"—Que el meu Senyor no s'enfadi si hi insisteixo: i si hi hagués deu justos?
—Tampoc no els destruiria per consideració a aquests deu."
Gènesi 18, 20-31

Ja deuen conèixer el relat bíblic: Jahvè ha decidit destruir Sodoma i Gomorra pels seus nombrosos pecats i Abraham comença una mena de regateig amb Déu per salvar-les. Posa davant seu la injustícia d'acabar amb tots indiscriminadament quan hi pot haver entre ells 50, 45, 20 o 10 homes justos i el Senyor, el jutge universal, deixa clar que només per no ser injust amb un grapat és preferible estalviar-los l'aniquilació a tots. És bíblic que protegir l'home honrat és més important fins i tot que castigar els culpables. Poca gent en aquest país sembla recordar-ho, ni tan sols els jutges terrenals. Ara el que és cívic, d'ordre, és preferir que els drets civils siguin trepitjats pels encarregats de protegir-los a canvi d'aconseguir pírriques victòries, com multar uns quants que fan festa i enrenou en un pis i que es posen fanfarrons. A això hem arribat.

És d'una gravetat extraordinària el fet que la policia d'un estat democràtic hagi tombat les portes de dos pisos per entrar sense ordre judicial en un lloc on s'estaven, com a màxim, cometent infraccions administratives. Per a això s'han basat en el que el professor Manuel Maroto anomena la "polisprudència", és a dir, l'elaboració i interpretació pròpia que fa la policia de les normes penals, interpretació que està estrictament reservada als jutges. En aquest despropòsit d'argument diuen que, atès que a través de la porta els van ordenar obrir i identificar-se i com que no la van complir, es va produir un delicte flagrant de desobediència que els habilitava a entrar. Per reducció a l'absurd, veuran clarament que si donéssim per bona aquesta aberració, decauria per sempre la inviolabilitat dels domicilis, ja que n'hi hauria prou que ens ordenessin obrir i no volguéssim per produir una desobediència habilitant per entrar per la força i sense mandat judicial. El Constitucional es va carregar la llei Corcuera de la puntada de peu a la porta i aquesta parlava de casos de delictes contra la salut pública, i ara ho pretenen aplicar no ja per a delictes, sinó per a infraccions administratives!

La policia també s'ha esmerçat a explicar, a tothom qui li compra el relat, que un pis turístic no és "domicili" i que, per tant, no van violar res i hi poden entrar. Existeix una clara jurisprudència del Constitucional sobre el sentit ampli de la inviolabilitat i, en aquest sentit, domicili és qualsevol lloc idoni i tancat que l'habitant destini a dur a terme activitats íntimes o al marge del coneixement i mirades dels altres, incloses habitacions d'hotel, caravanes i, fins i tot, esclar, ves per on, pisos turístics. Si dins estàs prenent copes sense mascareta, fent soroll o fotent un clau amb un no convivent, no canvia res.

Hem vist una magistrada denegar l'habeas corpus, avalant en certa manera la violació del domicili, i, el que és encara pitjor, hem vist el Ministeri de l'Interior i la portaveu del govern més progressista que diuen que ha tingut Espanya avalar un excés així

L'acció no se sosté. És un abús infame dels drets civils i obre una porta perillosíssima a una deriva que podria acabar en un estat policial. En aquest cas, a més, els abusos no s'han comès ni per rastaflautes ni per antisistemes ni per independentistes. Eren turistes rics i al calabós hi va acabar una opositora a advocada de l'Estat, filla d'un registrador de la propietat. Ho dic perquè potser això fa que els ben pensants, la gent d'ordre i fins i tot les dretes siguin capaços de valorar els fets sense orelleres ideològiques. És una barbaritat policial que no poden tapar tirant-hi a sobre cap sac de prejudicis.

Davant d'aquesta salvatjada sagnant contra els drets civils comesa per policies —en ambdues actuacions, amb la presència del mateix subinspector, amb número xx666—, podríem afirmar que tenim un problema amb la policia, que no tenen formació en drets fonamentals, que es creuen els amos del món. Podríem, però resulta que hem vist una magistrada denegar l'habeas corpus, avalant en certa manera la violació del domicili i, el que és encara pitjor, hem vist el Ministeri de l'Interior i la portaveu del govern més progressista que diuen que ha tingut Espanya avalar un excés així. És inconcebible. Sabem que han posat de ministre de l'Interior el magistrat que més condemnes ha costat a Espanya per violació de drets humans. Sabem que molts jutges d'instrucció es creuen que són els caps dels policies, motiu que ens hauria d'animar a avançar cap a una instrucció fiscal i a la creació de jutges de garanties. Sabem que s'ha posat de moda a Espanyistan pensar que donar suport a la policia és guai i criticar els seus excessos poc patriòtic. Però, com es pot consentir que la portaveu d'un govern de socialdemòcrates i comunistes ens vingui a explicar que està bé rebentar les portes dels pisos perquè són turístics? Ha dit Montero que "no era casa, sinó un apartament turístic, que contravenia l'actual normativa sanitària". Un govern amb doctors en constitucional i amb tres magistrats! Un govern que hauria de ser un paladí de la defensa dels drets fonamentals i de la pedagogia perquè siguin compresos! Deu ser que els socialdemòcrates d'aquí tenen un petit problema amb la idea de donar suport a la policia i amb la de demostrar que són gent d'ordre. Ho vam veure amb la puntada de peu a la porta i amb el suport a certes barbàries antiterroristes. No s'esmenen.

La democràcia s'està convertint en una qüestió de meres majories d'opinió i cada dia que passa queden menys persones capaces de detectar l'olor sagrada d'un dret fonamental

Espero també que els liberals que hi hagi en aquest país siguin conscients de la deriva antidemocràtica que suposa avalar aquesta mena d'accions policials sense control judicial. Espero que surtin a dir-ho, perquè en la defensa dels drets civils no hi ha ideologies, només hi ha demòcrates i partidaris d'un sistema policial incompatible amb la democràcia. Fins i tot el magistrat Ollero, amb el seu segell opusí, va ser capaç de plantar-se davant dels seus companys del TC quan es van disposar a trepitjar principis sagrats (vegi's el vot sentència “puta bandeira). Si ell va poder, vostès també poden i ho han de fer.

Estem arribant a un punt molt perillós. No existeix ni coneixement ni sensibilitat sobre drets i llibertats en la ciutadania. Hem instruït enginyers, bioquímics, físics nuclears i ens hem oblidat d'explicar-los el més bàsic. La democràcia s'està convertint en una qüestió de meres majories d'opinió i cada dia que passa queden menys persones capaces de detectar l'olor sagrada d'un dret fonamental. Això amenaça de convertir els principis bàsics de l'estat de dret en contramajoritaris. Ja fins i tot la premsa fa olor de periodista que pensa que la seva feina no és fiscalitzar el poder —també el de coerció policial— sinó preservar les seves fonts de forma servil i acrítica.

No sé amb quants homes justos, capaços d'ensumar la degradació dels drets i llibertats, se salvarà la democràcia. Si depengués de Jahvè, potser n'hi hauria prou amb deu, però com que no existeix i ens hem de defensar sols, no sé on hi ha la línia més enllà de la qual l'estultícia, la falta de finesa jurídica, la por i la desídia acabaran arrasant el ja deteriorat estat de dret que ens va quedant.

Té mala pinta, Marlaska. Fa pudor, Sánchez.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat