"La injustícia enverina fins i tot en dosis homeopàtiques"
Piero Calamandrei
Cada època té les seves figures entranyables. Al Far West hi havia el jutge de la forca, i ara que som civilitzats tenim els jutges de Twitter, molts s'assemblen als dels westerns i altres ho són de professió. Deuen haver gaudit aquests dies amb tot aquest espectacle entorn de la renovació del CGPJ, que es resumeix senzillament en dues premisses: la primera, que bona part dels jutges, i sobretot els conservadors, s'han constituït en un grup de pressió per aconseguir remenar ells les cireres, i la segona, que el PP posarà barra per continuar conservant als òrgans constitucionals la majoria parlamentària perduda.
Les espases estan tan amunt que no hi ha hagut cap fre a les manifestacions més peregrines. Les dels polítics ja les han sentit, però potser s'han perdut el jutge tuitaire que em va increpar, per retreure'm les meves premisses, afirmant que "això del CGPJ no afecta en res el dia a dia de la gent (...) que no ens venguin que és pels ciutadans i la democràcia, el que és rellevant és l'equilibri de poders". En aquesta frase, a més del disbarat evident, se n'amaga un altre que no deixa de ser interessant, ja que suposo que considera que alguns catalans, almenys, no són ciutadans i, per tant, no els incumbeix aquesta història de la renovació. De cap manera. Una de les qüestions que no s'han esmentat aquests dies és la relació palmària i manifesta entre els nomenaments que es disposa a fer el caducat Lesmes i els polítics catalans que es troben encara processats estant fora d'Espanya.
Escollir els noms dels tres nous jutges de la sala segona del Tribunal Suprem és tant com escollir els noms dels cridats a ocupar-se de Puigdemont, Comín, Ponsatí i fins i tot de la cassació del president Torra en el supòsit que sigui condemnat. De fet, tots els recursos presentats per ells estan aturats davant la falta de magistrats no contaminats en aquest òrgan judicial. Per això, és evident que aquells que siguin nomenats ara seran la tropa de refresc que, juntament amb Susana Polo, hauran d'afrontar aquesta tasca directament relacionada amb els polítics catalans. Fins al moment, estan pendents de resoldre's les apel·lacions a l'OEDE cursades per Llarena contra ells, així com contra l'ordre nacional de detenció i contra l'emissió del suplicatori a l'Eurocambra, entre d'altres. A més, caldria una sala d'enjudiciament en el cas que en un futur, cada vegada més llunyà, el Parlament Europeu concedís el suplicatori.
Els magistrats aspirants al Tribunal Suprem que no comparteixen el tractament penal que s'ha donat al tema del procés, que n'hi ha, tot i que callen, no entraran mai en aquesta sala si és Lesmes qui continua decidint
Així doncs, escriure els noms dels nous membres de la sala segona és tant com escriure els noms dels qui afrontaran aquests temes. És mal assumpte i poc recomanable que en nomenar un jutge per a un lloc de lliure designació se sàpiga per a quin plet se l'està designant, però és just el que passa. Per això és especialment greu que Lesmes s'entossudeixi a tornar a reactivar uns nomenaments estant el CGPJ prorrogat gairebé dos anys per sobre del seu mandat constitucional. No hi ha cap poder de l'Estat —ni legislatiu ni executiu— que estant en funcions mantingui totes les competències, excepte el judicial, que fa temps que va ascendir a l'Olimp democràtic del perquè ho dic jo.
La cosa pot ser molt diferent si els nomenaments els fa el CGPJ caducat amb majoria conservadora o un nou CGPJ. Agradarà o no, però aquesta és la realitat. Els magistrats aspirants al Tribunal Suprem que no comparteixen el tractament penal que s'ha donat al tema del procés, que n'hi ha, tot i que callen, no entraran mai en aquesta sala si és Lesmes qui continua decidint. Això és una cosa que als populars no se'ls escapa. Els he parlat en múltiples ocasions de l'enrocament que s'ha produït en el més alt tribunal espanyol respecte a aquesta qüestió, una mena de juramentats cridats a garantir la unitat d'Espanya i escarmentar els independentistes, que no sabem si persistiria incòlume amb la incorporació d'altres magistrats de perfil menys ultra.
El mateix passa amb la paralització de la renovació del Tribunal Constitucional, que afecta un terç dels membres, incloent la presidència i la vicepresidència. Ja sabem que diversos recursos d'empara que afecten polítics catalans, uns 18, hi continuen estancats i que està pendent el gran recurs sobre la sentència que no pensen començar a mirar fins al primer trimestre de l'any vinent. Aconseguiran que no es mogui la relació de forces de set magistrats conservadors i cinc de progressistes fins que no hagin acabat amb tot això? En el cas que fossin nomenats els nous magistrats, tal com mana la Constitució, potser no poden continuar garantint ni els resultats ni l'absència de vots particulars, tan necessaris per conèixer les diverses interpretacions que es poden fer de tot plegat.
Així que aquesta pugna de poder, que ho és, no és només entre el PP i el PSOE, ni contra Podemos, ni es refereix exclusivament a aquesta absurda reivindicació que pretén que solucionarem tots els nostres mals canviant la politització partidista per la politització corporativa. No, res d'això. Aquí està en joc també qui escriu els noms dels jutges de Puigdemont, Comín i fins i tot Torra. Creuen que la dreta ho deixarà escapar?
No és gaire possible que desisteixin d'aquest enrocament en un poder que ja no tenen. El que sí que ho és, de possible, és que la determinació dels cridats a portar el que queda del cas català per un òrgan caducat, serà utilitzat per les defenses dels afectats a Europa. Igualment, és molt probable que intentin impugnar uns nomenaments que afecten directament persones concretes amb noms i cognoms... catalans.
Això sí, no oblidin les sàvies paraules del jutge tuitaire: això del Consell no incumbeix els ciutadans. Encara sort, escolti. Ara pregunti-ho als que he esmentat.