“Si pedir la dimisión del Gobierno os parece un golpe de estado, veréis cuando os sentemos delante de un tribunal”

@Vox_Europa_ Compte oficial de Vox a Twitter

 

Ho tornaran a intentar. No sé si aquesta vegada obtindran resultats, però el cert és que des de la ultradreta i la dreta tornen a voler guanyar la batalla a través dels tribunals, imposant l'ús del dret penal com a substitut de la política, com ja van fer amb el conflicte català.

Aquesta vegada serà la pandèmia mundial que patim al nostre territori, com en tants altres, la que serà aprofitada per intentar recobrar el poder mitjançant instruments que no són la dinàmica parlamentària i les eleccions. Intentaran guanyar la partida com si la política fos un simple error de disseny del sistema i hagi de ser el sistema judicial, i sobretot el penal, el cridat a decidir sobre tot. Com deia ahir un magistrat social amb prou seny, que encara n'hi ha, anomenat Antonio Seoane: "Les mesures cautelars no tenen com a finalitat el salvament de la humanitat o l'univers, ja ens agradaria, sinó l'objectiu molt més modest d'assegurar anticipadament el que es resoldrà". Però ja sabem que en el sistema judicial espanyol hi ha molts jutges que sí que consideren que estan cridats a salvar, si no la humanitat, sí Espanya i la seva unitat i, per això, es consideren facultats per salvar-la dels perills de l'independentisme o del comunisme bolivarià o de l'amenaça que toqui en cada moment.

D'alguna cosa ha de servir haver anat situat els peons a les caselles. Però resulta que cap magistrat, encara que es consideri un gran superheroi, pot accedir a la resolució d'un tema si no l'hi posen davant, i és per això que últimament n'hi ha tants que, en termes futbolístics, estan disposats a deixar-los la pilota preparada en diferents instàncies a veure s'hi posen i marquen el gol que busquen. Ho estan provant en diferents jurisdiccions i en diferents fases, però, al final, la rematada de cap és qüestió del Tribunal Suprem i, com no podia ser d'altra manera, en qüestions penals, de la Sala Segona i del seu inefable president Manuel Marchena.

De fet, ja li han deixat sobre la taula la possibilitat de posar fil a l'agulla amb una querella presentada per un advocat —com a mínim extravagant— que acusa el president del govern espanyol de prevaricació i de lesions per imprudència, els mateixos delictes que va plantejar davant d'una jutgessa de Plaza de Castilla que li ha admès a tràmit la denúncia contra el delegat del govern espanyol a Madrid i que el va instar a anar per tots els territoris a fer el mateix amb qui toqui. Manos Limpias s'ha deixat caure amb una altra querella contra el delegat del govern espanyol, i Vox ha deixat clara la seva intenció de presentar-se com a acusació popular contra el president del govern espanyol i el ministre de Sanitat, com a mínim.

Una cosa és que la judicatura hagi de controlar les competències legals dels governs i una altra és que se superposi als controls parlamentaris de l'acció de govern si no li agrada, perquè això equival a donar un gran poder a unes persones a les quals no es pot demanar responsabilitats polítiques

Vull pensar que el Tribunal Suprem no entrarà en aquesta bogeria i que rebutjarà in limine totes aquestes temptatives d'instrumentalitzar la justícia per aconseguir objectius polítics espuris, però no en puc estar segura. Ja es va admetre i va tramitar i va portar a judici una querella tan improbable com la de Maza i ja hem vist una admissió a la Plaza de Castilla, en el jutjat penal. També tenim l'exemple de la quantitat d'interlocutòries dictades amb la intenció de judicialitzar també l'escassetat d'equips de protecció per als diversos col·lectius. Alguns col·lectius professionals han pensat que per aquesta via podien obtenir el que no els donen perquè no es pot obtenir. Així hem vist donar ultimàtums de 24 hores a les administracions per dotar de màscares o equips en demandes interposades per sindicats mèdics, policials o de secretaris judicials, fins a 16 interlocutòries he comptat. Han utilitzat la jurisdicció social i la contenciosa administrativa. El Tribunal Suprem els ha parat els peus en dos casos, però molts jutges de primera línia s'havien unit a la festa d'obviar que el que plantegen com una qüestió de riscos laborals no té aplicació en el cas d'una emergència sanitària sota l'estat d'alarma i que, com també ha dit el jutge Antonio Seoane d'un jutjat social de Madrid: "Les mesures cautelars no tenen com a finalitat el salvament de la humanitat o de l'univers, ja ens agradaria, sinó un altre molt més modest". I encara més i amb gran vista: "Sorprèn que no siguin els sindicats majoritaris els que plantegin aquestes mesures, sinó sindicats, legítims, de franja, defensors dels interessos corporatius, alguns d'ells minoritaris, altres amb opcions ideològiques igualment legítimes, en clara oposició al color del govern".

I és bo ressaltar que queden jutges que tenen clara la seva funció i el seu paper constitucional, perquè cada vegada n'hi ha més dels que creuen que els polítics no són capaços de solucionar els grans temes —això és el que va passar amb Catalunya— i que si ells s'arromanguen, ho aconseguiran. Aquesta interpretació expansiva de l'imperi de la llei és una tònica que s'està imposant a molts països occidentals i que els polítics de pitjor mena no dubtaran a explotar.

Una cosa és que la judicatura hagi de controlar les competències legals dels governs i una altra és que se superposi als controls parlamentaris de l'acció de govern si no li agrada, perquè això equival a donar un gran poder a unes persones a les quals no es pot demanar responsabilitats polítiques sobre les seves actuacions, com bé explica Sumption.

El tema, a més, s'allarga, ja que el Tribunal Suprem va ser el primer que va sortir del mig quan va començar el confinament. Lesmes i els seus van considerar que la seva funció no era d'urgència i se'n van anar a casa, fet que va indignar molts jutges, que van veure com es quedaven amb els serveis imprescindibles i sense directrius clares. Encara que sembla que des de casa estan molt pendents de tot el que passa, ja que hem vist com Marchena, de forma preventiva i difícil de comprendre d'acord amb les seves atribucions, ha sortit del silenci del confinament per amenaçar els membres de les Juntes de Tractament si decideixen que els polítics presos que es van acollir a un 100.2 no tornin a presó a dormir. No s'entén aquest rampell de sortir amb un comunicat a respondre a Capella i, sobretot, quan l'execució de les penes no és competència del tribunal sancionador, sinó dels jutges de Vigilància, no entenc en virtut de què "exigiran que identifiquin nominalment els funcionaris que prenguin aquests acords". Respecte al delicte de prevaricació que brandeixen sobre els seus caps, entenc que seria competència dels tribunals catalans i que haurien de comptar que la Fiscalia fes alguna cosa sobre això.

Ho fan a més amb un comunicat de premsa que contesta a una entrevista. Una cosa processalment innovadora.

Per això dic que els que deixen la pilota preparada a Marchena, per si s'anima a intentar el xut a porteria, potser ens sembla que estan bojos, però saben que estan jugant unes cartes que els serviran, com a mínim, per obtenir titulars i criminalitzar els adversaris. Ja hi tenen experiència, i a tot estirar... a tot estirar, no sabem fins on són capaços de portar les coses.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat