, dins de les institucions. La "gent d'ordre" sap que té el vent a favor i que les seves trafiques per fer caure els oponents no seran penalitzades. Saben que tot és massa complex perquè pugui ser desmuntat. Saben que el poble està massa ocupat per parar atenció i, si la para, només serà en termes d'un partit de futbol. S'acumulen els casos en què l'actuació de la "gent d'ordre" desvirtua i corromp i altera el funcionament de les institucions. Ahir, sense anar més lluny, va tenir lloc l'enèsim episodi, que no va suposar cap sorpresa, ja que els "periodistes d'ordre", en els "mitjans d'ordre", ens porten avisant des de fa diversos mesos: no es preocupin si no els ha agradat la inadmissió dels recursos de les dretes contra els indults als líders catalans, haurà partit de tornada. Així ha estat. L'han clavat. Hi ha hagut partit de tornada, han tornat a tirar la moneda i han aconseguit que surti del costat que la "gent d'ordre" desitja. Això no significa que aquesta tirada o les que segueixin responguin a la normalitat constitucional o als usos comuns del fòrum o a la mateixa jurisprudència fixada i pacífica del tribunal. Tant se val! Serveix a aquest exèrcit ben organitzat que constitueix la "gent d'ordre".
La "gent d'ordre" aconseguirà tenir de nou aquest avantatge polític contra el govern espanyol legítim, contra l'independentisme català i contra la relació entre ambdós. La faran explotar convenientment, potser a prop de les eleccions, perquè passaran encara mesos sense que sapiguem què succeeix a la Sala III amb els indults. Com a míssil polític serà de llarg recorregut. Probablement això és el que busca la "gent d'ordre" i el que aprofitaran els "partits d'ordre" per esgrimir en cada duel parlamentari, en cada declaració a peu dret, en cada declaració formal. El cert és que és tremendament pertorbador que un recurs de reposició —per definició davant el mateix òrgan que va dictar la resolució recorreguda— sigui resolt de forma diferent perquè han canviat per normes governatives els integrants d'aquest òrgan. Els recursos de reposició en un noranta-nou per cent dels casos només obtenen la mateixa resposta que ja es va tenir. Els ha tocat l'1% que desitjava la "gent d'ordre". L'explicació amb trampa és que hi ha magistrats que pensen que és molt aviat per laminar el procediment, que dilucidar si estan legitimats els partits polítics per recórrer un indult és una cosa que s'ha de fer en sentència, que no s'ha d'"avortar" tan aviat el procés. I per què no? Doncs perquè és bonic que continuï penjant sobre la vida política espanyola i catalana durant una llarga temporada
La "gent d'ordre" encara no ha pres les institucions europees, però hi va treballant. La "gent d'ordre" tirarà sempre la moneda tantes vegades com calgui perquè surti el resultat desitjat. Un horitzó espantós perquè el cop de la "gent d'ordre" és global.
La "gent d'ordre" del Tribunal Suprem ha decidit deixar de banda que el Tribunal Suprem no governa i que l'indult és una prerrogativa constitucional de l'executiu. Un indult no és un acte administratiu. La no-legitimació dels partits polítics per impugnar actes administratius que no els afectin directament —a ells, a la seva estructura, a la seva organització— és doctrina sostinguda i pacífica de la Sala III. El PP afirma estar legitimat "per la violència ambiental contra els seus càrrecs públics i afiliats que va ser promoguda i afavorida pels condemnats". I no riuen. Escolti, que el 2020 van inadmetre els recursos del PP i Vox contra la inclusió de Pablo Iglesias en la comissió del CNI per falta de legitimació. Pablo Iglesias era un pocavergonya rapinyaire, però encara no havia arribat a la categoria d'independentista. Aquesta és una altra lliga per a la "gent d'ordre". Tot i això, per un vot de diferència, amb una magistrada que entra de noves i de la que es coneixia la seva posició, ha decidit jugar la carta de la inseguretat jurídica i la incertesa política, encara que res no fa preveure que puguin revocar els indults, pels dos motius abans assenyalats. Seria un escàndol de tal magnitud que significaria la ruptura total de la separació de poders i la constatació que el govern de la "gent d'ordre" i dels guerrers de la causa de l'ordre és ja un fet incontestable.
No és l'únic mastegot que s'ha donat en hores al correcte funcionament institucional i a la igualtat davant la llei. Mirin això de l'Olona. De veritat creuen que qualsevol polític independentista hagués rebut aquest suport a la legalitat d'un empadronament fictici que ha rebut la de Vox? Sense anar més lluny, l'hauria rebut un de Podemos? Fixin-se que van arribar 14 minuts tard i van ser inflexibles. Però la llei diu que per presentar-se cal ser "andalús" entenent per això el veïnatge administratiu. Li han donat per bo ser veïna, encara que ni tingui un lloguer ni hi sigui ni se l'esperi més que ara que és en campanya. Li aplicaran aquest estrany veïnatge a un immigrant, a un sol·licitant d'ajuts? L'hi hauria acordat la Junta Electoral a un indepe? No són "d'ordre", escolti.
El deteriorament democràtic és molt greu. Els diré per a més enrojolament que ni de bon tros no és exclusiu de l'estat espanyol, sinó que totes les democràcies en general estan en crisi i s'encaminen a transformar-se en autocràcies. Aquest imperi de la "gent d'ordre" s'imposa ja a molts països. De moment les institucions europees resisteixen. El cotxe té ja un parell de rodes sobre l'abisme i bascula perillosament, però encara tenim aquesta malla de rescat que són els tribunals i institucions de la UE. No sabem quant durarà ni quant pes resistirà, però mentrestant és un veritable alleujament beure en les seves fonts. La interlocutòria del vicepresident del TJUE que anul·la la suspensió de la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí posa en clar algunes de les qüestions de tenor democràtic que s'havien denunciat durant molt temps. Quan diu que "no es pot excloure que la pertinença del ponent a un grup polític del qual formen part eurodiputats de Vox pot suscitar un dubte legítim pel que fa a un eventual prejudici desfavorable als recurrents". Haver d'arribar fins aquí per llegir una cosa tan òbvia, però que, com saben, la "gent d'ordre" no comparteix. O perquè ens diguin que Llarena ha estat jugant amb les OEDE molt més enllà de l'acceptable: "el Regne d'Espanya no ignora que la durada es deu en part a la retirada en dues ocasions de les OEDE i al prolongat període per emetre'n altres de noves", dit amb contundent suavitat.
La "gent d'ordre" encara no ha pres les institucions europees, però hi van treballant. La "gent d'ordre" tirarà sempre la moneda tantes vegades com calgui perquè surti el resultat desitjat. Un horitzó espantós perquè el cop de la "gent d'ordre" és global. Tant de bo m'equivoqués.