"Ara (...) t'estimo amb amor de donzell."
Monsenyor Escrivá de Balaguer. Camino
Quan llegiu això, Pablo Llarena ja tindrà a les mans el premi que li ha atorgat una fundació ultraconservadora cridada a lluitar per defensar "els valors cristians d'Occident" i a "combatre l'abolició de Déu". Ja ho tradueixo: crida a propugnar un estat teocràtic; a això aspiren. Llarena s'està especialitzant a recollir premis fatxes pel seu paper en la instrucció del procés contra els polítics catalans. Aquí és on es veu un altre cop que és menys llest que Marchena. Al president del tribunal també li han lloat la seva feina en la condemna del judici al procés, però busqueu bé i veureu que són premis del gremi: que si el Col·legi d'Advocats de Màlaga, que si el Consell de Procuradors, que si un web de notícies legals... però dels caus fatxes, almenys de moment, sembla que en fuig.
Els premis que ha rebut Llarena són una mica més fangosos, amb bassals més profunds. El d'ahir li va concedir aquesta anomenada Fundación Villacisneros, que amb aquest nom ja ens diu moltes coses. En la seva explicació històrica apareixen els africanistes, el cardenal Cisneros i aquest desconsol per haver arriat la bandera espanyola al Sàhara, sentiment que "es troba darrere la filosofia de la Fundació, que busca (...) que la bandera no s'arriï enlloc més de la nostra pàtria". Que no són indepes ja us ho deveu imaginar. El més greu és la relació que tenen amb la ultradreta i l'acció als tribunals de justícia en casos concrets, per als quals van contractar al seu dia l'advocat Santiago Milans del Bosch, que forma part del seu consell rector. La Fundación Villacisneros s'inclou també en un nou projecte de moviment catòlic radical anomenat NOUS, juntament amb l'Asociación de Propagandistas Católicos -que acaba de fundar el diari El Debate- i el grup presidit per Mayor Oreja per defensar "una alternativa cultural a l'esquerra basada en valors cristians". Per aquest motiu estan contra l'avortament, l'eutanàsia i són bel·ligerants en activitats "pro vida" en què s'han prodigat els de la Villacisneros. Entre aquesta colla, i en el seu consell directiu, es troba també Hermann Tertsch, l'eurodiputat de Vox, que han agafat com a moderador d'alguns dels seus actes. Així que el premi ve també del membre del grup que va demanar el suplicatori al Parlament Europeu per a Puigdemont.
No és l'únic premi d'aquest espectre que ha decidit recollir amb gràcia el donzell del Suprem. L'anterior li va lliurar el Forum para la Concordia Civil a Granada, també per la instrucció en el cas contra els polítics independentistes, i a l'acte hi va anar directa Macarena Olona que, amb passió, li va dedicar un tuit: "Avui Sa Senyoria Llarena rep el premi del Fòrum Concòrdia a Granada. Jo hi seré". Aquests de Granada, per cert, es van destacar en la defensa de l'exministre Martín Villa davant de la instrucció de la jutgessa María Servini de Cubría a qui, per descomptat, no li donaran cap premi per defensar els drets humans ni l'estat de dret. Només faltaria!
Aquí, si t'apropes als fatxes, als hipernacionalistes espanyols, als ultraortodoxos catòlics o si et donen una medalla pensionada de la Guàrdia Civil, no passa res
Si destaco que a Llarena li donin premis entitats clarament relacionades amb la ultradreta i amb el més reaccionari d'aquest país, no és per casualitat, sinó perquè el tema dels premis i de les medalles i de les recompenses hauria de ser un tema de molta importància dins de l'ètica judicial, encara que, per motius obvis, no se li dedica la més mínima atenció ni en la comissió d'ètica del CGPJ. Així que mentre que en el codi ètic dels jutges espanyols se'ls incita a cuidar amb fermesa no només la imparcialitat sinó també l'aparença d'imparcialitat; a la pràctica, no passa res si et passeges per la pàtria recollint totes les plaques i escultures i elogis i fotografiant-te, quina casualitat, sempre amb els mateixos! Aquí, si t'apropes als fatxes, als hipernacionalistes espanyols, als ultraortodoxos catòlics o si et donen una medalla pensionada de la Guàrdia Civil, no passa res. Ara, molt de compte si vas a tertúlies "acalorades" o a programes que semblin de coloraines -rosa, groc- perquè és un lleig ètic que espanta. La comissió del CGPJ tampoc no vol que els jutges vagin "a mitjans de comunicació que no siguin plurals", perquè es corre el risc "que la confiança dels ciutadans en la justícia es vegi molt minvada".
Però Llarena és el donzell del Suprem, no el taca res, no l'afecta res, està beneït per la virginitat de l'ofici i encara que l'aplaudeixin els de Vox, el premiïn els ultres i l'aclamin els fatxes, ell és imparcial i independent i no menyscaba la confiança de cap ciutadà en els tribunals. I que no gosin ni recusar-lo. "Mai vol protagonisme", deia ahir María San Gil en presentar-lo, i no gaire en va tenir a l'streaming en què 14 persones vam seguir la transmissió del premi. Em jugo alguna cosa que tots érem periodistes o advocats. La més xocant de les presentacions va ser la insistència de la representant de la família Gómez-Pineda d'afirmar que després de parlar amb ell en persona havia comprovat que "no hi ha cap dubte de la seva intel·ligència".
El donzell del Suprem està per sobre de les seves declaracions esbiaixades, de les trampes processals que per matusseria o per malícia ha fet en aquesta instrucció i fins i tot de la necessària exigència d'imparcialitat i de la seva aparença. A més agafa el relleu com a premiat a Dieter Brandau, periodista de la cadena de Jiménez Losantos, esRadio, que no va poder evitar en el seu discurs fer referència a Puigdemont, a Boye, a la CUP i fins i tot al govern espanyol, que són "els dolents", mentre que Llarena és dels seus, "dels bons".
Per això ahir es va plantar a recollir el premi que li lliuraven els ultres, que existeixen per "plantar cara als qui volen destruir Espanya i els nostres valors", perquè tot és un i la paraula que més pes té en la frase és els "nostres". No són els meus ni és la meva Espanya i per això vull saber si premien Pablo Llarena precisament perquè és un jutge dels seus.
Això sembla.