"Els nombres perfectes són com els homes perfectes, molt rars"

Descartes

No ha pogut estar més encertat Toni Piqué en el seu resum habitual en aquest diari de les portades amb les de l'endemà de l'inici de la Batalla de Madrid. És molt bo sempre, però quan descriu els nostres col·legues com una colla de micos embogits destrossant la redacció mentre pensen els esbojarrats titulars i anàlisis que la premsa madrilenya ha fet dels últims esdeveniments, ho veig tan gràfic que fins i tot m'imagino els líders polítics i els seus assessors en una cerimònia de destrucció confusa de característiques similars.

És tremendament insensat anar a eleccions a Madrid per veure qui mana els propers dos anys només perquè la que mana creu que li pot anar millor i pot convertir-se en una governant absoluta en comptes d'haver de tenir contemplacions amb tot. Molt boig. Ciutadans no havia pactat res a Madrid, però el moviment tel·lúric murcià els va posar amb safata fer el que ja tenien pensat fer: aprofitar les falagueres enquestes per espolsar-se la coalició de sobre. L'Assemblea de Madrid no va saber defensar el mandat dels madrilenys. Filant més prim: Ciutadans va fallar un altre cop. Va considerar amb l'esquerra que el Parlament estava perfectament constituït i que podia acceptar la tramitació de les mocions i alhora —i això és molt desconcertant!— que s'havia d'acceptar la dissolució i després recórrer aquest decret de dissolució des de la Diputació Permanent, però un cop dissolts. La por és lliure i el PP és molt de fer servir aquesta llibertat. Van començar a ensenyar-los les dents en la reunió de la Mesa: prevaricació!, delictes!, presó! I al president de la Mesa, el decidit senyor de Ciutadans, se li va aparèixer Forcadell i es va ensorrar tot el seu esperit de les lleis. Així és la vida.

Res d'això té a veure amb els ciutadans, com deuen sospitar. Els ciutadans el que volen és vacunar-se i sortir d'aquesta com més aviat millor i que els facin arribar ajuts als que estan més ofegats. Però això és gestionar, i una tasca tan avorrida com aquesta no es pot comparar amb l'adrenalina del joc, sigui de trons o de vots. Ayuso, amb la resolució del TSJM a la mà, ja levitava pel seu camí de roses, i vet aquí que un vicepresident del govern espanyol deixa el seu lloc, cedeix el seu lideratge nacional per al futur a una dona que no és la parella, com deien, i, desposseït de tot allò que li retreien, s'arremanga i es posa a treballar. Vaja, vaja, vaja. Les urnes les carrega el dimoni.

Ayuso, amb la resolució del TSJM a la mà, ja levitava pel seu camí de roses i vet aquí que un vicepresident del govern espanyol deixa el seu lloc, cedeix el seu lideratge nacional per al futur i s'arremanga i es posa a treballar

La lluita brutal, enmig d'una pandèmia, entre els dos grans blocs ideològics consisteix a veure quin d'ells fa un 69. No pensin marranades, és el nombre de diputats, la meitat més un, necessaris per governar la Comunitat de Madrid. En els últims comicis, les esquerres es van quedar a 98.000 vots de les dretes. Al final, l'esglaó no és tan alt com uns volen veure ni tan baix per no pensar que és molt difícil de pujar si alguna cosa no canvia. La veritable qüestió, si n'hi ha cap, és saber si el descens als inferns del gladiador Iglesias —que segur que remuntarà aquest 5% necessari per entrar amb 7 diputats de cop a l'Assemblea— serà una ajuda imprescindible per fer sortir de casa aquest percentatge de votants d'esquerra que ja estan farts de la caspa castissa i d'aquesta espècie de maledicció que s'arrossega des del tamayazo i que diu que Madrid ja és de la dreta. És molt possible que sí. És molt possible que molts de desencisats sentin que si ell pot perdre el seu lloc al govern espanyol per jugar-se-la, ells també poden sortir a votar a veure si s'aconsegueix.

Tampoc no és rellevant la decisió de Más Madrid de no presentar-se de forma conjunta. Iglesias ho havia d'intentar, en termes polítics, per quedar com el gran pare que torna, però en termes electorals anar fraccionats no té cap cost. Madrid és un districte electoral únic, una sola província, i per tant no hi ha por al fet que les restes facin perdre vots com passa a les eleccions generals o a les autonòmiques en altres territoris. Aquí l'única regla és treure més del 5% dels vots per poder entrar i tota la resta serà sumar després a veure si entre tots han aconseguit aquest desitjable número que és el 69. Si ho pensen bé, en aquest llistó d'entrada pot ser que es debati ara Ciutadans, que el pot apropar a la seva agonia. Iglesias traurà Podemos d'aquesta franja de risc.

La dreta, que afirma que és una bogeria per a l'esquerra l'arribada d'Iglesias, ha començat a arrufar una miqueta el nas. Tant que fins i tot han anat a la Junta Electoral a acusar-lo sense que s'hagin proclamat ni els candidats. No deixen escapar cap comodí: han agitat la por i ho continuaran fent i han utilitzat els seus soldats togats i ho continuaran fent. Els coneixem de sobres. Veurem fins on s'atreveixen a portar el joc brut, perquè això dependrà de com vegin de lluny aquests màgics dígits del 69.

La jugada d'Iglesias també dona un reforç positiu a Ayuso i pot ser que compliqui la vida a Vox, en animar el vot útil de la dreta més ultra

I a mi què m'importa tot això?, em diran. Pot ser que tan poc com a mi o tant, tot depèn. La jugada d'Iglesias també dona un reforç positiu a Ayuso i pot ser que compliqui la vida a Vox, en animar el vot útil de la dreta més ultra. Ayuso és un producte de consum dur, els val igualment, i mai no perdin de vista que la idea de Miguel Ángel Rodríguez és tornar a crear un altre Aznar. Si això li surt bé, intentarà portar la Palin de Chamberí fins a la Moncloa. Casado és un altre que se la juga i no es pot moure contra qui l'amenaça directament.

També els hauria d'importar què passa amb Vox. La campanya de l'esquerra, també la del silent candidat socialista que va guanyar les passades eleccions, ha d'incloure el rebuig de l'entrada de Vox per primera vegada en un govern. Hi ha qui diu que mai no ho farien, que la seva estratègia passa per deixar que es desgasti el PP per suplantar-lo. No pinta bé la seva empenta i això els deu interessar. Un Vox dins del govern de Madrid és un Vox amb una cama preparada per saltar a la Moncloa.

Fa unes setmanes era insensat votar a Catalunya. Ayuso va escorxar Sánchez per forçar-ho, segons ella, pel seu interès electoral. Ara és ella la que ens empeny a votar i aquí no s'ha parlat ni una vegada ni de perill ni d'EPI.

Aquí a Madrid la batalla és sempre pel poder, encara que les baixes continuïn arribant als hospitals.