Això de Hasél

"La llei mai no farà els homes lliures; són els homes els que han de fer la llei lliure".

Henry David Thoreau

Pablo Hasél és un tipus que no fa res per caure bé. A mi, de fet, no em cau bé. Potser està relacionat amb el seu costum d'empènyer i empipar periodistes quan treballen o amb la seva pretensió de dur a terme una campanya personal de desobediència civil pensant que mai no tindrà conseqüències, la qual cosa trobo o infantil o covarda. No ho sé ben bé. No em cau bé i precisament per això soc més conscient que no tinc cap altre remei que sortir en defensa que les seves expressions a Twitter, que jo mai no utilitzaria com ell, no poden ser penalitzades amb la presó.

Així que si dic aquí "Jo també soc Hasél", ho dic estrictament en aplicació de la frase d'Evely Beatrice Hall: "Estic en desacord amb el que dius, però defensaré fins a la mort el teu dret a dir-ho". I sí, la va dir una dona i no Voltaire, encara que a alguns els satisfaci menys.

Pablo Rivadulla mai no hauria d'haver estat condemnat a aquests nou mesos de presó per onze tuits. El problema d'aquesta condemna resideix tant en el mateix tipus delictiu com en la forma en què el van aplicar els jutges. Estrasburg ens condemnarà per aquesta sentència si el Constitucional no ho soluciona abans, però, mentrestant, ningú no podia fer res per evitar que s'executés l'ordre de l'Audiència Nacional que ingressi a la presó. Això és un estat de dret. Els que demanen al govern espanyol que aturi l'ingrés o exigeixen que la pressió de la protesta o els manifestos aconsegueixin canviar una ordre donada per un tribunal estan demostrant que ni entenen ni respecten ni volen un veritable estat de dret. Entre ells hi ha el mateix Hasél i tots els que han criticat el govern espanyol per no fer res per impedir la detenció i ingrés a la presó. Jo no vull que els governs puguin parar les ordres d'empresonament dels tribunals, com tampoc no vull que puguin forçar-les. Després no saps quin govern és el que tens entre mans i passa el que passa.

Això va ser precisament el que va passar l'any 2000. La "culpa" del PSOE no ve d'ara sinó d'aquell moment en què Zapatero, amb el seu talante, va firmar el pacte antiterrorista i poc després es va veure abocat a donar suport a les reformes que Aznar va fer al Codi Penal per lluitar contra el terrorisme. En aquesta reforma, el PP va colar la idea que no regís l'exigència d'una incitació o una provocació efectiva a la violència per poder enviar algú a la presó. Una bogeria. Per això cal anar molt amb compte quan s'introdueixen reformes en calent que aparentment només van en perjudici dels "dolents", perquè després mai no saps si tu acabaràs sent un dels dolents, depèn de qui ho interpreti. Tan insensat va ser que el mateix Tribunal Constitucional ja va haver de dir que de cap manera, i que sense una incitació efectiva perquè els receptors del missatge actuïn violentament no es pot condemnar. I així ho afirma també la sentència del Suprem 378/2017, que considera que cridar "Visca els Grapo!", que no existeix, no és delicte. Això és el que passa, que als onze tuits de Hasél no hi ha cap incitació a cap tipus de violència, com van deixar clar en els seus vots particulars els magistrats del Suprem Ana Ferrer i Miguel Colmenero i la magistrada de l'Audiència Nacional Manuela Fernández Prado. Això és precisament el que dirà el TEDH, que té una jurisprudència molt clara sobre això.

No podem seguir tenint tipus penals destinats a castigar la paraula que no té conseqüències ni les busca i, el que és molt important, tampoc jutges disposats a aplicar-los fins i tot quan no correspon

Així que, com es veu, error dels legisladors i error dels jutges que l'apliquen. Hi ha un sector de la societat, i penosament de la judicatura, que veu bé que s'enviï la gent a la presó per expressar idees que els resulten odioses encara que no busquin ni tinguin cap resultat en la vida real. Això es comprova en una dada tan curiosa com que aquest delicte d'enaltiment de terrorisme amb prou feines va tenir condemnes mentre estava viva ETA. Deu ser que els magistrats dedicats al terrorisme llavors sabien el que tenien entre mans, cosa que no passa amb els que van arribar a l'Audiència Nacional quan ja no hi havia por que et costés la pell. Mentre va durar el denominat cessament d'activitat sense atemptats hi va haver, tanmateix, deu condemnes, i una vegada desapareguda la banda terrorista, el 2015, n'eren ja 25. Caldria sumar-hi totes les posteriors inclosa aquesta.

Aquest és un gran problema d'aquest país i no sé si l'acció política de Hasél ens el solucionarà. Acusen el govern socialista d'actuar mogut per la pressió i les víctimes es resisteixen a aquesta reforma —ai, si mai no s'hagués abandonat el principi que l'opinió de les víctimes no ha de comptar a l'hora de legislar!—, però el cert és que aquest delicte, com la resta dels delictes apologètics i d'opinió que ens han colat al Codi Penal amb l'anestèsia del terrorisme, haurien de ser revisats. També els que condemnen les blasfèmies, òbviament, i els de la llei mordassa. Un país és la radiografia de la seva llibertat d'expressió, que és la primera que sol resultar assassinada.

Després va Hasél i es tanca a la Universitat, com si es tanqués en sagrat, per convertir la seva detenció en una altra performance de protesta. Doncs molt bé. He de recordar-li que la desobediència civil comporta l'acceptació que les normes et seran imposades i en patiràs l'aplicació. Tenim l'exemple dels insubmisos a la mili. Hasél no només es dedica a rapejar i a penjar tuits, sinó que ha tingut altres actituds contràries a la llei. Aquesta deu constituir la seva forma de rebel·lió, però és ingenu pensar que no ha d'acatar el que es derivi d'això.

He de dir, com han dit altres, que en aquesta condemna de nou mesos que l'ha portat a presó soc Pablo Hasél, però no respecte a un altre tipus d'accions que no són encara fermes i que no tenen res a veure amb la llibertat d'expressió. Aquestes també podien haver estat el detonador del seu ingrés.

No podem seguir tenint tipus penals destinats a castigar la paraula que no té conseqüències ni les busca i, el que és molt important, tampoc jutges disposats a aplicar-los fins i tot quan no correspon. Si Hasél ha contribuït que definitivament es produeixi una reforma d'aquest tipus penal i d'altres que estan produint retallades similars, llavors aquest màrtir en què l'estan convertint ja haurà servit per a molt.

No, Hasél no em cau especialment bé, però en una democràcia sana els defensors de la llibertat d'expressió hem de sortir en bloc quan s'atropella a gent com ell, abans de tenir la trinxera a la porta de casa nostra.