La fal·làcia del talió

"Dona temps a l'enemic perquè s'adoni per si mateix de com és d'indigne el seu comportament; no pretenguis fer-l'hi veure tu. Així no es podrà excusar en res que tu hagis fet per enfurismar-se."

Cardenal Mazarino. Breviari dels polítics

Deien les àvies que un clau en treu un altre, però sospito que només es referien al mal d'amors. Mai no s'ha demostrat que un error sumat a un de previ esdevingui un encert. Això és el que anomenen la fal·làcia del talió, perquè no és cert que l'ull per ull i dent per dent produeixi cap justícia.

Per això no és possible subscriure la reforma del sistema d'elecció dels vocals del CGPJ que van presentar ahir els partits que sustenten el govern espanyol i que pensen aprovar amb el concurs dels grups que els van validar la investidura. Tot i que és cert que l'actitud de bloqueig de la renovació d'òrgans constitucionals emana de les gònades de Casado i d'una estratègia de partit outsider i no de govern, no pot ser que la solució sigui emprendre una barrabassada constitucional per treure'ls del bloqueig. La llibertat de criteri obliga a analitzar amb fredor les propostes i a no donar suport a una cosa que sens dubte no és assumible, per molt que detestis la ignominiosa actitud d'un Partit Popular que ha traït l'esperit constitucional i estripat les cartes unilateralment ja dues vegades.

La proposta de llei registrada per PSOE i Podemos —per una modalitat que no passarà així els tràmits d'informe preceptius del Consell d'Estat i del mateix CGPJ, que tenen les lleis emanades del govern espanyol— té dues propostes de reforma fonamentals: una la subscric totalment i l'altra només puc deplorar-la.

Comencem amb els aplaudiments, que és més fàcil. La proposta legislativa proposa de reformar la Llei Orgànica del Poder Judicial perquè quan caduqui el mandat d'un Consell quedi immediatament "en funcions", amb competències limitades. Això és el que passa amb els governs i amb els parlaments i no hi ha cap motiu perquè funcioni diferent amb el Poder Judicial. La proposta marca també les coses que podrien fer estant en funcions i aquestes, sens dubte, no inclouen continuar fent nomenaments de càrrecs judicials. Només puc aplaudir aquesta opció legislativa, encara que caldria haver-la dut a terme molt abans. El PP ha fet veure amb mala fe dues vegades que s'avenia a renovar els òrgans caducats i això va fer creure que les seves inacceptables intencions no es durien a terme. De nou van fer trampes i van guanyar. Aquesta reforma s'aplicaria per deixar en funcions el caducat CGPJ actual, però, com saben, els nomenaments al Tribunal Suprem que han fet, ens els empassem per un parell de dècades.

L'aprovació de la reforma donaria lloc a un CGPJ de signe progressista i amb matís territorial que ja no tindria nomenaments per fer i ens abocaria, en el futur, a un nou corró conservador quan aconsegueixin governar

L'altra part de la reforma és aquella a la qual no veig possible donar suport, des d'una mirada fidelment constitucional. Fins i tot des del punt de vista emocional, jo sempre he pensat que davant la deslleialtat manifesta de la dreta, els partits de progrés tenien unes línies que no podien traspassar. Bé, aquesta reforma, segons la meva opinió, les sobrepassa i em sap greu haver-ho de dir. L'article 122 de la Constitució diu que el CGPJ estarà integrat pel seu president "i per vint membres (...) elegits per un període de cinc anys. D'aquests, dotze entre jutges i magistrats (...), en els termes que estableixi la llei orgànica; quatre a proposta del Congrés dels Diputats, i quatre a proposta del Senat, elegits en ambdós casos per majoria de tres cinquens dels seus membres, entre advocats i altres juristes (...)". Per mi, aquest ambdós es refereix als casos de jutges i dels juristes, però la lectura que es fa és que només s'exigeixen els 3/5 de la cambra per nomenar els de Congrés i Senat, però no per als judicials.

Deixant de banda si la redacció del constituent pot interpretar-se així, el cert és que és totalment il·lògic pensar que calen 3/5 de majoria reforçada només per als juristes i no per als jutges. A la pràctica, la reforma que porten els partits de govern el que propugna és que la majoria que sustenta el govern espanyol pugui escollir la MAJORIA del CGPJ. Fixin-se que aquests dotze vocals judicials són majoria i dominen l'òrgan. Així arribem a la conclusió que la mateixa majoria parlamentària que et porta a governar et dona també la majoria en l'òrgan de govern dels jutges. La veritat, jo mai no donaria suport a això per quan governi el PP i, per tant, no puc donar-hi suport encara que la majoria de la cambra sigui d'un altre signe.

Cert és que l'actitud del PP mereix un cop de puny a la taula. És insostenible i inaguantable. Ho he explicat en innombrables ocasions. És cert que Rajoy va utilitzar el seu corró per imposar amb els únics vots del PP la reforma del CGPJ més catastròfica que s'ha fet mai, la que va convertir Lesmes en un virrei que ha campat al seu aire durant set anys. S'equivoquen PSOE i UP si pensen que aquest cop de puny és acceptable. No dic que no s'hagi de donar, però no d'aquesta manera.

Em diuen que aquesta decisió encara podria reconduir-se si el PP s'avingués a pactar el paquet d'òrgans constitucionals —incloent Tribunal Constitucional i Defensor del Poble— abans que s'aprovés definitivament el projecte. De fet, no es tramitarà en lectura única "com a gest de bona voluntat", de manera que seran fins a tres mesos de termini i no mes i mig. També seria el moment que les associacions judicials, que tant s'indignen i en aquest cas amb raó, pressionessin en aquest sentit, que s'assoleixi un pacte de 3/5. L'actitud dels jutges de pretendre que no pressionen perquè es renovi mitjançant aquest pacte perquè volen ser ells els que autoelegeixin els 12 vocals judicials, no és sinó una forma de subscriure l'obstruccionisme del Partit Popular. No hi haurà aquesta elecció endògama, així que el seu paper hauria de ser donar suport que acabi el bloqueig deslleial i contrari a l'esperit constitucional. Encara tenen un parell de mesos per fer-ho.

Hi ha possibilitats que el PP, finalment, accedeixi a pactar per evitar la reforma? Els soc sincera, a la dreta li importa una figa l'estabilitat institucional, de facto s'han constituït en grup desestabilitzador. No els importa que el país es destrossi si després són ells els que poden manar en les reparacions. Ara mateix, amb aquest projecte, li acaben de donar un nou míssil d'argumentacions per repetir aquí i a Europa que els socialcomunistes-chavistes-autoritaris volen nomenar el govern dels jutges a la seva imatge, i només podrem, traient els absurds adjectius, dir que tenen raó. Estan disposats a utilitzar aquesta bomba fins i tot per aconseguir que a Europa es posin pegues als ajuts de la reconstrucció. El tema és complex i per quan el converteixin en consigna, què li importarà als seus portaveus que la culpa original sigui seva? Res. Tampoc no tenen res a perdre si finalment es vota, ja han deixat els seus instal·lats on volien.

L'aprovació de la reforma donaria lloc a un CGPJ de signe progressista i amb matís territorial que ja no tindria nomenaments per fer i ens abocaria, en el futur, a un nou corró conservador quan aconsegueixin governar.

El fi no justifica els mitjans i no ho fa per als nostres adversaris, però tampoc per a nosaltres mateixos.