"La gent superba està tan ocupada a alliçonar els altres que no té temps de pensar en ella mateixa (…) per això com més alliçonen els altres, més baix cauen"

Lev Tolstoi

Algú segurament està lamentant haver tingut un rampell. La part negativa dels rampells és que no deixen el cap fred i, per això, et deixes endur per la llengua i després te n'has de penedir. A algú, que no a qualsevol, li va agafar un rampell el dia 31 de març abans del migdia i "un segon més tard" ja no hi havia manera de parar res.

Els parlo de la qüestió entorn d'una notificació, via missatgeria instantània, per part del gabinet de comunicació del Tribunal Suprem que afirmava taxativament: "En el cas que les Juntes de Tractament de les presons on es troben els presos de la causa del procés acordin la seva excarceració per complir el confinament en els seus respectius domicilis, el Tribunal Suprem es dirigirà a cadascuna d'aquestes juntes de règim general i al director/a dels centres respectius perquè, com més aviat millor, expliquin el fonament jurídic que justifica aquesta decisió i identifiquin de forma nominal els funcionaris que han donat suport a aquest acord. Això s'emmarcaria en l'exigència de responsabilitats penals per la comissió d'un possible delicte de prevaricació".

Ja els vaig dir fa una setmana que era molt estrany que, com a resposta a unes declaracions als mitjans de la consellera, s'emetés un comunicat de premsa en què s'assegurava que es farien coses que no es podien fer, però encara no tenia clar com havien anat les coses. Aquestes coses tan rares i tan poc explicables que han fet que els representants legals d'Oriol Junqueras presentessin una querella —la qual primer necessita que s'esclareixi la seqüència dels fets i de les persones que hi van intervenir— per arribar fins al magistrat que va pronunciar aquestes paraules. Una via penal que exigeix l'admissió a tràmit i els pebrots d'un magistrat de Manresa per ficar el dit a l'ull a la Sala Segona. D'altra banda, l'Associació de Juristes Drets s'ha dirigit al CGPJ per, mitjançant una altra via, intentar conèixer com va funcionar el gabinet de premsa en aquest cas, que en última instància depèn d'ells, i qui els va ordenar que emetessin aquest missatge.

Haurem d'esperar força temps per saber quina informació es deriva d'aquestes iniciatives, encara que, per experiència, no sé si podrem arribar a saber molta cosa d'aquesta manera.

Cap periodista que treballi per a un tribunal no enviaria un missatge com aquest a un xat de periodistes sense tenir el vistiplau del seu president

Jo, per això mateix, he anat fent la meva pròpia composició de lloc, perquè no sé si saben que jo vaig ser durant set anys una de les directores de comunicació del CGPJ i, per tant, tinc una certa idea de com funciona això per dins. Així que puc assegurar, sense por d'equivocar-me, que cap periodista que treballi per a un tribunal no enviaria un missatge com aquest a un xat de periodistes sense tenir el vistiplau del seu president. Ja veuen, fins i tot si la font hagués estat un magistrat corrent del tribunal, dubto molt que algú s'hauria atrevit a fer-ho públic sense permís del president de la sala. Així almenys ho hauria fet jo. El rampell no va ser del gabinet de premsa, això ja els ho puc assegurar. Són uns professionals i saben que tenen entre mans pólvora del rei.

I és aquesta certesa la que em fa reflexionar sobre el missatge de fons que hem de llegir després d'aquest episodi i que després els explicaré. Les reconstruccions forenses no són el meu àmbit, però si hagués de fer una recreació del que va passar, de la seqüència del rampell, apostaria pel següent: la primera descàrrega es va produir abans del migdia, atès que una prestigiosíssima periodista de tribunals publicava ja les 12.21 que "un segon després" que les presons catalanes decidissin enviar a casa a complir el confinament els condemnats pel procés, el Suprem reaccionaria com no li corresponia fer-ho. Ella citava fonts del Tribunal Suprem i això es tradueix per "magistrats del Tribunal Suprem". No hi ha més. Podem estar segurs que ella va parlar amb un magistrat.

He de deduir que el famós whatsap del gabinet de comunicació, que es produeix a les 13.10, és una espècie de reacció a això. Jo apostaria perquè alguns periodistes quan van llegir la seva competidora van trucar per contrastar i el resultat és una informació simultània per a tothom en la qual, de nou, s'afirma que el Suprem farà coses per a les quals no és competent i les quals mai no podria posar en marxa sense concurs de la Fiscalia. Em diuen que tan sols una persona va preguntar que com casava això amb un 100.2 que no depèn del tribunal sentenciador. En tot cas, pocs o ningú van publicar aquests dubtes, sinó que es van llançar a amplificar-ho, i no va quedar cap dubte que arribaria a les orelles adequades. No sé si el del rampell no comptava que la qüestió assolís tanta rellevància o si va llançar l'envit precisament perquè quedés clar.

Fins aquí el que podria haver passat. És la meva hipòtesi de treball. És possible que mai no arribem a saber exactament què va passar. Recordin l'enregistrament que parlava d'una magistrada amiga de l'Audiència Nacional, que havia xerrat a uns encausats la intervenció de les seves comunicacions. La justícia, la pobra, no ha estat capaç mai de descobrir qui va ser, encara que treballin braç a braç amb ella. Aquí podríem pronosticar el mateix.

Viure d'una forma tan íntima, tan personal, tan interna, les vicissituds d'un cas la sentència del qual has posat i que ja no depèn de tu, ni és normal ni és sa. I això és el que ens diu clarament aquest episodi

La qüestió més rellevant, a parer meu, és el que revelen el missatge i el rampell. Ja no hi ha cap dubte d'una cosa que fa mesos que escric: el Suprem té una relació massa estreta, massa visceral, amb aquesta causa. Creguin-me, tampoc no és el que passa normalment. Els jutges no viuen estremint-se, lamentant-se, ni posant el crit al cel cada vegada que una resolució seva és revocada o un jutge de vigilància —que seria qui és competent— dona un permís o pren decisions respecte als seus penats. De vegades, ja dic, fan un comentari i d'altres ni se n'assabenten. Això de viure d'una forma tan íntima, tan personal, tan interna, les vicissituds d'un cas la sentència del qual has posat i que ja no depèn de tu, ni és normal ni és sa. I això és el que ens diu clarament aquest episodi. Tan visceral és la relació amb aquests penats en concret que es reacciona a una intenció feta pública en un mitjà llançant un llamp destructor sobre els caps de funcionaris sobre els qui no tens jurisdicció, sense que es bellugui un pèl de la barba.

Per això estan fent córrer per a consum intern, a qui pregunta sorprès, que no era una amenaça ni una comunicació oficial ni res per l'estil, sinó que es tractava d'un comentari a la babalà que no s'hauria d'haver publicat. Ja es deuen imaginar que això vaticina que el merder se'l menjaran els funcionaris eventuals que formen aquest servei de premsa, que aguantaran el tipus per no deixar al descobert a qui els va donar l'autorització per difondre aquest missatge. Insisteixo, ni boig un periodista dels que treballen per al tribunal hauria enviat aquest contingut sense permís. Ni boig.

A més de la visceralitat tenim també un clar biaix de parcialitat. No sabem si finalment l'Europarlament concedirà un suplicatori per a Puigdemont i els altres que queden per jutjar, però, ¿algú pot pensar que aquest mateix tribunal no està contaminat, no ha mostrat que és molt poc imparcial, quan agafa aquests rampells fins i tot amb qüestions que no són de la seva competència? Tot fa pudor de prejudici.

El rampell ha deixat al descobert coses que ja sabíem.

El que ja no sé és per què just les juntes de tractament de les presons en les quals es troben els presos del procés no han aplicat a cap intern amb un 100.2 el confinament a casa mentre que almenys 15 persones en aquesta circumstància en altres centres han sortit per aquest motiu.

No pensem que, al final, els va fer por una amenaça que no es podia complir. Això tampoc no seria gaire professional.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Joan J. Queralt
Opinió El whatsap de l'escàndol Joan J. Queralt
Elisa Beni
Opinió El virus no mata la intriga Elisa Beni