"Quan algú tracta els homes com a gossos en els seus arguments temo que els tracti també com a gossos a la pràctica"

G.K. Chesterton

No hi havia res més evident que l'emergència de posar-nos a cobert de l'extrema dreta. Tots. Perquè ni mesetaris ni catalans ni bascos ni ningú amb veritables idees democràtiques estava a recer. Així ho vaig escriure la mateixa nit electoral i així ho estic reflexionant des d'aleshores, compungida pel fet que tres milions i mig de persones hagin comprat la idea que trencar amb els drets i llibertats pot ser la solució a res.

Aquesta inquietud era generalitzada. L'ambient que es respira en algunes zones, i a Madrid és particularment evident, resultava inquietant. Pedro i Pablo, Pablo i Pedro, ho han hagut de sentir com tots els altres. El que ha canviat des de juny és, sens dubte, el més de mig centenar d'ultradretans que s'asseuran a l'òrgan de màxima expressió de la sobirania popular. De fet, se'ls notava impacients. Que si bloquejar les euroordres, que si detenir a uns o il·legalitzar a uns altres. Calia donar un govern com més aviat millor a Espanya i amb vocació d'estabilitat perquè només quatre llarguíssims anys, que en l'actual temps encara ho són més, poden permetre reconduir, calmar, avançar, parlar, pal·liar, crear i tots els verbs que ens passin pel cap i que siguin contraris a involució i desastre.

Així que ha arribat el pacte del sentit comú. Un pacte que és una alegria, sens dubte, per a més de tretze milions de votants, però que es presenta com l'opció menys dolenta, la més esperançadora, per a molts altres votants de molts altres partits dels 16 que poblen el Parlament. Un estat centralista, la cadena perpètua, el racisme, les detencions per ordre política, el fi de les pensions, la suspensió de les autonomies i tants despropòsits més han de tornar a caure sota la capa de la irrellevància. Cal tornar a explicar a molta gent que els han enganyat i que els problemes que els aclaparen tenen solucions perfectament democràtiques. Estem, sense cap mena de dubte, davant d'un canvi de pantalla i un nou escenari que anirà modificant les coses com ha de ser, a poc a poc, sense batzegades, amb mirades i solucions apartades de la reacció i del centralisme involucionista.

S'obren nous horitzons. S'albiren noves perspectives. Crec que mitjançant suports o abstencions, la major part de l'arc parlamentari es negarà a votar al costat de Vox i en contra del govern que es prepara

Avui mateix hem sabut que l'advocat general de la UE diu al tribunal del TJUE dues coses clares: una, que Junqueras tenia immunitat i que hauria d'haver-se demanat un suplicatori a l'Europarlament per jutjar-lo i una altra, que això en aquest cas ha quedat desfasat, ja que ja està condemnat i inhabilitat en ferm. Així i tot, això té més arestes. Els arguments que apunta l'advocat general són els mateixos que, en un altre recurs, han plantejat Puigdemont i Comín. Ara decideix el tribunal, però hi ha moltes possibilitats que vegin arribar la seva acta com a eurodiputats en uns mesos i que puguin asseure's al Parlament Europeu. Com s'accepta llavors que Junqueras sigui a la presó quan resulta que era immune? Quina reacció tindrà davant d'això un govern progressista?

Europa és la clau en moltes coses. Per això és evident que l'extrema dreta de Vox comença a soscavar la mateixa idea d'Europa, perquè és l'últim fre davant dels abusos. Però aquesta mateixa Europa pot deixar clares algunes altres coses, entorn de la legalitat dels actes efectuats a Espanya, que hauran de ser assumits per un govern que serà, d'això no hi ha dubte, ferventment europeista.

S'obren nous horitzons. S'albiren noves perspectives. Crec que mitjançant suports o abstencions, la major part de l'arc parlamentari es negarà a votar al costat de Vox i en contra del govern que es prepara. És una cosa per pensar-hi molt. També espero que s'utilitzi la seducció i que aquesta prosperi en altres suports i abstencions.

Jo estic contenta perquè, tot i que no s'han resolt els problemes encara, reneix l'esperança que puguem afrontar-los amb la ment clara i la veu oberta a fer la política que durant dècades no s'ha practicat. També amb Catalunya.

No hi havia cap altra opció assenyada que no passés per fer-li un cordó sanitari al feixisme i el millor cordó que se m'acudeix és el que es teixirà. Encara sortiran més obstacles en el camí, però haurem deixat fora els kamikazes que volen agafar el volant.