“Ni patria ni banderas / ni raza ni religión / ni límites ni fronteras / extranjero soy”
Enrique Bunbury. El Extranjero
Amb redoblament de tambors, contenim tots la respiració per veure què passa a Luxemburg aquest dijous. Tots amb l'ai al cor. Uns per una cosa i altres per la contrària. La formació de govern, el Tribunal Suprem, els catalans d'una i una altra tendència i cada un pels seus motius, tots pendents de Luxemburg.
En realitat només hi ha tres possibilitats pel que fa a la postura que adopti el TJUE aquell dia: A) que no es pronunciï, perquè consideri que ja no és necessari, una solució que li va deixar oberta el mateix advocat general; B) que consideri que hi havia immunitat parlamentària des de la proclamació com a electes ―deixant clar que s'hauria necessitat un suplicatori o sense dir-ho, la qual cosa són suposats diferents―, i C) que digui que no existia la immunitat parlamentària i doni la raó a Llarena, Marchena i el Suprem en vers.
La qüestió és, sens dubte, molt important per a l'afectat, que fa ja molt temps que és a la presó, però també ho és per a qüestions tan rellevants com la pròxima formació de govern, el futur de Puigdemont, les ambicions personals de Marchena o les pròximes eleccions catalanes, els seus candidats i el seu resultat. I aquest panorama, al seu torn, incideix sobre la formació de govern i aquest sobre el futur de Marchena i, així, en un peix que es mossega la cua, fins a l'infinit matemàtic. Si succeeix A, quina decisió prendrà ERC respecte a la seva abstenció? Diferent a si es produeix B? Tot això no s'assemblaria a un complex enunciat matemàtic si hi hagués sobre la taula més principis que tacticisme polític, interessos particulars potser vestits de futurs electorals i tantes altres coses.
El plantejament més neutre és el denominat com a A, és a dir, que el TJUE deixi la cosa en ja ho veurem, compri la frase a Szpuna i ens enviï, d'oca a oca, fins al febrer, quan es vegi obligat a contestar, aquesta vegada sí, a la mateixa pregunta presentada per Puigdemont. Això és bo o dolent per a l'abstenció i la formació de govern? Jo tendeixo a pensar que seria positiu, deixaria el terreny en taules, però ja fa molt que no m'atreveixo a analitzar utilitzant la mera lògica el tauler. També seria, potser, el millor per ara per a Marchena i companyia, ja que, com creuen algunes togues, es va passar de llest presentant aquesta qüestió al TJUE amb l'únic objectiu de deixar fora de joc el Tribunal Constitucional i, només potser, de neutralitzar el que ell pogués considerar moviments perillosos de Conde-Pumpido per passar-li la mà per la cara.
La qüestió és molt important per a qüestions tan rellevants com la pròxima formació de govern, el futur de Puigdemont, les ambicions personals de Marchena o les pròximes eleccions catalanes
Si succeeix B, llavors... llavors la carambola està assegurada. Si Luxemburg considera de forma taxativa que Junqueras tenia immunitat i que aquesta immunitat impedia al Tribunal Suprem dictar sentència o executar-la... Les carns del país s'obriran, les togues s'esquinçaran, Marchena s'estavellarà i com afectarà això a la formació de govern? No sé què dir. En principi, hauria de ser un bon pas que servís amb safata aquest descarrilament de la malaurada via penal empresa per Maza, a la qual el PSOE mai no va donar suport. Aquesta opció té, al seu torn, diferents subproductes. Podria ser que el TJUE esmenti que existia aquesta immunitat, però que no es refereixi expressament a la necessitat d'haver sol·licitat suplicatori. Aquest escenari l'esperen amatents a la Fiscalia del Tribunal Suprem, que està disposada a defensar, llavors, contra vent i marea, que si existeix immunitat, aquesta es refereix al període de sessions i que, a més, ja estava processat, per la qual cosa haver-se presentat per aconseguir aquesta immunitat no va ser més que un frau de llei. Si, per contra, el tribunal europeu fos molt directe i afirmés la necessitat que Junqueras es converteixi en europarlamentari i sigui necessari sol·licitar un suplicatori a la cambra, això tampoc no passaria de manera immediata. Primer vindrà el llegeixo i analitzo la sentència; després, com s'interpreta aquí el que pugi contenir, perquè aquí es considera, com els he dit, si aquesta immunitat es diu que regeix com en les normes del país, aquí només és necessari suplicatori per imputar o processar, però no quan això ja ha passat. Junqueras ja estava en ple judici quan això té lloc. És a dir, que les estructures judicials es resistiran amb dents i ungles i que això portaria cua per a Junqueras mentre que Puigdemont ja sabria el seu destí, però, això sí, sense ser a la presó. Com afectaria això a una investidura quan és cert que ambdues formacions es miren de reüll abans de bellugar-se a Madrid, pel que pogués passar a les urnes catalanes?
Pot ser que jo sigui una analista nefasta, no ho nego, però esgrimeixo en la meva justificació que hem arribat a un punt en què els interessos partidistes, particulars, personals, el joc a un punt, les interaccions, la necessitat d'actuar com a reacció a l'altre i no per pròpia convicció, els embolics i la casuística, fins i tot el caprici, són tan variats que no sé si ni tan sols un ordinador quàntic seria capaç de donar-nos una resposta única i segura.
Així doncs, tots tenen l'ai al cor mentre arriba dijous i... i uns altres milions canten nadales i compren i compren sense que tot això els importi realment un rave. Les coses com són.