"La imparcialitat, virtut suprema del jutge, és el resultat íntim de dues parcialitats que s'aparellen"
Piero Calamandrei
Diu l'Excel·lentíssim Senyor Llarena, que així es firma ell mateix els informes, que l'escrit de recusació presentat pels advocats de Puigdemont contra ell per haver acceptat un premi concedit per una organització amb clars caires polítics "opera com un instrument de realitat augmentada que ofereix una imatge virtual (...) que menysté el quadre real". No ens diu res de la seva realitat escapçada i de la seva ceguesa respecte al menyspreu manifest que mostra a l'aparença d'imparcialitat imprescindible en la seva feina. En això és contumaç.
No sé si han llegit l'informe presentat sobre la seva recusació, no hi ha cap dubte que Llarena estima Llarena. S'estima l'home que considera un argument per a una recusació que "són diverses les institucions que han reconegut l'esforç i el rigor de l'activitat professional de qui informa". Presumeix que l'han premiat, per descomptat amb raó, per fer la seva feina o per una altra cosa? Esforç i rigor és el mínim que se li demana a qualsevol, però deixem-lo fer, que a l'home li fa il·lusió. No és l'objecte de la nostra reflexió ni tant sols si la seva actuació professional era "premiable", sinó qui la premia i si un jutge pot acceptar determinats afalacs sense que es vegi compromesa l'aparença d'imparcialitat. Un jutge matusser i vanitós els respondrà sempre que sí, que ell és la pera i que no només mereix tals reconeixements, tots, sinó que ell és un superhome al qual no l'afecta íntimament res d'això. Li dirà, per exemple, que el premi més sucós econòmicament del món jurídic, concedit per una companyia d'assegurances, mai no li commourà el més mínim, encara que sigui una de les grans litigants del país i que, a ell, 30.000€ no fan que es miri amb un íntim somriure el nom d'aquesta empresa. Tant és. Només que la concessió d'aquest premi produís la impressió en els sinistrats, per exemple, que la imparcialitat en els plets d'accidents es veiés compromesa, ja tindríem un problema.
L'acceptació per part dels jutges de premis d'entitats privades constitueix un problema sobre el qual molts volen tirar un vel encara que continua sobre la taula. Els principis de Bangalore resen: "Fora del tribunal, un jutge ha d'evitar l'ús deliberat de paraules o una conducta que pugui raonablement crear una percepció de falta d'imparcialitat. Qualsevol cosa ―des de les associacions o els interessos comercials d'un jutge, fins a les observacions que el jutge pugui considerar que no passen de ser bromes inofensives― pot menyscabar la percepció d'imparcialitat d'un jutge". Per això abans els jutges es comportaven gairebé com monjos, per això tenien por de sortir al món. Un bon dia van sortir-hi i, enlluernats pel resplendor, ja no van veure cap límit.
Sembla mentida que hi hagi tants jutges disposats a defensar que acceptar guardons d'entitats amb idearis i objectius polítics no compromet la imparcialitat
A partir d'aquest principi no sé com s'analitza que un magistrat accepti el premi d'una fundació el president de la qual exhibeix plantejaments polítics completament contraris a l'ordenament constitucional a què el jutge afirma servir. Rebre un premi d'un tipus que afirma: "No crec que la funció de l'Estat sigui ajudar els més febles. Els hem d'ajudar des de la iniciativa privada, l'Església, la caritat. Des de quan l'Estat ha de ser el papa i la mama?", és acceptar que et recompensi qui no creu que Espanya sigui un estat social, democràtic i de dret (article 1). Això és el que obertament expressa Íñigo Gómez-Pineda, el president de la Fundació Villacisneros, que es va encarregar també de glossar les virtuts del magistrat tan pagat de si mateix que no hi veu a dos pams de la cara. Els que el van premiar no només es refereixen al govern legítim com a "insofrible govern socialcomunista", sinó que el mateix Gómez-Pineda, la fundació està controlada per aquesta família, va arribar a plantejar: "No es podria pensar que tot aquell que està subvencionat per l'Estat perd el seu dret a vot?", contravenint clarament el text d'una Constitució que consagra el dret de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret (article 23). Pot algú afirmar que aquestes persones defensen els valors constitucionals? Pel que sembla, Llarena sí, ja que es va posar a les seves mans acceptant ser premiat per qui, amb aquestes premisses, repugna a qualsevol demòcrata. Per Llarena, aquesta entitat només "defensa tesis contràries a les dels advocats defensors" de Puigdemont, Comín, Puig i Ponsatí. Això sembla que posa cadascú al seu lloc.
El cert és que tant la doctrina del TEDH com els principis de Bangalore recalquen especialment la imparcialitat objectiva dels jutges, que és la percepció que de la seva posició d'imparcialitat tenen els ciutadans. En el cas de Llarena, aquest premi no només és que el privi d'aquesta percepció en el cas dels polítics catalans, sinó en el de qualsevol que no sigui un teocon, un teòcrata neoliberal i un totalitari. Segons els principis de Bangalore, la imparcialitat ha d'existir com a qüestió de fet i "com a qüestió de percepció raonable", perquè si existeix percepció de parcialitat, si d'aquests actes es deriva sensació de greuge o injustícia per als jutjables, "es destrueix la confiança en el sistema judicial" i aquest és el mal més gran que hi pot haver.
Sembla mentida que hi hagi tants jutges disposats a defensar que acceptar guardons d'entitats amb idearis i objectius polítics no compromet aquesta imparcialitat. No totes les organitzacions són iguals en aquest sentit, però sí les que tenen una clara activitat política. Pinochet va recusar un dels lords que el jutjaven per col·laborar amb Amnistia Internacional, però els drets humans no són política ―encara que la ultradreta vulgui fer veure que sí―, els drets humans són l'essència de les constitucions democràtiques.
Si el Tribunal Suprem decideix avalar que un magistrat pugui ser enaltit per qui té objectius i propostes polítiques clares ―algunes tan inacceptables com les citades―, llavors haurà contribuït a llançar una altra palada de terra sobre la tomba de la confiança en el sistema judicial.
No sé tampoc si els importa.