"Amic, jo hi veig molt clar però el món és cec"

Butch Cassidy a Dos homes i un destí

 

L'elecció de Puigdemont, Junqueras i els altres exconsellers com a eurodiputats aconseguirà, sens dubte, que el tauler del joc jurídic es desplaci a les entranyes d'Europa. No en queda altra. Malgrat tota la voluntat que es posa en cercles jurídics, periodístics o polítics madrilenys per insistir que tot està controlat i que se solucionarà sense cap dificultat. Jo no puc assegurar-los si se solucionarà o no, però sí que puc asseverar que d'aquí al 2 de juliol viurem un mes de vertigen en aquest tema.

En realitat, viurem dos mesos de vertigen paral·lels, per dir-ho així, perquè la situació dels electes és ben diferent i, per tant, els moviments de les seves defenses hauran de ser diferents i davant de diferents instàncies. Dos homes i dos camins. Dos homes i el mateix destí? Això s'ha de veure.

En primer lloc, la partida d'Oriol Junqueras s'iniciarà a Espanya, cosa que no succeirà amb Puigdemont. Junqueras haurà, en primer lloc, de renunciar a l'acta de diputat nacional i sol·licitar permís al tribunal perquè li permeti anar a jurar la Constitució davant de la Junta Electoral Central. Aquest acte, imposat per la legislació espanyola i no per l'europea, no inclou això que s'ha anomenat la "recollida de l'acta d'europarlamentari", ja que, en realitat, no hi ha res a recollir. Jurada la Constitució, Espanya haurà de remetre la llista d'electes al Parlament Europeu. Aquest és l'acte que no podrà dur a terme l'expresident, ja que és obvi que no vindrà a Madrid a fer-ho. Obliden que hi ha alguns actes administratius que s'han de fer a Brussel·les i, finalment, que cal ser el dia 2 de juliol a Estrasburg per asseure's a la cambra. Totes aquestes coses que sembla que Puigdemont sí que té molt més fàcil de fer.

L'elecció de Puigdemont, Junqueras i els altres exconsellers com a eurodiputats aconseguirà, sens dubte, que el tauler del joc jurídic es desplaci a les entranyes d'Europa

Així doncs, Junqueras depén de la voluntat del tribunal de deixar-lo sortir a jurar ―cosa que sens dubte podrà fer― i, després, de la incògnita de com fer els tràmits administratius i arribar a Estrasburg. Tot això és molt més complicat. Aquests dies un catedràtic apareixia en un diari nacional i perorava que després d'acatar la Constitució, hauria de ser suspès immediatament a Espanya i ni tan sols no enviar el seu nom com a electe. No aclaria per qui rebutjaria el tribunal aquesta pilota i no sé si és que pensava que el que no han assumit en la seva jurisdicció ho farien en el cas d'un electe de la Unió Europea. Més aviat, crec que el mateix Tribunal Suprem és molt més conscient que la immunitat dels europarlamentaris té aspectes diferents de la dels diputats espanyols i, el que és més important, és de més abast. Així que hi ha veus jurídiques que no descarten que en el cas de Junqueras sí que calgui demanar un suplicatori a l'Eurocambra, encara que el temps correria mentre es redactés la sentència, ja que el judici hauria acabat.

Un altre camí és, sens dubte, el de Puigdemont, perquè ell no depèn del tribunal espanyol per fer les seves gestions i perquè, sens dubte, podrà al·legar la seva impossibilitat de complir un tràmit en territori espanyol, ja que és un europeu que pot moure's lliurement per Europa... excepte pel seu país d'origen. Inexplicable. En cas d'una primera negativa, també té les seves possibilitats de recurs intactes i, sens dubte, no tindria cap problema per ser físicament a Estrasburg excepte que... s'activessin un altre cop les euroordres. Desactivades ni França és un problema.

Així que durant aquestes setmanes assistirem als moviments jurídics que es produiran tant a Espanya com a Brussel·les i, sens dubte, no són tan senzills ni de solució tan unívoca com alguns estan venent en els cercles polítics i de poder i de la Villa y Corte. Perquè el cert és que en aquests cercles hi ha qui afirma que se'ls ha assegurat que es coneixen les estratègies jurídiques d'ambdós polítics catalans i que es tenen estudiats tots els escenaris per retallar-les. Fins i tot parlen de converses entre mandataris polítics com si els afinadors funcionessin també en les instàncies europees. No es pot ser taxatiu, però, sens dubte, l'aplom amb què alguns donen per fet en els cercles que aquesta aventura europea dels polítics catalans expatriats i de Junqueras acabarà de cop, és potser un pèl arriscada. Des del Tractat de Lisboa, el corpus jurisprudencial i els desenvolupaments jurídics de moltes d'aquestes qüestions són enrevessats i multidisciplinaris. Jurídicament no és gens senzill.

En algun cenacle madrileny es deia aquests dies que la Unió Europea no permetrà que els independentistes guanyin la partida de l'Europarlament perquè no interessa a molts estats que tenen problemes similars. Sembla que no s'adonen que el que no interessa en absolut és que el que decideixin pugui ser utilitzat per aquells estats que ja han advertit per la seva falta de tarannà democràtic. I més en una Europa flagel·lada pels ultres. Consagraran el principi que un país membre pot no permetre als eurodiputats electes prendre possessió, només detenint-los o acusant-los d'alguna cosa, i que pot fer-ho un cop han estat elegits? Potser és donar idees a Orbán i a altres de la mateixa mena. Aquí res no és innocent ni surt de franc.

Queda, doncs, partit.