"Sortir de festa i no beure és com anar de romeria i no resar"
Enrique Bunbury
No sé si Le Carré és prou adequat per llegir en ple sol. Pertinentment intel·ligent, però en ocasions massa complex per ser llibres que un deixa per anar a banyar-se o abandona a l'hora de la migdiada i reprèn quan li ve de gust. Per si de cas, tenim la nostra pròpia pel·lícula d'espies mediterrània.
Una nova modalitat de feina coronavírica. A la premsa francesa se n'ha parlat molt i s'han recreat fent públic el perfil que es busca per a aquesta nova tasca. Es tracta del detectiu covid o el fester infiltrat i consisteix a contractar joves detectius per impedir les festes il·legals. Una idea balear amb moltes arestes. La seva missió seria infiltrar-se entre els convidats abans que les festes comencin per poder avisar la policia i es puguin desallotjar les festes a temps. No és broma. El cap de premsa de l'ajuntament eivissenc ho ha explicat amb tots els detalls. Tants detalls que ja sabem com seran aquests espies que arriben amb la calor: joves, que semblin estrangers, d'entre 30 i 40 anys i "amb alt poder adquisitiu", tal com ja han encarregat a una agència de detectius que els busqui per al mes d'agost. No es qüestionin si quan tens aquesta edat i aquest poder adquisitiu estàs disposat a anar a Eivissa a treballar de delator. Això pot ser que no s'ho hagin plantejat. Tampoc que esbombant els termes de la recerca tota la gent d'aquesta edat amb aires sospitosos serà vetada de qualsevol esdeveniment ludicofestiu.
Tur, el cap de premsa eivissenc, ha dit als periodistes francesos que les festes il·legals "són organitzades per veritables màfies" que "fan pagar fins a 100€ per l'entrada". Renoi quina exclusivitat! Diuen que tenen ja diversos candidats a festers infiltrats arribats de diversos països d'Europa, però que l'illa "només agafarà professionals" de la delació festaire. Això és un no parar. Le Carré i el fester eivissenc. Els serveis secrets progressant al Mediterrani. En el fons hi ha el problema del nostre esquema de vida i el dels sectors econòmics que ara viuen del que en un altre temps era simple bohèmia i pura improvisació.
El virus és com és i es transmet com es transmet. Ni el CNI de la gresca ni els viròlegs musicals no impediran que algunes activitats resultin especialment perilloses
També hi ha rebombori amb els contagis dels festivals musicals a Catalunya. Ja em perdonaran, però quan es van fer aquells "experiments" controlats amb Love of Lesbian o qui fos, ja em vaig despenjar dient que una cosa són els concerts monitorats i d'exhibició pandèmica ―tots tan bufons amb la mascareta i ben quietets i assegudets i amb el test acabat de fer― i una altra un concert o una festa com cal. A les festes, als concerts un se sol descontrolar. Que coi, segur que es descontrolarà! Així que ningú no es pot estranyar que la Generalitat parli de més de 2.200 contagis als festivals d'estiu. Què creien? Que la gent aniria de festival o de festa amb un rosari i una ampolla d'aigua per respectar les mesures? S'ha de ser molt ingenu.
Les coses són com són i dir-les no és criminalitzar ningú. Quina gràcia em fa això de la criminalització! Cada sector el desenvolupament del qual ha estat incompatible amb les mesures de profilaxi s'ha considerat "criminalitzat" per les alertes dels científics i les mesures preses pels governants. Que els llocs on un s'amuntega són els més perillosos en pandèmia i que, què li farem!, això passa avui dia més als festivals, festes i discoteques que als retirs i esglésies. Que si diu Salut que el nombre de contagis als festivals va ser més d'un 58% superior al d'altres àmbits, un no s'ha d'atabalar per creure'ls. "Les mesures de protecció no es van seguir correctament per part de tots els assistents", ha dit la Generalitat i sense necessitat de festivalers infiltrats. Qui es podia imaginar que amb alcohol i festa i nocturnitat tots mantindrien la FFP2! Els responsables s'indignen pel "dany al sector", en lloc d'indignar-se per la quantitat de gent que és capaç de saber que està encomanada i anar tot i així a un esdeveniment massiu, ni perquè es tiressin a l'esquena les mesures de protecció i no poguessin controlar-los. Potser el festivaler infiltrat hauria estat una solució. Hauria pogut anar avisant per ràdio: "Eco, charlie, aquí una parella sense màscara que es magreja!". O bé: "Atents, sector nord s'engresca i sense màscara ni distància es posa a ballar en absència de protocol covid!".
El virus és com és i es transmet com es transmet. Ni el CNI de la gresca ni els viròlegs musicals no impediran que algunes activitats resultin especialment perilloses. Hauria estat millor, des del principi, haver donat ajuts perquè aguantessin econòmicament fins que això passi. Però sempre volem estar a l'hort i a la vinya i tenint cura de les UCI i de les festes. Gairebé sempre és impossible.
Això sí, com a oferta laboral no deixa de tenir certa morbositat. Encara hi són a temps, si compleixen els requisits, de passar un agost eivissenc d'ulleres fosques i gavardina... sense res a sota, per descomptat.
Fester de guàrdia. Un ofici en auge.