"No hi ha res just o injust que no canviï la seva naturalesa amb el canvi dels punts cardinals"

Bernard von Brentano

Per molt que gratin les capes de gel i que aixequin a palades la neu, no trobaran gaires referències en la premsa madrilenya de la reunió de la JURI que tindrà lloc demà dijous al Parlament Europeu per oir a porta tancada Puigdemont, Ponsatí i Comín, sobre la petició de suplicatori. Tampoc no n'hi va haver de la negativa de la justícia belga a lliurar Puig. Silenci. Com el que es fa a la terra quan la nevada deixa en suspens la vida.

No és que cregui que aquest canvi en l'interès per les peripècies jurídiques del cas Puigdemont tingui a veure amb la meteorologia. És una qüestió que ja no dona de si en la guerra política i, a més, no està gens clar que les derrotes no s'acabin acumulant com la neu als carrers. El que no interessa al relat polític tendeix a desaparèixer de les portades i així ens va. Amb prou feines l'intrèpid González Pons va fer unes declaracions fa menys d'un mes: "Ventilarem el suplicatori i enviarem Puigdemont a Espanya quan pugui reunir-se la Comissió Jurídica". La comissió es reuneix demà dijous a la tarda, si entre les filomenes i els virus no impedeixen que arribin a Brussel·les les persones imprescindibles. D'aquí que després d'això enviïn Puigdemont cap a Espanya hi ha un abisme tan gran, tan gran, tan gran que gairebé tendeix a l'infinit. Sembla com si Pons digués al món que el suplicatori és el redoblament final i que si s'aprovés, la sort estaria tirada i veuríem l'expresident en una presó espanyola esperant que el jutgi el Tribunal Suprem i, la veritat, les coses no són ni de bon tros així.

Primer, perquè no està clar que el suplicatori es concedeixi —aquesta és una decisió política que sortirà del vot dels parlamentaris— i, segon, perquè el que autoritzaria el Parlament Europeu en aixecar la immunitat seria que la justícia pogués ocupar-se de Puigdemont, Comín i Ponsatí. Esclar, però, quina justícia? Doncs la belga, òbviament, que és el lloc en el qual resideixen (deixem a un costat Ponsatí de moment). El que l'Europarlament obriria seria el camí de la resposta sobre l'OEDE, tal com ha passat amb Puig, i això ho veuria el mateix jutge d'instància que ha vist el cas de Puig i la mateixa sala d'apel·lacions que va resoldre sobre Puig, amb l'actuació de la mateixa Fiscalia que ha cedit i ha desistit de continuar recorrent. Veuen?

Per això és tan interessant la lectura de la resolució belga que denega el lliurament de Puig que acabo d'esmentar. La sensació que em queda és que els col·legues belgues han vist perfectament el llautó als col·legues del Suprem espanyol i que tenen claríssim el que han estat fent per quedar-se amb la competència. Tant com ho tinc jo i molts altres que des del principi diem que s'han retorçat i fins i tot canviat les normes per treure de Catalunya l'assumpte.

La sensació que em queda és que els col·legues belgues han vist perfectament el llautó als col·legues del Suprem espanyol i que tenen claríssim el que han estat fent per quedar-se amb la competència

"El Tribunal Suprem espanyol s'ha declarat reiteradament competent per jutjar tots els coacusats sobre la base de l'estreta connexió entre els delictes sense que existeixi una base legal explícita per ampliar aquesta competència (...) es constata que hi ha motius fundats per creure que l'execució de l'OEDE produiria vulneració dels drets fonamentals", diuen literalment els belgues. No existia una norma prèvia i explícita sobre aquesta competència, sinó que aquesta s'ha muntat sobre connexions que tampoc no veuen gens clares. Per a això el tribunal belga ha considerat oportú estudiar les conclusions de l'estudi del Grup de Treball sobre Drets Humans de l'ONU, del qual afirmen, com és lògic, que és un organisme que compleix els requisits d'emetre informació objectiva i fidedigna. És probablement en aquest informe en què han anat llegint una rere l'altra les trampes, l'enginyeria jurídica, o com ho vulguin dir, que s'han anat fent des de l'inici del procediment per aconseguir que la competència recaigués en els òrgans centrals de Madrid: el Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional.

Exposen els belgues que el seu propi estat ha estat condemnat dues vegades per Estrasburg —per vulneració de l'article 6— per haver-se arrogat la Cort de Cassació belga, el seu TS, competències tenint en compte la seva pròpia jurisprudència i no normes "explícites" prèvies. Aquí els enxampen. Sembla que és un costum que no només es troba a Espanya. Seria massa senzill acceptar-ho, perquè permetria a qualsevol cort suprema aconseguir qualsevol assumpte que volgués. En tindrien prou de fer ells la seva pròpia jurisprudència per donar suport a les seves pròpies accions sense que cap altre òrgan inferior del país pogués contradir-los. Exactament el que ha passat aquí.

En la resolució belga es parla també de les declaracions polítiques pronunciades per magistrats que posen en qüestió la presumpció d'innocència. No és cert que els jutges tinguin una llibertat d'expressió tan àmplia que els permeti dir el que vulguin també sobre temes sobre els quals es pronunciaran. Fa molta vergonya que els ho hagin de recordar altres col·legues des de fora.

Així que Puig es queda i gairebé sembla que Puig...demont també. Amb aquesta argumentació resulta impossible pensar que tot i concedir-se el suplicatori els belgues l'entreguin. Les normes "explícites" prèvies deixen ben clar que són els òrgans catalans els competents.

Potser en aquest marc hàgim d'inscriure la proposta de ponència que Conde-Pumpido presentarà per resoldre l'empara presentada per Meritxell Borràs en la qual també qüestiona aquesta competència. S'ha avançat que el magistrat progressista del Constitucional, amic de sempre del fiscal Zaragoza, defensa també la idea de la competència perquè els fets delictius són inescindibles uns dels altres. Potser si el Tribunal Constitucional resol a temps, aquesta resolució es considera una carta per portar-la als belgues si han d'estudiar el cas Puigdemont, però tampoc no canviaria en cap cas la interpretació que fa la sobirana justícia belga. Recalco això de sobirana per aquest costum que es va estendre entre part de la judicatura espanyola de menystenir i fins i tot faltar als jutges estrangers que no compren els tripijocs amb tanta facilitat com ells. El cert és que la mateixa por que diu Llarena que li fan els belgues els fa als belgues Llarena. No sé si m'explico.

En tot cas, mentre passa tot això, a Madrid es parla només del temps.

Pot ser que alguns al centre de la Villa y Corte es quedin al final de tot aquest assumpte glaçats. No sembla que finalment els donin la raó.